Ares Lahoz, als ral·lis

La lleidatana Ares Lahoz, que el 2020 va fer història al convertir-se en la primera dona a proclamar-se campiona d’Espanya d’autocròs competint contra homes, ha fet un pas més i s’ha passat als ral·lis. La jove pilot de Mollerussa, de 23 anys, competirà aquest any al Campionat d’Espanya de ral·lis de terra, que compaginarà amb l’Europeu d’autocròs que porta disputant les dos últimes temporades. “Ens vam decidir a provar un ral·li del Campionat de Catalunya l’any passat i em va agradar molt, i després la Federació Catalana em va convidar a córrer un ral·li esprint, i també em va agradar.

Llavors vam decidir buscar patrocinadors per intentar fer alguna cosa aquest any al món dels ral·lis”, relata. La pilot de l’Escuderia Mollerussa debutarà avui a la prova inaugural del Campionat d’Espanya de ral·lis de terra, el Ral·li da Auga, a Galícia, una carrera en la qual serà l’única pilot femenina. “Soc l’única, i sempre dic que els meus progressos i les meues victòries, al marge de servir-me per a mi, espero que serveixin també per trencar barreres”, apunta.

Encara que ja hi està acostumada, lamenta que hi hagi molt poques pilots dones, per això “hem fet un equip 100 per 100 femení, amb una copilot també dona, i amb això intentem lluitar una mica més per la igualtat”, assegura.

“Sempre ha estat una de les metes, ja que al Mundial de ral·lis és gairebé impossible arribar”, reconeix

L’Ares reitera que “no hi ha diferència entre home i dones” al volant, i afegeix: “Diuen que les dones som més disciplinades, serioses i organitzades. Soc de les que pensen que dins d’un cotxe no hi ha diferència per ser home o dona, encara que continua sent un esport masclista perquè continuem sentint comentaris a les carreres, però ja vaig previnguda per a això, no m’influeix. No em sento inferior, quan em poso el casc soc igual que tots”, destaca.En els últims dies ha fet algun test per la zona de Solsona amb la seua seu copilot, Júlia Vicente, per adaptar-se a una disciplina que no coneix gaire.

“Se’m fa una mica complicat sentir l’altra persona que porto al costat. Estic acostumada a córrer sola i tenir al costat algú que m’ho va dient tot és difícil, però també m’he buscat una persona amb molta experiència que espero que em doni aquesta tranquil·litat que em falta. Al final jo soc principiant en aquest món i ella és una gran experta.

Hem intentat buscar algú que compensi els dèficits que tinc en els ral·lis”, assenyala.Encara que el seu gran somni seria arribar al Mundial de Ral·lis, assumeix que “és complicadíssim”, per això el seu altre gran repte és el Dakar. “La meua meta sempre ha estat córrer algun dia el Dakar, una prova que m’agradaria molt i està més a l’abast que no el Mundial, que és gairebé impossible”, assevera.