Exercici de fe i remuntada històrica de l'ICG Força Lleida (67-70)

L’ICG Força Lleida va donar ahir una lliçó de fe davant l’Almansa, al qual va derrotar per 67-70 després d’arribar a perdre per 31 punts a l’arrancada del tercer quart. L’equip de Gerard Encuentra va sumar la tercera victòria consecutiva –la segona lluny del Barris Nord– en un partit que tenia completament perdut, més encara després d’una nova expulsió de Carrera. Però va ressuscitar, gràcies a una defensa de llibre, i va aconseguir un d’aquests triomfs per a la memòria.

Des dels primers compassos ja es va poder intuir que la tornada a la LEB Or després de l’aturada pels compromisos internacionals no se li havia posat bé als lleidatans. En 5 minuts només havia anotat 2 punts des de la línia de tirs lliures i el desavantatge va començar a ser notori (17-4). Encuentra, que havia donat entrada a tota la banqueta a excepció d’un Faye que es va quedar sense debutar, no va acabar de trobar la tecla perquè reaccionés el seu equip i Stürup, un dels seus exjugadors al Pardinyes, va liquidar el primer quart amb el tercer triple de l’Almansa (22-9). Un altre triple de Harris va obrir el segon quart, en el qual l’ICG Força Lleida va passar a intentar jugar amb dos bases. Però després del 30-15 de Díaz, van aparèixer els protagonistes que faltaven. Els àrbitres van assenyalar una tècnica a Encuentra per haver protestat una agafada claríssima sota el cèrcol i una altra a Carrera, que es van traduir en 5 punts més per a l’Almansa (35-15) després d’un triple d’Edu Martínez. La situació no feia més que empitjorar i la diferència s’anava disparant. Jaime Fernández, després d’un 2+1, va establir una màxima de 23 punts (40-17). Urtasun, del poc que es va poder salvar d’una primera meitat de malson, i Vucetic van retallar des de la línia de tirs lliures, però va arribar un altre cop en forma de triple sobre la botzina de Harris (43-20). La millor notícia era que pitjor no es podia jugar.

Tothom esperava una reacció en els primers instants de la segona meitat, però el panorama no feia més que empitjorar. Dos triples de Mutic i una cistella d’Ogunsipe per a un parcial de 8-0 en 2:18. Temps mort d’Encuentra i marcador d’escàndol (51-20). Alguna cosa va canviar en aquell precís instant, en aquell minut de reunió. Villar va obrir la llauna amb un triple lateral, que va donar pas a cistelles de mèrit de Carrera, Vucetic i un Brito renascut. Un parcial de 0-11 que provocava un temps mort de Tino Ugidos. Però el desavantatge era encara de 20 punts (51-31) i ja havien passat gairebé cinc minuts. Va saber aturar la sagnia l’Almansa, ja que el temps jugava a favor seu, i els manxecs van conservar 17 punts de marge (58-41) abans d’entrar a l’últim quart, que seria de revisionament per als aficionats del Força Lleida.

Els d’Encuentra van firmar un parcial de sortida de 0-6 per deixar la diferència en 11 punts. Però quan començaven a aflorar els nervis va arribar l’expulsió de Carrera després de la segona tècnica per protestar. No es van arrugar els lleidatans i Brito, amb un triple, va fer que l’electrònic baixés dels 10 punts de diferència (61-52). Ja es podia sentir el murmuri al Municipal, perquè l’ICG Força Lleida anava llançat. Brito i Urtasun van situar l’equip a només 5 punts (64-59) abans d’un triple de Díaz que podia haver-los fet abaixar els braços a falta de 3:46. No va ser així. Resposta immediata amb dos triples de Brito i Juani Marcos per al 67-65 a 1:50 del final. De bojos. Els atacs de l’Almansa acabaven una vegada i una altra en males decisions i els contraatacs lleidatans, en cistelles fàcils. Brito va empatar i Juani Marcos va posar l’ICG Força Lleida al davant, per primer cop en tot el duel, amb el 67-69 a 1:10 del final. Tino Ugidos va esgotar els seus temps morts, però els locals estaven completament enfonsats. No hi va haver triple d’Edu Martínez, tampoc de Sergi Costa, mentre els àrbitres assenyalaven tècnica a l’entrenador local. Juani Marcos va voler donar emoció fallant el tir lliure i Brito va errar-ne dos més a 12 segons del final. Sort que Díaz tampoc va trobar una posició còmoda per forçar la pròrroga i que Miguel González sí que va sentenciar amb un tir lliure per al 67-70 definitiu.

L’entrenador de l’ICG Força Lleida, Gerard Encuentra, es va mostrar molt satisfet amb la victòria a la pista de l’Almansa i va manifestar després del duel que “hem jugat dos en un. La primera part ha estat molt fluixa a nivell defensiu i hem estat molt tous, amb la qual cosa hem permès que ells anotessin amb comoditat. Durant els vint-i-tres primers minuts el clar dominador ha estat l’Almansa, que ens ha escombrat. Hem demanat un temps mort i hem fet un ajustament defensiu, hem aterrat al partit, hem apujat les línies i hem començat a creure. Hem aconseguit anul·lar el rival en atac i això ens ha permès córrer. També s’ha vist que nosaltres ens trobem en una bona dinàmica i l’Almansa no. Et venen coses a la memòria i els ha vingut la por en un final ajustat”, va afegir el tècnic.

Sobre com es gestiona una de remuntada de 31 punts, Encuentra va dir que “hem estat més agressius en aquest ajustament defensiu, la qual cosa ens ha donat més energia. Nosaltres sabem que si defensem bé som un equip que controla el ritme i som molt perillosos. Per això som a les posicions del capdavant. L’únic que els he demanat és que no deixessin de creure i que confiessin en els companys. Són uns xavals boníssims i es mereixen una victòria així”, va afegir. “Me’n vaig molt orgullós del caràcter de l’equip, perquè amb el marcador que teníem al descans podíem haver abaixat els braços. Tanmateix, ha estat al contrari. L’equip ha estat capaç de posar-se en el partit i lluitar fins a arribar a un final ajustat. Tot el mèrit és d’aquests jugadors”.

Encuentra va dir que “ells són la clau de com ens estan anant les coses, són els que són a la pista. Són molt bons i a sobre treballen molt bé. Ara estem de pujada, però hi ha 23 minuts per analitzar per ser més regulars”, va afegir.Per la seua banda, Tino Ugidos, entrenador de l’Almansa, va manifestar que “els hem deixat que creguessin que podien guanyar el partit i al final ha estat així. És una qüestió mental que hem de continuar treballant, perquè no és la primera vegada que ens passa. També té mèrit fer només tres faltes amb una pressió tan alta”.