Fatídics penals

El Finques Prats Llista no va poder repetir final a Lleida com va fer el 2018 i el 2019 i es va quedar fora de la lluita pel que hauria estat, si ho hagués aconseguit, el quart títol de la Europe Cup. La fatídica tanda de penals (2-3) va acabar amb el somni dels llistats, que van ser capaços d’empatar en l’últim sospir del partit, però no van aconseguir sentenciar quan es van avançar 2-1. El duel va arrancar amb moltes reserves per ambdós equips, que van tardar a deixar-se anar i buscar amb més afany la porteria rival.

El primer a atansar-se amb cert perill va ser el Finques Prats Llista, en un contraatac als vuit minuts que Folguera va rematar al cos del porter lusità. Dos minuts més tard, Vives va tornar a posar a prova Nelson Filipe, i el seu posterior rebuig no el va poder aprofitar Jordi Badia. Els portuguesos no van tardar a reaccionar, però es van trobar amb un Uri Codony incommensurable. El de Manlleu va parar un primer tir de Gonçalo Pereira i després un rebuig a boca de canó de Victor Hugo, en la jugada més clara fins aquell moment.

Superat l’equador de la primera meitat, Badia ho va intentar en una jugada personal, però el seu tir, gairebé caient, va sortir lleugerament desviat. La va tornar a tenir el Braga al 19, però el potent llançament de Tiago Sanches des de mitjana distància va trobar la resposta de Codony, que dos minuts després va salvar el seu equip amb dos parades antològiques. Primer va parar la falta directa a Pedro Mendes, producte de la blava que va veure Jepi Selva per tallar un contraatac, i després va parar un altre tir a boca de canó de Victor Hugo després d’una assistència del mateix Mendes.

El Lleida Llista va sobreviure als dos minuts d’inferioritat numèrica i va aconseguir assolir el descans sense ferides. En la represa, els d’Albert Folguera van sortir més decidits i seues van ser les primeres ocasions. Cañellas, molt actiu ahir, va robar una bola i només davant de Filipe no va aconseguir batre’l.

Els llistats van tancar el seu rival en l’àrea i Paiva, Badia i de nou Cañellas, aquest per partida doble, van tenir el primer gol a les seues mans, però no van definir bé. Va replicar el Braga de la mà de Trabulo, que va tenir dos grandíssimes ocasions en la mateixa jugada que Codony va desbaratar, igual que un mà a mà amb Hugo dos minuts després. El quadre portuguès s’estava apropiant del partit i Folguera va haver de parar-lo, però les seues directrius no van quallar i el Braga va tornar a la càrrega.

Tiago Sanches va posar a prova dos vegades el porter de Manlleu, que poc després salvaria de nou l’equip en dos tirs a boca de canó. Després de tanta insistència va arribar el gol lusità, obra de Mendes, que va empalmar la bola en l’aire després d’una assistència d’Hugo, un golàs davant del qual Codony no va poder fer res. Quedaven menys de dos minuts i el Llista va haver d’apel·lar a l’èpica, com ja havia fet davant de Valdagno i Bassano, i a dos segons del final, Paiva forçava la pròrroga a l’aprofitar una bola morta que li va caure dins de l’àrea.

En el temps extra el Lleida Llista va ser millor, però no va obtenir el premi gros. Al primer minut es va situar en avantatge després d’un tir inapel·lable de Paiva que va entrar per l’escaire. Va tenir opcions d’anotar el tercer i sentenciar, però Filipe va salvar el Braga, que va aconseguir empatar en un error de marcatge de què es va aprofitar Victor Hugo.

En la segona part de la pròrroga, Cañellas i Paiva haurien pogut tancar el matx, però el duel es va decidir en la tanda de penals i allà, els llistats, malgrat dominar per 2-1, van acabar eliminats.

Vives i Selva van marcar els dos primers per situar el 2-1 i amb opció per al 3-1, però la resta van fallar

El Voltregà va derrotar amb claredat el Coutras francès per 2-5 i avui disputarà la seua tercera final en aquesta competició a la recerca del segon títol, després del que va aconseguir fa més de 20 anys, el 2002. El quadre gal es va avançar als 10 segons amb un gol del lleidatà Toni Seró, però el Voltregà va igualar un minut després gràcies a Teixidó, que acabaria anotant dos gols més en la segona meitat per segellar l’accés del seu equip a una altra final.

Folguera: “La gent ha de sentir-se orgullosa d’aquest equip”

Albert Folguera no podia ocultar la tristesa al final del partit per l’eliminació, però va posar en relleu tot el que havia aconseguit un equip que va lloar.

“És una llàstima, però hem jugat contra un gran equip i hem competit fins al final. Sap greu perdre per la gent de Lleida que ha vingut a animar-nos, però cal recordar que la primera que vam guanyar ho vam fer en els penals, i avui hem perdut, però això és esport. Crec que la gent ha de sentir-se orgullosa d’aquest equip perquè ho ha donat tot, s’ha buidat”, va assenyalar Albert Folguera, que després va afegir: “Venim d’una temporada molt dura, començant amb les eliminatòries a França amb equips de primer nivell i amb moltes lesions, però al final cal ser realistes.

Estem jugant contra equips professionals, que entrenen cada dia, i nosaltres no ho som. Ho hem fet el millor que hem pogut, però aquesta vegada no ha sortit, és una llàstima, perquè era a casa, però cal valorar que hem estat en les cinc últimes Final Four. Cal seguir endavant”, va concloure el tècnic llistat.

Malestar del Voltregà per les entrades

Minuts després de concloure la primera semifinal, en què el Voltregà va aconseguir passar a la gran final, la seua afició va sortir del pavelló i va anar directa al punt de venda d’entrades per adquirir-ne un bon número. No obstant, els responsables, veient que el nombre de sol·licituds superava l’estipulat per a l’equip finalista, van tancar la porta d’accés, encara que van necessitar l’ajuda de dos dotacions dels Mossos d’Esquadra per evitar mals majors davant de la indignació dels seguidors.