Raúl Fuster, director esportiu del Lleida: "L'objectiu és tornar a tenir credibilitat"

Què suposa per a vostè tornar al Lleida Esportiu?

Tornar a la meua segona casa, gairebé alhora amb Elx, que és on vaig nàixer i em vaig formar com a futbolista. Aquí és on més partits he jugat i on millor m’he trobat. Després, al deixar de jugar, va ser el meu primer lloc per treballar i tornar ara em fa sentir molt responsabilitzat, amb moltes ganes i esperant que surti tot al millor possible.

Ja va tenir una primera, encara que curta, experiència amb Jordi Esteve com a director esportiu.

Sí, va ser el primer any en el qual també Molo va deixar de jugar i va venir com a entrenador. Em vaig incorporar a l’àrea de futbol, en què feia de secretari tècnic i d’enllaç de la plantilla i cos tècnic amb la directiva. Ara es tracta de liderar una mica el projecte. Al club hi ha gent nova i intentaré aportar la meua experiència a nivell esportiu i posar-la a servei del club perquè el Lleida torni a estar ben aviat a prop d’objectius importants i en categories superiors.

Tindrà també influència en el futbol base?

Hi ha un coordinador que és Salva Cambray i persones que se n’ocupen més, però és veritat que vinc de dirigir durant tres anys un club de futbol base i ja els vaig comentar que el que necessitin de mi, a nivell de supervisió i veure com podem millorar i reactivar la base que està malament els últims anys, doncs també ho aportaré. En principi, em centraré en el primer equip, però durant una temporada dona temps per a tot. Com més sumem al primer equip i en la base, més podrem ajudar a créixer el club.

Què els va exposar, als dirigents del club?

Vaig explicar coses senzilles, normals, la meua forma de treballar, la base de dades que havíem treballat, el perfil de jugador que veiem. Vam posar coses en comú i la manera que tinc de veure el futbol. Conec el Lleida, la ciutat, el que la gent vol perquè se senti orgullosa de l’equip, i va ser això el que els vaig presentar. Res fora de la normalitat. Soc una persona molt normal i crec que vaig ser molt clar amb el que penso que puc aportar. Jo encantat que els agradés i que es decidissin que vingués. La meua idea com a director esportiu és no acaparar els focus sinó que els protagonistes siguin els jugadors i el cos tècnic. Només vull aportar des de la meua funció perquè el club creixi.

Ara mateix tot està pendent d’aconseguir la permanència.

Per descomptat, el més important i el focus i l’energia han d’estar ara mateix a salvar la categoria en els cinc partits que ens queden. A partir d’aquí, ens asseurem, parlarem i veurem totes les opcions que hi ha. Però repeteixo: és molt important que l’equip se salvi i no tinc cap dubte que així serà. No vull ni dir que passi el contrari, però en aquest cas hi ha una segona variable.

També està pendent que la situació institucional del club es desencalli d’una vegada per sempre i es pugui emprendre a la fi el projecte de la ciutat esportiva.

Sí, el tema jurídic s’està treballant i al final porta un procés i un temps, però entenc que es resoldrà i que tot es posarà al seu lloc perquè hi hagi més tranquil·litat i es pugui planificar a mitjà-llarg termini. Quant a la ciutat esportiva, és clau per a qualsevol club i per al Lleida Esportiu se li obriria un món. Són temes complicats i laboriosos, però que acabaran arribant a bon port. N’estic convençut.

Diu que la ciutat esportiva obriria un món al club, que té un futbol base molt deteriorat.

Sí, fer les coses malament durant un temps al final repercuteix i s’està en una situació complicada. Però estic convençut que el Lleida continua sent l’equip referent de la ciutat pel seu primer equip, per nom i per història, i l’objectiu és tornar a tenir credibilitat, donar imatge de serietat, tenir bons formadors i una metodologia de treball que, amb el pas dels anys, la gent torni a creure en el que el club pot aportar al futbol base. Si el club és capaç de tenir una instal·lació pròpia, on els mitjans de treball siguin millors i el primer equip va escalant categories, ja que els xavals joves voldran jugar aquí. Amb treball, sent honestos i fent les coses bé, sobretot invertint en recursos humans, en gent capaç, crec que el club podrà tornar a tenir a mitjà-llarg termini un futbol base potent.

No sembla que serà fàcil i més tenint en compte que hi ha molts clubs a la ciutat dedicats al futbol base.

Al final, és una capital de província i un club històric que, per nom, ha de tornar on cal, però és veritat que ve d’anys complicats a la base i costarà. Jo confio que es pugui revertir la situació, sobretot més que per quantitat d’equips, per qualitat. No crec tant en el volum, sinó que formem gent que pugui sortir fora, que puguem nodrir el primer equip, que el Juvenil estigui a Divisió d’Honor, donar-li una volta al Lleida B perquè pugui ser competitiu i estigui a dalt, tenir cadets, infantils i una bona estructura de futbol 7 que ara mateix no n’hi ha. En fi, moltes coses que amb honestedat i treball es podran aconseguir.

El Lleida havia estat en diverses èpoques un trampolí de jugadors que han arribat a l’elit.

Evidentment, potenciar el planter per nodrir el primer equip i buscar jugadors que puguin deixar un traspàs o algun tipus de benefici al club són els paràmetres en els quals ens hem d’enfocar. Veiem exemples en el Vila-real, el Sevilla o el mateix Barça en èpoques, que quan un club inverteix en el futbol base té un retorn esportiu i econòmic. O fitxar jugadors que després poden fer el salt al futbol professional i, si no et deixen un benefici econòmic, almenys que serveixi perquè d’altres vulguin venir aquí perquè es revaloritzaran. Així va ocórrer en els casos de Jaime Mata, els jugadors del planter Jesús Imaz i Pere Milla o Jorge Miramón.

En el seu ideari s’inclou un model de joc uniforme des del primer equip fins a la base?

Considero que és molt difícil fer un model com el que té el Barça perquè cada categoria de la base i cada fornada de jugadors t’exigeixen una cosa. Crec que hem de tenir una senyes d’identitat com, per exemple, la pressió després de pèrdua, que l’equip sàpiga com organitzar-se quan no tingui la pilota, com atacar espais, és a dir, no crec tant en un model de joc com en unes característiques unificades.

Ha firmat per aquesta i la pròxima temporada. Sembla poc temps per desenvolupar el seu projecte.

Esperem que surtin les coses bé i tant de bo pugui seguir aquí molts anys més. Sobretot, m’agradaria un ascens que no vaig poder aconseguir com a jugador.

Té ja al cap l’entrenador de la propera temporada?

Hem de parlar amb Ángel Viadero, que està portant a terme una tasca important, escoltar-lo i al final veurem. Ara no és el moment.