L'Atlètic Segre, un club que combina la competició i la formació

L’Atlètic Segre, un club amb 48 anys d’història (1975), manté una filosofia que promou la formació a través de la competició en el futbol base. “En aquest club pot jugar tothom, cada un al seu nivell”, defensa David Romaní Vázquez (Almatret, 10-11-1977), que compleix la tercera temporada com a president. “Hi ha equips de competició, però també en tenim de formació i socials”, afegeix. Ho ratifiquen els 630 jugadors amb què compta l’entitat de Cappont, repartits en 42 equips “un rècord en la història de l’entitat. Tots tenen els mateixos drets i les mateixes obligacions”, afegeix Romaní. Amb un pressupost de 685.035 euros, el president explica que:

“Cada any destinem entre 100.000 i 150.000 euros a millores a les instal·lacions. La coberta l’hem posat nosaltres i la gespa artificial també l’hem pagat nosaltres. A més, el club subvenciona el 18% de la quota dels jugadors. Hi ha una gran tasca darrere de tota la directiva, la qual cosa ens permet tenir 100.000 euros en aportacions de patrocinadors. Això és treballar molt”.

“La directiva s’ocupa de tot el que calgui, des del marcador fins a les càmeres que hem posat fa unes setmanes i que permeten transmetre en streaming el 80 per cent dels partits que juguem”. Entre els serveis que el club ofereix als jugadors, es troben classes de repàs perquè puguin aprofitar millor les hores que passen a la instal·lació. “De moment s’estan donant classes de repàs d’anglès i la pròxima temporada s’ampliaran amb matemàtiques. Abans de la pandèmia hi havia zumba per a les mares, una cosa que encara no hem recuperat”. Amb tanta gent al Ramon Farrús, en homenatge al que va ser un president molt estimat, Romaní explica que des del club es presta molta atenció que no hi hagi incidents. “La gent ve aquí com si anés al teatre. En cada partit hi ha responsables pendents de si hi ha algun problema. De tota manera, la violència és puntual en el futbol. Cada cap de setmana es juguen milers de partits i en poquíssims passa alguna cosa. Nosaltres hem arribat a expulsar algun pare que va crear problemes, però afortunadament és poc freqüent”, assenyala. Dels 42 equips del club, quatre competeixen a nivell de Catalunya: l’infantil A (Divisió d’Honor), cadet A (Divisió d’Honor) i dos juvenils (Preferent). “El futur passa per guanyar més categories a nivell català i continuar millorant les instal·lacions”, conclou Romaní.

“Vull ser arquitecte, com el meu pare”, explica convençut Arnau Ribes Charles, porter de l’equip aleví de l’Atlètic Segre

L’Arnau jugarà la pròxima temporada a l’equip infantil del FC Barcelona, un somni que s’havia proposat assolir. “Em fa il·lusió anar al Barça, era un somni que volia aconseguir”, explica amb la timidesa pròpia dels seus 11 anys. No serà a la Masia perquè encara és molt jove, de manera que anirà i vindrà al dia, amb un taxi que li posarà el Barça. “M’organitzaré i aprofitaré els viatges per estudiar o per descansar”, explica. Sap que l’exigència serà màxima, però ho assumeix amb l’objectiu de veure complert el seu pròxim somni. “Sé que cada entrenament és una competició i que cal donar el millor en cada un. M’agradaria ser professional i arribar a jugar a Primera divisió”, afegeix aquest jove, que ja ha estat convocat per la selecció catalana i que té com a referent Ter Stegen.

“M’agrada el seu joc de peus i la seua qualitat”, destaca. Sempre ha jugat de porter des que va provar el futbol. “Em vaig apuntar al futbol perquè és un esport que m’apassiona. Vaig provar el tenis però no em va agradar. Jo volia ser davanter i marcar gols, però vaig anar a un campus del FiF, em van posar de porter i em va agradar. Em van fitxar ja com a porter i sempre he jugat en aquesta posició”, explica aquest estudiant de 6è de Primària a l’Espiga.

Julen Cámara, jugador juvenil de l’Atlètic Segre que competeix a Preferent, porta el futbol en el seu ADN.

“A tota la meua família li agrada el futbol, hi ha hagut diversos futbolistes i no anava a ser jo l’únic que no ho fes”, explica aquest jove de 18 anys, que compleix el seu últim any a la categoria i que espera continuar practicant el seu esport favorit també com a amateur. “Acabo de juvenil i vull continuar jugant. M’agradaria continuar a l’Atlètic Lleida, bé, si és que l’entrenador em vol”, fa broma.El Julen es veu extravertit, es confessa un jugador tècnic, encara que no és un golejador –“m’agrada més donar-los”–, al qual agrada tenir la pilota als peus i diu que el que menys li agrada del futbol “és haver de córrer darrere de la pilota”.

Compleix la vuitena temporada al club, va començar a l’AEM i durant dos temporades va jugar al Lleida Esportiu i vol acomiadar-se com a juvenil en gran. El seu equip opta a l’ascens a Nacional “i ho aconseguirem”, afirma convençut, encara que lamenta que no podrà disfrutar de la nova categoria. “És la tercera vegada que em passa, també vaig fer un ascens amb l’Infantil i un altre amb el Cadet, però en el futbol base guanyes categories que després no jugues. Però tinc les mateixes ganes de pujar, perquè si fas un ascens la gent et veu igual.”Li encanta la unió que es forma en un equip de futbol. “Som amics dins i fora del camp. Tots som importants a l’equip i ho parlem tot”, valora.