Un Lleida sense rumb cau a casa 0-1

Derrota molt frustrant la que va patir el Lleida Esportiu amb la visita de l’Hèrcules al Camp d’Esports (0-1). Una errada de marcatge injustificable a mitjans del primer temps va provocar el gol alacantí de Roger Riera, que acabaria sent l’únic del partit. Com ja havia succeït en els últims dos partits, els d’Ángel Viadero van començar anestesiats, perseguint ombres i amb alguna badada en defensa que feia presagiar el pitjor.

Les pèrdues en sortida de pilota, la lentitud de reacció o la imprecisió en les passades van ser el preludi del gol de l’Hèrcules.Luque va fintar i fintar les vegades que va voler, fins que va poder generar-se un espai per centrar una pilota que va desviar un defensa del Lleida el just perquè Roger Riera, entrant lliure de marca des del segon pal, batés Iñaki Álvarez.El gol va servir als alacantins per intentar adormir el partit, retardar totes les sacades de banda, de falta o de porta i començar el joc psicològic contra el Lleida. Els blaus, per la seua part, abusaven de la pilota en llarg buscant Mario Rivas, i van tenir una sèrie de córners que no van inquietar Carlos Abad.El porter visitant no es va veure obligat a intervenir fins al minut 44, però va ser per evitar el gol de l’empat. Quadri va recuperar una pilota en camp contrari i es va inventar una gran jugada, amb túnel inclòs, per plantar-se en l’àrea, encara que va definir forçat i el porter la va desviar amb el cos, en l’última ocasió abans del descans.

En canvi, en els primers minuts de la segona part, el Lleida va generar més i millor joc que en tota la primera. Viadero va sacsejar l’arbre amb un doble canvi ofensiu. Va posar un extrem (Denys) i un davanter (Chuli), per un centrecampista com Mejía i un central com Gaixas, que va tornar a jugar 77 dies després, ja recuperat de la lesió al peroné, encara que va aguantar 45 minuts.Els blaus van sortir decidits a sotmetre l’Hèrcules, amb molt més dinamisme i desprotegint-se en defensa, amb el risc que això comporta.

Hauria pogut sortir bé el pla si Denys, en lloc d’enviar la pilota al pal, hagués marcat l’1-1 en el minut 56.Podia semblar que aquest seria l’inici del setge contra el marc alacantí, però res més lluny de la realitat. La manxa blava va anar decaient amb el pas dels minuts i, de fet, Iñaki va mantenir amb vida el Lleida fins al final salvant dos ocasions molt seguides, primer amb el peu a tret de Luque i després desviant a córner un xut llunyà de Toscano.A l’altra àrea, el Lleida va respondre amb un cop de cap desviat de Mario Rivas, en l’última acció del manxec abans de ser substituït, ja que Viadero ja havia fet quatre canvis en el minut 66, però res no li va sortir bé.Ni tan sols quan Alpha Bagayoko, incansable i sacrificat també com a lateral, va provocar l’expulsió de Roger Riera. Quedava més d’un quart d’hora de partit, però just després, Joan Monterde va arribar tard a una pilota dividida que va restablir la igualtat numèrica.Ja amb 10 contra 10, només un parell de trets llunyans d’Alpha i Agüero van fer dubtar el Camp d’Esports sobre si els seus podrien acabar sumant. Al final, una derrota que hauria estat fins i tot pitjor si Alzira o Prat haguessin sumat algun punt.