El Lleida Esportiu remunta davant el Deportivo Aragó i surt del descens (2-1)

Segona victòria seguida per al Lleida Esportiu, que a més de guanyar ho va fer remuntant (2-1) un partit que s’havia posat molt costa amunt amb el gol inicial del Deportivo Aragó. Amb la intenció de replicar totes les coses bones que s’havien fet a Olot, Viadero únicament va fer un canvi a l’onze, amb la baixa forçada d’Alpha, sancionat, que va ocupar de forma sorprenent Javi Comeras. L’aragonès, després de cinc jornades absent per lesió, va tornar com a titular a la banda dreta i va tenir una influència directa en l’empat blau, que a la fi va catapultar el Lleida a una remuntada que es feia difícil d’imaginar en el primer tram.

Perquè els blaus van saltar al partit una mica freds, cedint gairebé des de l’inici la pilota i sense mossegada per amenaçar el marc de Rebollo. El filial saragossista, amb la velocitat dels extrems i la voracitat del seu davanter, podia fer mal en qualsevol moment. Dit i fet.Naranjo, que va començar el partit com a segon màxim golejador del grup amb nou gols, va sumar la seua desena diana al recollir un mal rebuig d’Iñaki en una falta llunyana i convertir-lo en el 0-1 en contra dels interessos del Lleida. El gol aragonès va servir com un lleuger estímul per al Lleida, però continuava sense atansar-se amb perill a la porteria rival fins que una carrera de Comeras per la banda va acabar en una passada de la mort que el lateral Vallejo es va introduir a la seua pròpia porteria. La fortuna es va aliar amb el Lleida en el gol de l’empat i va impulsar la confiança dels de Viadero, que van donar una imatge totalment diferent a la del primer quart d’hora. Abans del descans, totes les aproximacions eren de color blau, però el desencert de Joan Monterde en un tret franc dins de l’àrea i un cop de cap a mitges entre Diamanka i Campins en un córner va ser el més destacat abans de la mitja part.

A la sortida de vestidors, va avisar novament Campins, que sembla haver-li agafat el truc a això d’atacar, amb una rematada de primeres que Rebollo va enviar a córner sense saber del tot com. Per al Lleida, els atacs cada vegada tenien més efectius, ja que Pape Diamanka va demostrar diverses vegades la seua capacitat d’arribada i Mejía ho va intentar amb algun tret llunyà, mentre Chuli rondava constantment l’àrea oferint desmarcatges interessants. El Deportivo Aragó amb prou feines es va atansar a la zona defensada per Iñaki Álvarez, que va donar algun dels seus ensurts habituals, per exemple amb un refús no gaire afortunat i algun excés de confiança amb el davanter rival pressionant a prop. Ángel Viadero va introduir aleshores canvis ofensius a un quart d’hora per al final, però va ser la pilota aturada el factor decisiu per donar la volta al marcador.

L’heroi va tornar a ser Joan Campins, com a Olot. El mallorquí es va elevar per rematar un córner molt suau d’Agüero a l’àrea petita per marcar el seu segon gol amb el Lleida i celebrar amb ràbia una victòria importantíssima, com totes les que es puguin aconseguir fins a final de curs. Coses del futbol, Campins, que només havia marcat tres gols en la seua carrera abans d’arribar a Lleida aquest hivern, ja n’ha celebrat dos de blau. Dos gols i sis punts que permeten sortir de la zona de promoció de descens que portaven ocupant tres setmanes seguides. Per seguir en salvació directa, el Lleida afronta un enfrontament més que directe a Alzira (dissabte a les 18.00 hores) davant de l’equip que ara ocupa aquest lloc de play-out amb un punt menys.

I ho farà sense Quadri, que va rebre la desena targeta de la temporada i estarà sancionat. Almenys, el Lleida respira i venia molt necessitat d’això. Els més optimistes (o il·lusos) fan càbales amb el play-off, que està a sis punts. Però havent patit tant per sortir de l’infern del descens, tot el que no sigui tornar-hi pot ser considerat tot un èxit.