El Lleida Esportiu aprèn a patir

Valuós empat el que va ser capaç d’emportar-se el Lleida Esportiu de la visita a Alzira (2-2) en un partit que semblava decantar-se per als valencians en diverses fases. No només els locals van ser millors durant molts minuts, sinó que una expulsió de Nani amb més de vint minuts davant va obligar Ángel Viadero a recompondre l’equip a marxes forçades, però els seus van aconseguir un punt que deixa el Lleida fora del descens. Per si això no fos suficient, tal com van detallar després del partit, diversos jugadors van patir una intoxicació alimentària provocada pels aliments ingerits en el sopar de la nit anterior a l’hotel (vegeu la pàgina 34), que encara augmenta el valor del punt sumat. En temes purament futbolístics, després de dos victòries seguides, el tècnic càntabre només va fer els dos canvis, que havia d’executar per obligació respecte al seu últim onze. Pladevall va entrar pel lesionat Òscar Rubio i Damià va exercir de piu|pivot per la sanció de Quadri Liameed. Amb tot això, al Lleida li va costar entrar amb bon peu, mentre els locals monopolitzaven la possessió i protagonitzaven els únics acostaments, amb més voluntat, que perillo sobre el marc d’Iñaki. Més enllà d’alguna rematada en córners, els valencians tampoc eren capaços de generar ocasions contra un Lleida que es defensava de l’empenta local esperant alguna escletxa per tenir la seua oportunitat.

I aquesta va arribar a la mitja hora de joc, en la primera jugada trenada dels blaus. Chuli va veure la incorporació des del carril dret de Comeras, que va posar una passada rasa al punt de penal perquè Diamanka, amb molta sang freda després d’un bon control, batés per sota el porter local (0-1). El Lleida havia rendibilitzat al màxim la seua única ocasió, però el quart d’hora abans del descans es va fer etern i l’Alzira va inclinar el camp cap a la porteria d’Iñaki. Primer, amb alguna pilota llarga que va ser avortada pel porter sortint de la seua àrea. Després, amb una altra internada per l’esquerra i un tret del local Álvaro que va escopir el pal. I la tercera, amb una fuetada de Pitu que va poder desviar a córner. Va ser just en aquest córner quan la insistència local va tenir premi. Lado, més atent que ningú al segon pal, va rematar una primera desviació per enviar el partit al descans amb empat (1-1).

A la segona meitat, gairebé sense assentar-se, l’Alzira va consumar la remuntada. El mateix Lado, que no havia marcat encara aquesta temporada, va firmar el seu doblet amb un gran tret, directe l’escaire d’Iñaki (2-1).

Quedava gairebé tota la segona meitat, però el Lleida estava tocat. Va intervenir Viadero ficant Alpha i Mario, i va funcionar. Els dos, al costat de Nani, que havia entrat al descans, es van associar per banda esquerra i Mario, amb un gest de qualitat amb l’interior, va marcar el seu primer gol amb el Lleida, que a la fi va valer un punt (2-2).

Amb ungles i dents

No sense sofriment, perquè poc després una temeritat de Nani va acabar amb l’alacantí expulsat i va deixar el Lleida obligat a defensar amb dents i ungles l’empat. Al final del matx, entre un parell de parades d’Iñaki, algun tret lleugerament desviat i la capacitat de patiment de l’equip, es va poder sumar un punt que assegura que, independentment del que succeeixi en la jornada d’avui diumenge, el Lleida seguirà una setmana més fora del descens.