El Barça guanya el derbi (2-4) i es proclama campió de Lliga

El FC Barcelona va tancar LaLiga amb tot l’esplendor i a la primera oportunitat. I a sobre, a casa de l’etern rival ciutadà, un Espanyol al qual va atropellar (2-4) i que deixa al caire del precipici. Una Lliga merescuda en què treu un gran avantatge als rivals i no admet peròs. La número 27 del club i la primera d’un Xavi Hernández que va arribar a la banqueta blaugrana per a això, guanyar títols i aconseguir que l’equip torni a fer-se amb els millors a Espanya i a Europa. El primer ja ho ha aconseguit, el següent objectiu del tècnic de Terrassa és aconseguir-ho a la Champions. La nota negativa la van posar desenes d’ultres espanyolistes que van saltar a la gespa mentre els blaugranes celebraven el títol, que van haver d’enfilar corrent el túnel dels vestidors per no posar en risc la seua integritat física, mentre els Mossos d’Esquadra i els agents de seguretat s’enfrontaven als seguidors.

El Barça va sortir des de l’inici a liquidar el títol en el primer match ball que tenia, i no va fallar. Amb Pedri dominant el tempo del partit, un Balde desbocat i un Lewandowski efectiu, l’Espanyol va acabar atropellat. Els blanc-i-blaus perseguien ombres al ritme que marcava el canari, que absolutament lliure de marca dirigia l’atac blaugrana escorat a l’esquerra, on Balde retratava una vegada i una altra Óscar Gil. Una centrada del lateral del Barça després d’un canvi d’orientació d’Araujo li va valer a Lewandowski per marcar a plaer el primer gol als 11 minuts i el 30 en la temporada. L’equip local es va ensorrar amb el gol en contra i la seua única resposta va ser un tret de Braithwaite des de 25 metres un minut abans que Pedri tornés a desbaratar la defensa local per centrar una pilota que Balde va rematar davant la passivitat d’un Óscar Gil que encara no s’havia assabentat que el partit havia començat.

Amb el 0-2, el Barcelona ja tocava la Lliga i el públic de l’RCDE Stadium va començar a xiular els seus jugadors i a carregar contra la llotja. Indignació a les grades i por al camp. Hauria pogut canviar el discurs Nico en una rematada de cap a l’àrea petita, però no va enganxar bé la pilota. Va ser el preludi d’una nova acció d’atac del Barcelona en la qual Raphinha va assistir de nou Lewandowski, que va anotar el tercer abans del descans. El públic, enfadat, desencisat, trist i indignat va començar a anar-se’n cap a casa. L’Espanyol era a la lona. Luis García va buscar el miracle retirant Denis Suárez i Sergi Gómez per donar entrada a Calero i Puado. Més que remuntar el partit, l’objectiu periquito era el de recarregar l’orgull.

La sortida de l’Espanyol a la segona part va tenir més orgull que futbol. Inici prometedor que es va acabar quan el Barça va passar de mig camp i De Jong va posar una pilota a Koundé, que de cap va marcar el 0-4 davant de la passivitat defensiva. Amb el Barça ja pensant en la rua d’avui, l’Espanyol va tenir un atac de dignitat i se’n va anar a buscar un gol que millorés la seua imatge i premiés els aficionats que van tenir la paciència de seguir a l’estadi i Puado va anotar un gran gol encarant Ter Stegen, que quan el matx va entrar en una fase final de bogeria va evitar amb les seues parades la resurrecció de l’Espanyol. L’alemany era l’únic que continuava connectat, però no va poder evitar l’últim gol de Joselu en el descompte. Tot va acabar en una vergonyosa i violenta invasió dels ultres locals mentre els blaugranes celebraven el títol.

Laporta: “Hem tornat la il·lusió al barcelonisme”

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, va dir després de guanyar la Lliga que l’equip ha tornat “la il·lusió al barcelonisme” i va subratllar que ha estat un títol “molt treballat i de molt esforç”. En declaracions a Movistar+, va assegurar que guanyar a falta de quatre jornades per al final “prova molt” i es va mostrar esperançat que aquest nou trofeu sigui “l’inici d’una etapa” molt positiva per a l’entitat. Laporta va destacar Xavi Hernández.

Ha estat determinant. Ha treballat perquè puguem oferir un futbol de qualitat i de treball. Tenim un gran tècnic i un gran staff. Té coneixements del futbol en general i de la nostra institució.

Xavi, per la seua part, va comentar que “ens queda una sensació magnífica, són més de deu mesos de treball, de sacrifici. Ha estat un treball extraordinari. Per a l’afició, per al club, és important per a l’estabilitat del projecte, cal seguir per aquest camí”. Es va referir a la invasió de camp, que ja es temia i per això havia demanat als seus de tornar als vestidors després d’una primera celebració. “És normal la celebració, l’eufòria, però crec que era suficient, no érem a casa nostra i havíem d’anar al vestidor”, va comentar.