HANDBOL INTERNACIONAL
El lleidatà Aleix Gomez lluita per pujar a la Primera divisió italiana d'handbol amb el Lanzara de Salern
Aleix Gomez Subarroca, de Guissona, juga el play-off amb el Lanzara de Salern
Aleix Gomez Subarroca, un jugador de Guissona de 25 anys, té l’oportunitat aquesta setmana d’ascendir amb el seu equip, el Handball Lanzara de Salern, a la màxima categoria de l’handbol italià, la Primera divisió. Compleix la seua segona temporada en aquest equip del sud d’Itàlia, de la província de la Campanya i per segona temporada lluita per l’ascens.
L’any passat vam arribar a les semifinals en el play-off i vam perdre per dos gols. Aquest any l’objectiu està clar, pujar.
“Aquesta temporada l’equip està en millor dinàmica. Hi va haver canvis a final de temporada, van arribar reforços i tenim més experiència. De fet, a la fase regular només hem perdut un partit”, valora aquest jove format a l’ACLE de Guissona i que va fer el salt a la Lliga italiana des de l’Handbol Pardinyes. L’Aleix afirma sentir-se molt a gust a Itàlia, tot i que encara no té clar si renovarà amb el Lanzara. “Aquest any tinc contracte professional, però estic pensant què és el que faré. D’una banda sí que pujar a Primera m’agradaria, però també em tira molt tornar a casa. Així que esperaré”, comenta.
El lleidatà combina la pràctica de l’handbol amb els estudis, ja que està cursant un doble grau d’Educació Primària i Educació Física. Quant a les diferències amb l’handbol que es juga a Catalunya explica que “aquí és més individual, mentre que nosaltres tenim un concepte més d’equip. Però en els últims anys l’handbol està pujant molt a Itàlia i els clubs estan treballant molt bé”, valora.
Jugador d’handbol des que “als tres anys a casa meua, on es viu molt aquest esport, ja em van posar una pilota a les mans. La veritat és que em van injectar l’handbol a la sang”, fa broma Gomez. Explica també que s’ha adaptat molt bé a la vida italiana. “La veritat és que no m’ha costat gaire. Estic vivint un somni dedicant-me professionalment a l’esport que m’apassiona. Adaptar-te a Itàlia és molt fàcil, és una cultura molt similar a la nostra i la veritat és que ja parlo un italià molt fluid. Fins i tot ja m’atreveixo amb el napolità”, afegeix.