Finques Prats: enorme triomf per ser sisè

El Finques Prats Lleida Llista va firmar ahir la golejada de la temporada (8-5) davant d’un dels grans, un Liceo que va acabar atropellat pels llistats, que van brindar el millor dels homenatges al seu tècnic, un Albert Folguera que esgota els seus últims partits abans de la retirada. La victòria, combinada amb la derrota de l’Alcoi a Caldes, permet al Llista acabar sisè la Lliga regular i creuar-se a quarts del play-off amb el Calafell, eludint així Liceo i Barça. El Finques Prats, que tenia les baixes de Selva i Cañellas, va buscar des del primer minut la porteria gallega, ahir defensada pel francès Bridge en lloc de Martí Serra, i seues van ser les primeres ocasions, la més clara un tret de Vives en el minut 4 que va repel·lir el pal.

Dava Torres va replicar un minut després fent lluir-se Deitg, ahir titular. Vives ho va tornar a intentar des de lluny, però aquesta vegada el porter gal va repel·lir el llançament, una jugada que va ser el preludi del 0-1 corunyès, obra de Carballeira, que va recollir un rebuig del porter igualadí per batre’l per alt. Tocava remar a contracorrent i els llistats no van tardar a replicar gràcies a una bola robada per Aragonès, que va assistir Vives perquè el de Santa Coloma de Farners tornés a entrepussar per segona vegada amb el pal en tot just vuit minuts.

Gairebé en l’equador de la primera meitat, Paiva va estar a prop de culminar una contra, però va aixecar massa la bola i Bridge va evitar l’empat.El Llista estava fent prou mèrits per, almenys, igualar el partit, però en lloc de l’1-1 va arribar el segon gol gallec arran d’un penal anotat per Torres. El Llista hauria pogut ficar-se en el matx amb l’exclusió de Ciocale, però Vives no va aprofitar la falta directa. En superioritat, una altra vegada el gironí va enviar la bola al pal.

Per fortuna, Deitg va evitar amb sengles parades el 0-3 al tall del descans. El Llista, que en aquell moment era setè, ja que l’Alcoi estava guanyant a Caldes, va reaccionar en una segona meitat pletòrica. Als quatre minuts Aragonès va enviar una altra bola al travesser, però un minut després Paiva posava picant el partit amb l’1-2 de fort tret.

En el mateix minut, Folguera va desaprofitar una directa per la desena falta gallega, però els lleidatans no van abaixar la intensitat i en dos minuts van donar la volta al marcador amb tres gols, dos de Vives, el segon de penal, i un altre de Paiva (4-2).Juan Carlos Copa va parar el partit i Rodríguez va escurçar distàncies (4-3). El duel va entrar en una fase d’intercanvi de cops, amb ambdós equips fallant una directa, fins que Aragonès va situar el 5-3. Vives va errar una altra directa per l’exclusió de Manrubia, i en superioritat, Aragonès va anotar el 6-3.

El partit estava trencat i el Llista en volia més. Paiva, després d’enviar la cinquena bola al pal del xoc, va anotar dos gols més que posaven un vergonyant 8-3, un marcador que el Liceo va maquillar amb dos gols darrers que no van agradar gens a Folguera. Albert Folguera va poder celebrar l’homenatge que el club li va dispensar al final del partit, una cosa que, per a ell, va ser secundària.

“Més que l’homenatge el que volia era acabar sisè. Ho hem aconseguit després de tota la temporada sent novens o desens. Per a mi té un mèrit brutal després de la primera volta que havíem fet, i sobretot després de guanyar el Liceo a casa i d’una forma clara després de remuntar un 0-2”, va assenyalar el tècnic de Bell-lloc, que va ser sincer i va reconèixer que, amb el 0-2 al descans, “no m’esperava guanyar, i menys d’una forma tan clara.

Havíem de canviar l’actitud i a la segona part hem sortit molt diferents, més agressius i valents, defensant millor i en algun moment els hem destrossat. Estic indignat pels dos gols que hem concedit al final, perquè era un 8-3 merescudíssim i hem regalat dos gols”. Sobre el Calafell, el seu rival a quarts (el 13 o 14 de maig allà i el 20 del mateix mes a Lleida, a les 20.30 hores), va apuntar que “no li hem guanyat cap partit aquest any, però sabem què ens trobarem.

Hem d’anar a Calafell amb ambició”. A l’acabar el partit, Folguera va rebre una placa commemorativa de mans del president Enric Duch i en la seua al·locució va reiterar que “estic esgotat, necessito un descans”. “Crec que ha arribat el moment i deixo el club en bones mans. Agraeixo tot el suport que he rebut sempre. Gràcies per tot i fins sempre!”, va concloure.