Golejada a Sagunt, el Lleida Esportiu queda tocat i enfonsat (4-0)

El Lleida Esportiu va tocar fons ahir a Sagunt (4-0). Els blaus no van donar senyals de vida en la seua visita al Nou Camp de Morvedre i van ser un joguet en mans d’un Atlètic Saguntí que va ser l’únic que semblava saber el que hi havia en joc en un duel directe com aquest

El Lleida va encaixar quatre gols, però una parada d’Iñaki i el travesser van evitar una derrota pitjor

Encara que el primer atac del matx el va protagonitzar Agüero, amb un tret que va rebotar en un cos rival, va ser pràcticament l’únic ressenyable dels de Viadero. A l’instant, una indecisió d’Iñaki Álvarez sortint de la porteria va derivar en el primer ensurt real i va evidenciar que no seria una bona jornada. No va fer falta esperar gaire per confirmar el que havia d’arribar. Al minut vuit, una centrada d’Acevedo la va rematar de cap Pedro Torres, que va arribar des de segona línia lliure de marca, per avançar l’Atlètic Saguntí (1-0) i començar a percudir en la ment d’un Lleida que amb cada cop que rep es torna més i més fràgil. L’únic intent de reacció va ser al cap de pocs minuts, amb una bona pilota de Nani i una rematada de Mario Rivas, titular ahir al lloc de Chuli, que va fer volar Lavín per enviar-la a córner. Va ser l’única parada del porter local, que va ser un espectador més de la massacre que va patir el Lleida. No obstant, el castell de cartes es va enfonsar a partir del segon temps, ja que la primera part es va esvanir sense pena ni glòria, entre un servei de banda per aquí, una falta lateral per allà i una multitud d’interrupcions, lesió del local Kike Torrent inclosa, que va derivar en una bona estona d’aturada i, a la fi, la seua substitució.

Viadero presenciava des de la banda com l’equip era incapaç de generar un mínim d’inquietud a Lavín, i va intentar canviar-lo al descans amb un triple canvi, una cosa inaudita en ell, ja que des que va arribar ha demostrat ser més partidari d’esperar per moure fitxa en condicions normals. Però l’entrada de Denys, Diamanka i Chuli no va canviar absolutament res. El Saguntí, fent ús de l’abecé del que es necessita per treure triomfs en aquestes categories, va martellejar el Lleida a pilota aturada. Primer, amb el 2-0 al minut 51, aprofitant una falta que Luis Navarro va rematar davant de la incredulitat d’Iñaki Álvarez, que va veure com els seus companys perdien de forma incomprensible la marca. Quatre minuts més tard, el camerunès Kalvin Ketu no va deixar escapar l’enèsima falta d’intensitat del Lleida, que va defensar (per dir alguna cosa) un servei de banda tan malament que va permetre que amb un misto sorprengués Iñaki, que va estar malament, en la línia dels seus companys (3-0).Una falta, una sacada de banda.. i faltava el córner. La quarta cornada per al Lleida va arribar d’aquesta forma. Un córner rematat a l’àrea petita va impactar al pal i ningú va ser capaç d’anticipar-se al rebuig, que va caure a l’àrea petita i Luis Navarro va agrair el regal amb el doblet particular (4-0, 70’).

El Saguntí ja havia perpetrat la matança amb el 4-0 que acabaria sent el definitiu, però el daltabaix hauria pogut ser de dimensions encara més grans. El Lleida va hissar la bandera blanca en senyal de rendició i suplicant clemència, però l’equip local va buscar al contrari, fer més sang. En dos jugades gairebé consecutives van estar molt a prop de la maneta. Iñaki Álvarez ho va evitar desviant un tret creuat de Juanma García i el rebot tampoc el va poder convertir Nacho Ramón i, gairebé de forma consecutiva, Juanma Acevedo va deixar anar una fuetada amb la cama esquerra que va escopir el travesser i va evitar un marcador més vergonyós. Finalment, un Lleida sense ànima va acabar sortint escaldat de Sagunt contra un equip que ja li treu un avantatge de quatre punts i que deixa els de Viadero tocats de mort. Demostrar menys del que van demostrar ahir és impossible, i en cas de repetir-se la imatge en les properes setmanes, el fantasma del descens passarà de ser un malson en què ningú vol pensar a convertir-se en un monstre que sotja més a cada jornada que passa.