Joan Laporta: "El 'cas Negreira' no és un delicte de corrupció esportiva"

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, va insistir aquest dilluns en què el club blaugrana no va cometre cap delicte de "corrupció esportiva" ni va tenir voluntat d’"alterar la competició per aconseguir algun tipus d’avantatge esportiu", al mateix temps que va denunciar el "linxament públic" contra la institució pel 'cas Negreira'. "El FC Barcelona no ha comès cap delicte de corrupció esportiva. En aquest 'cas Negreira', es prestaven uns serveis, documentats amb factures. Per això, entenc que queda clar amb aquests serveis que no hi havia corrupció esportiva", va assegurar el mandatari blaugrana durant la seua llarga compareixença, de dos hores de durada, a l’Auditori 1899 de l'Spotify Camp Nou, amb més de 100 mitjans acreditats.

Laporta va assegurar que el FC Barcelona mai no va voler alterar cap competició esportiva. "El club no ha realitzat mai cap actuació que tingués per objectiu final o intenció alterar la competició per aconseguir algun tipus d’avantatge esportiu", va reiterar en aquest sentit. "No podran trobar un gol, una jugada, un penal, que ens hagi beneficiat pel pagament d’aquests serveis d’informes arbitrals. No ho trobaran, perquè no n’hi ha," va voler deixar clar.

Per a Laporta, el club és víctima d’una campanya de desprestigi. "És l’atac més ferotge que està patint el FC Barcleona en la seua història. Demano als barcelonistes que ens mantinguem units en la defensa de l’escut i de la nostra essència fundacional i del nostre model de propietat", es va adreçar als seus aficionats. Y, per què? Segons el president, el 'cas Negreira' no se sustenta perquè no hi va haver corrupció ni intent de compra d’àrbitres, sinó una relació de serveis documentada i contrastada. De fet, va comparèixer al costat dels 629 informes tecnicoarbitrals, 43 CD’s i 4 informes, en el període entre 2014 i 2018, en la investigació demanada pel club i la seua àrea de 'compliance'. Una investigació que conclou que no hi ha conductes amb rellevància penal vinculades amb el delicte de corrupció esportiva, que les prestacions econòmiques del club a les empreses de Negreira eren per serveis d’assessorament esportiu, amb documentació "oficial" de factures i pagaments i imports variables en funció de les competicions analitzades.

Laporta es va escudar, a més, en l’escrit que l’Agència Tributària va enviar a la Fiscalia en el que manifestava "clarament" que no es podia demostrar que els pagaments fets a empreses relacionades amb Negreira "haguessin pogut influir en l’elecció dels àrbitres" o en algun resultat esportiu d’algun partit. "No l’han pogut demostrar perquè no era possible", va aportar el president blaugrana. Laporta va reiterar que els serveis pagats pel club els va prestar el fill de qui va ser vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres, Javier Enríquez Romero, i no el seu pare, José María Enríquez Negreira. "Que el Barça rebés un assessorament tècnic i arbitral d’aquesta persona no constitueix un il·lícit penal. Ara és una cosa que està internalitzada", va aportar.

Sobre els 7,3 milions d’euros pagats a empreses dels Negreira, va demanar que es tingués en compte el període en què es van fer; entre 2001 i 2018. "Aquests diners s’han pagat durant 18 anys. S’han pagat per uns informes importants, que eren necessaris que havien de ser fets per algú amb trajectòria important al món (l’arbitral)", va argumentar. "El prestador principal dels serveis era Javier Enríquez Romero, el fill d’Enríquez Negreira. Precisaria qui era el prestador principal dels serveis. I el vicepresident del CTA no tenia cap capacitat per alterar el resultat esportiu, ni per designar àrbitres. No tenia cap capacitat. I insisteixo en la hipòtesi falsa que Negreira influïa en situacions arbitrals, perquè el reglament de la RFEF ho desmenteix," es va defensar.

En ser preguntat sobre per què va multiplicar els pagaments a Negreira el seu últim any de primer mandat, el 2010, Laporta va ser contundent: "Els serveis es van incrementar perquè van haver més estudis de 'scouting', perquè hi va haver més competicions esportives", va al·legar. I, sobre per què Negreira va dir a Hisenda que els pagaments eren per buscar neutralitat arbitral, va estirar una altra part dels informes d’Hisenda. "No puc parlar per tercers. Serà el senyor Negreira que ho expliqui en el judici. Però em remeto a l’informe de l’agència tributària, en el qual Negreira diu que això de la neutralitat era una hipòtesi personal, que ningú no la hi va indicar directament. Els pagaments estan registrats per una activitat, per uns serveis. L’inspector pregunta, Negreira dona opinió personal i diu que ningú del club no li va ordenar res directament. Era el pagament d’un servei", va reiterar.

EL CLUB, POSSIBLE VÍCTIMA?

Quant a per què algunes empreses del mort extreballador del club –membre de comissions– Josep Contreras, entre 2013 i 2018, surten en la causa per tenir relació amb empreses de Negreira, Laporta es va escudar que no va ser en el seu mandat i que, en cas de ser cert un possible delicte, el FC Barcelona seria víctima d’això. "Les empreses que surten en la causa que eren del senyor Contreras, i la seua facturació, apareixen en un moment que està fora del meu mandat. No tinc raó personal para de forma priorística dubtar dels presidents que em van succeir. La hipòtesi del Fiscal parla de situació deslleial referent a aquestes societats, en aquest cas el FC Barcelona seria persona perjudicada", va anunciar. "Això es dirà en el judici, però una altra cosa és que algú extern al club, persona física o entitat privada, aprofités la situació per treure un profit. Si es donés aquest cas, el FC Barcelona defensarà l’honorabilitat del club. Som els primers interessats en què això s’investigui fins el final. En aquest cas, el FC Barcelona seria víctima d’aquesta situació i no responsable de cap delicte. Sembla que Fiscalía treballa en aquest sentit", va aportar.