FUTBOL SEGONA RFEF
El Lleida Esportiu deu a Asier Eizaguirre 12.716 € per acomiadament improcedent
L'actual junta ho va assumir, però el tècnic no ha cobrat el primer termini d'abril
Asier Eizaguirre parla amb Gabri Garcia durant un entrenament el setembre del 2021.
El Lleida Esportiu ha d’indemnitzar l’extècnic del club Asier Eizaguirre amb 12.716 euros per acomiadament improcedent. Així ho van acordar ambdós parts davant del Jutjat Social número 1 de Lleida el passat 17 d’abril determinant, a més, que la quantitat s’abonaria a terminis, malgrat que el primer venciment per al cobrament del deute, fixat per al 20 d’abril, ahir encara no havia estat abonat, segons fonts properes al tècnic basc. Van afegir que en reiterades ocasions van intentar arribar a un acord amb els actuals dirigents des que van assumir la gestió sense aconseguir-ho.
L’acomiadament a Asier Eizaguirre, que era ajudant de Gabri Garcia, es va produir durant l’etapa al capdavant del club dels germans Esteve, però l’actual junta presidida per Luis Pereira es va fer càrrec del deute després d’un acte de conciliació. Val a recordar que durant l’escorcoll policial i inspecció de Treball que es va dur a terme el 5 d’octubre del 2021 al Camp d’Esports, els agents van requerir contractes i documentació, i es van entrevistar amb tècnics, jugadors i empleats a qui van preguntar per les seues condicions laborals. En alguns interrogatoris, agents i inspectors van revelar als afectats que el contracte dipositat pel club a l’RFEF era de zero euros i no la quantitat que asseguraven haver firmat. Un d’aquests casos era el d’Asier Eizaguirre.
Segons recull l’acta de conciliació, la part demandada, el Lleida Ponent Club de Futbol que és la denominació actual de l’entitat, va reconèixer la improcedència de l’acomiadament, que es va produir amb els anteriors propietaris, amb data 2-12-2021. I és que se li va comunicar a Asier Eizaguirre l’acomiadament, al costat del jugador Colau, el dia que la plantilla, amb el suport de l’AFE, va fer una roda de premsa en la qual va amenaçar d’anar a la vaga si no els pagaven els Esteve les nòmines que se’ls devia que, en el cas d’alguns futbolistes i tècnics, no n’havien cobrat cap. Abans de l’acte de conciliació del citat 17 d’abril n’hi va haver un altre en el qual no es va assolir un acord per part del club. Finalment, es va evitar el judici a petició del Lleida, que va reconsiderar la postura inicial, i es va assolir l’acord en la quantitat i terminis acordats.
