FUTBOL ÒBITS
Adeu a Josep Maria Fusté, el “Noi de Linyola”
Mor als 82 anys el mític futbolista lleidatà del Barça, que va jugar 406 partits i va marcar 117 gols com a blaugrana | Va presidir l'Agrupació de Veterans i amb la selecció va guanyar l'Eurocopa del 64
Josep Maria Fusté, en una imatge dels seus temps com a futbolista del Barça.
L’exfutbolista lleidatà Josep Maria Fusté (Linyola, 1941), mític centrecampista del FC Barcelona dels anys seixanta, va morir ahir als 82 anys, segons va confirmar l’entitat blaugrana en un comunicat. Fusté va ser un centrecampista que va destacar per ser un dels jugadors més carismàtics del Barça d’aquella època, amb qui va disputar un total de 406 partits i va marcar 117 gols entre els anys 1962 i 1972. Posteriorment, va ser l’ànima de l’Agrupació de Veterans, entitat que va presidir entre els anys 1976 i 1989.
Conegut popularment com el “Noi de Linyola”, localitat on va nàixer el 15 d’abril de 1941, va deixar empremta al Barça amb la seua qualitat com interior i la seua gran arribada conquerint tres Copes del Generalíssim (1962-63, 1967-68 i 1970-71), una Copa de Ferias (1965-66) i una Supercopa de Ferias (1971), a més de formar part de la selecció espanyola que va guanyar l’Eurocopa el 1964 sent titular a la final del Santiago Bernabéu guanyada a l’URSS (2-1). Va ser vuit vegades internacional. Va estar al Mundial d’Anglaterra 66, on va marcar un gol i va ser campió del Mundial militar el 1965 i tercer el 1966.
Després d’arribar al club blaugrana als 12 anys i pujar fins al Condal, Fusté va arribar al primer equip del Barça procedent de l’Osasuna, on va estar cedit una temporada (1961-62) a l’estar fent el servei militar a Pamplona. Malgrat la curta estada, mantenia la penya d’amics a Pamplona, on acudia cada any als Sanfermines. Com a jugador del Barça, va debutar oficialment en la tornada de la final de la Copa de Ferias (10 de juny del 1962), encara que ja ho havia fet amb dos gols en un amistós del tradicional encontre de Nadal el 1959 contra l’Stade Français de París quan només tenia 17 anys després de ser citat per Helenio Herrera.
Després de deixar el Camp Nou amb un homenatge el 30 d’agost del 1972, va militar dos campanyes a l’Hèrcules (1972-74), on va penjar les botes. Després de retirar-se, sempre va estar molt vinculat al club. Primer a l’Agrupació de Veterans i el 1989 va plantejar la seua candidatura per ser president com a oposició a José Luis Núñez i va acabar integrant-se a la de Sixte Cambra. En els últims anys, va ser nomenat assessor de la presidència en els mandats de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. Els seus problemes de salut l’havien anat apartant dels camps de futbol després de la pandèmia.
