El final d'una era: El Finques Prats Lleida posa fi a la temporada al quedar eliminat pel Calafell

El Finques Prats Lleida va posar ahir punt final a la temporada i a tota una era, sens dubte la més brillant en la història de l’entitat. Va ser el final de la temporada perquè després de perdre de nou en el segon partit de quarts de final del play-off pel títol davant del Calafell, el Llista queda eliminat. Va caure ahir per 1-4 en un matx en el qual va merèixer millor resultat, després que en el primer, a la pista tarragonina, ho fes per 7-5.

Malgrat intentar-ho, el Llista no va poder forçar un tercer duel. Però sobretot, ahir a la nit, els espectadors van assistir a l’Onze de Setembre al final d’una era. Deixa el club, com en el seu dia va avançar SEGRE, Albert Folguera, l’entrenador que ha portat el Llista a guanyar tres títols europeus.

El de Bell-lloc, en el seu dia campió d’Europa com a jugador amb l’Igualada, deixa les banquetes després de 24 temporades, les 14 últimes al Llista.Amb la seua marxa, la plantilla viurà també una notable remodelació, ja que fins a cinc jugadors no seguiran la pròxima temporada. Se’n va Joan Cañellas, després d’onze campanyes al Llista. Ahir el club li va retre un emotiu homenatge (vegeu el desglossament) ja que es retira de l’hoquei.

També abandona la pràctica d’aquest esport el porter Elagi Deitg, mentre que uns altres tres jugadors se’n van a diferents equips, com és el cas d’Oriol Vives, Jepi Selva i Uri Codony. Al seu lloc, com també va avançar SEGRE, arriben quatre fitxatges, els argentins Nico Ojeda i Julián Martínez i els porters Martí Zapater, procedent del Reus, i Javi Sánchez, del Voltregà. Com a relleu d’Albert Folguera al capdavant de la banqueta el Llista vol Edu Amat, fins ara segon entrenador, però aquest va confirmar ahir a aquest diari que encara segueixen en negociacions.Quant al partit d’ahir, el Llista el va afrontar amb la pressió que comporta l’obligació de guanyar.

Ho havia de fer per forçar un tercer encontre que s’hagués jugat dimarts. Però el xoc es va posar costa amunt molt aviat. Martí Casas, el pitxitxi de l’OK Lliga, va marcar el 0-1 als dos minuts.

I tan sols cinc més tard, el mateix jugador firmava el 0-2.En set minuts el Llista ja tenia el marcador clarament en contra i aquesta circumstància va afectar l’equip, que semblava mancat de fe. Creava ocasions, arribava a la porteria rival, però no tenia encert. Per contra, Martí Casas, un autèntic malson ahir per al Finques Prats Lleida, va estavellar una bola al travesser en el minut 13.

La millor jugada local va ser una rematada de Jepi Selva, a passada de Nuno Paiva, en el minut 19. Amb 0-2 es va arribar al descans.A la represa, el Llista va tornar a demostrar que és un equip que no es rendeix mai. Va tenir la primera ocasió per reduir la diferència en una falta directa en el minut 29, però Oriol Vives no va encertar.

L’equip d’Albert Folguera va continuar buscant el gol i el va trobar en un altre llançament directe. En el minut 38, Sergi Folguera va marcar l’1-2 al transformar una falta directa per una targeta blava a Martí Casas.Hi havia partit i el mateix Folguera, en el 39, va disposar d’un altre llançament per la desena falta del Calafell, però no va encertar aquesta vegada. El ritme era frenètic i en el minut 40 Sergio Miras va fallar un penal i en el 42 de nou Martí Casas firmava l’1-3 de falta directa.

Podia passar de tot, però en el minut 43 era Xavi Aragonès qui veia la targeta blava i, encara que Casas va fallar aquesta vegada el llançament, Arnau Xaus, en la jugada següent, marcava l’1-4 que liquidava el partit i la sèrie.

Homenatge a Joan Cañellas, que es retira després d’onze anys al club

Joan Cañellas va rebre al final del partit un emotiu homenatge. Després d’onze temporades defensant el Llista, es retira de l’hoquei i el club li va entregar una placa commemorativa en presència dels seus companys i també dels jugadors del Calafell, l’afició del qual va corejar el nom de Cañellas, en un gest aplaudit per l’afició del Llista.“Ha arribat el dia, és un moment difícil”, va començar dient.

“M’hauria agradat retirar-me a la pista però no ha pogut ser” i, molt emocionat, va agrair el suport de l’afició de Lleida i va recordar que “quan vaig arribar l’equip acabava de pujar a l’OK Lliga i me’n vaig amb tres títols europeus i molt orgullós del treball que hem fet en tots aquests anys”. “Estic trist, però un dia o un altre havia d’arribar”, va valorar.Va agrair especialment “al suport de la meua dona, perquè sense ella no hauria aguantat un any tan dur com aquest” i va tenir paraules per als “meus companys, que són la meua família per sempre”, citant especialment Jepi Selva, Deitg, Vives i Andreu Tomàs.

El Liceo i el Noia passen a semifinals del play-off

A part del Calafell, els altres dos equips que van certificar ahir la classificació per a les semifinals del play-off van ser el Liceo i el Noia, en ambdós casos també per 2-0. El Liceo, que en el primer partit va necessitar la pròrroga per guanyar 5-4 l’Igualada, el va derrotar ahir per 1-7. El Noia, per la seua part, va tornar a superar el Reus, en aquesta ocasió al guanyar per 7-4. Els quarts de final es completaran avui amb el xoc entre l’Alcoi i el Barcelona. El primer el va guanyar el Barça 11-1.

“Final de cicle però vindran coses diferents i es gaudirà”

Després del seu últim partit, Albert Folguera va dir que “penso que el resultat és injust. A la segona part hem estat molt superiors, hem tingut l’empat amb jugades claríssimes i després una blava ens ha condemnat.

El 0-2 amb el qual s’han posat al principi ens ha pesat molt. Però content perquè hem lluitat fins al final, llàstima que l’1-4 és excessiu”. Va afegir que “sí, és un final de cicle, però penso que vindran coses diferents i es tornarà a disfrutar, perquè l’ADN hi és i a partir d’aquí espero que amb l’experiència que han agafat els joves més els nous fitxatges, aquest equip sigui molt difícil de batre aquí a Lleida i fora”.

“Hi ha fonaments i espero que l’equip continuï lluitant sempre com fins ara.”Va dir també que “és un dia difícil però com que fa temps que ho tinc assumit, ho és menys”. “Avui era un moment per a Joan Cañellas i els que marxen. La vida continua”, va concloure.