Balàfia Vòlei, el club que ha recuperat el voleibol masculí a Lleida

“El club va nàixer amb la idea de recuperar a Lleida el voleibol masculí, un esport amb molta tradició a la ciutat i que s’havia perdut”, explica Vanesa Ortega, presidenta des del 2019 del Balàfia Vòlei, entitat fundada el 2012 i que ha passat en els seus onze anys de vida del nores a tenir vuitanta jugadors, en vuit equips, amb representació en totes les categories. “La valoració és superpositiva, perquè és molt difícil començar de zero i en aquests onze anys s’ha fet una feina brutal. És una gran satisfacció perquè en aquest temps el sènior ha arribat a la Superlliga 2 i ara l’objectiu és consolidar el que tenim i que els equips de base tornin a estar de nou entre els millors de Catalunya i d’Espanya”, afegeix. De fet el club va nàixer gràcies a la iniciativa d’un grup d’exjugadors de l’Episcopal, que havien arribat a competir en la màxima categoria estatal i es van proposar recuperar el voleibol masculí a la ciutat. “El club es funda formalment el 2012 però ja en la temporada 2010-11 aquest grup de jugadors comença a competir a Tercera Catalana a Torrefarrera”, explica Ortega, que afegeix que, després de la inauguració del pavelló de Balàfia, actualment Juanjo Garra, “Toni Baró, president de l’AV de Balàfia va parlar amb l’equip i ens va oferir jugar al nou recinte esportiu. I així es va formar el Balàfia Vòlei”, recorda. En aquest grup de jugadors hi havia un històric del voleibol lleidatà, Juan Campillos, que va ser el primer president del club.

“Encara que al principi el club només tenia un equip sènior, la idea sempre va ser la de crear base”, assenyala la dirigent. “Vam començar contactes amb Àngel Biosca, un professor del Col·legi Claver, perquè l’equip cadet que portava ell vingués al club, encara que per desgràcia Biosca va morir uns mesos després. Vam iniciar també campanyes de captació als col·legis.” El club es dedica únicament al voleibol masculí. Ortega recorda que “l’any 2015 vam començar a tenir equips femenins, però això va ser fins a la temporada 2021-22, quan vam arribar a un acord amb el CECELL perquè ells es dediquessin en exclusiva al femení”. El sènior va pujar el 2015 a Primera Nacional i l’any passat a la Superlliga 2, però per a Ortega aquest és el mirall per captar base, una cosa a què, curiosament, ha ajudat una sèrie d’animació que emet TV3, Haikyu. “A nivell de Catalunya es nota més interès des que emeten aquesta sèrie.” El club, sense la base, afirma que “no tindria sentit. I els del planter han de tenir presència al primer equip”.

“Aquest esport és una passió que no vull deixar escapar”

Ferran Sebé (esquerra) i Carlos Solanes

“Sé que és molt difícil poder guanyar-te la vida jugant a voleibol, però aquest esport és una passió que no vull deixar escapar.” Carlos Solanes, de 18 anys, estudia un grau formatiu d’informàtica i forma part de l’equip júnior del Balàfia Vòlei, club en el qual milita des del 2018. A més, aquesta temporada ha rebut el premi de debutar amb el primer equip a Superlliga 2, després d’haver-se entrenat durant gran part de la temporada també amb el conjunt sènior. “És una mica bogeria, perquè tens la teua vida fora i entrenar amb els dos equips et fa acabar molt cansat. Però l’entrenador, Sergi Mirada, demostra que té molta confiança en nosaltres [els júniors] i és que val la pena l’esforç perquè et dona l’oportunitat de créixer com a jugador”, deia Solanes. El lleidatà es va iniciar en l’esport fa gairebé cinc anys “perquè un amic es va apuntar i em va convèncer perquè l’acompanyés”. Solanes recorda que en els seus inicis “a l’equip hi anàvem sis justos i era una mica campi qui pugui, perquè els mateixos sis de l’equip també érem la selecció lleidatana al complet”. Tanmateix, el lleidatà reconeix que “en els últims anys l’esport entre els nois ha crescut molt, perquè també soc àrbitre de la Lliga Escolar i veus que ara als equips hi ha gairebé tants nois com noies, mentre que en la meua època no hi havia gairebé nens. En això, la presidenta [Vanesa Ortega] ha tingut un gran paper”. 

“El voleibol m’encanta i és un amor que em ve de la família”

Ferran Sebé, de 15 anys, porta tota una vida lligat al voleibol. Va començar a jugar al Balàfia Vòlei fa gairebé vuit temporades, a l’equip aleví, i com un dels primers nois de la seua edat. “Quan vaig començar a jugar estava jo sol amb tot de noies a l’equip”, va declarar el jove a SEGRE, abans d’afegir que “a poc a poc s’hi van anar apuntant més nois fins que vam poder fer un equip masculí”. Malgrat que ja fa vuit anys que competeix al Balàfia Vòlei, la seua passió per l’esport va començar molt abans. “El voleibol em ve de família, ja que tres cosins meus: el Jordi, el Juanjo i el Mario [aquest últim estadista del primer equip del Balàfia] han jugat sempre a l’esport, els anava a veure sempre i al final em vaig apuntar a jugar”, explica, Sebé que confessa que “la veritat que és un esport que m’encanta i m’agradaria seguir-hi molts anys”. Actualment milita al cadet A de l’entitat lleidatana, en la posició de col·locador, com dos dels seus tres cosins. “De petit m’agradava ser punta, però un entrenador em va dir que provés en la posició de col·locador i m’hi vaig sentir molt còmode també”, va explicar. El seu somni és continuar vinculat amb l’esport de cara al futur, encara que confessa que ho farà sempre que sigui compatible amb la professió a què es vol dedicar en un futur. Sebé va explicar que “estic estudiant quart de l’ESO, però m’agradaria ser mecànic de competició. És complicat, però m’agradaria combinar les dos coses en el futur”.