SEGRE

FUTBOL PRIMERA RFEF FEMENINA

Rubén López: «Ha estat un gran any i no és casualitat»

El tècnic de l'AEM fa balanç de la seua primera temporada a l'equip, en la qual esperava “patir”, que va arrancar “amb molts dubtes”, però que acaba sent “excel·lent”, malgrat quedar-se a les portes del play-off

Rubén López, al Recasens, després de finalitzar la seua primera temporada com a entrenador de l’AEM.

Rubén López, al Recasens, després de finalitzar la seua primera temporada com a entrenador de l’AEM.AMADO FORROLLA

Creat:

Actualitzat:

La derrota a Còrdova els va deixar sense play-off. Passats uns dies, valori la temporada, en la qual s’han cobert els objectius malgrat la decepció final.

El regust amarg segueix allà, però la temporada ha estat excel·lent. Només cal veure els números. Catorze partits guanyats, som el tercer equip que més ha guanyat; catorze porteries a zero i setenes a la taula. Començàvem una Lliga en la qual descendien cinc equips i hi ha vuit o nou que ja sabies que no baixarien per pressupost. Acabes per sobre d’equips com Logronyo o Espanyol, fets per pujar i, per això, crec que la temporada ha estat un èxit.

Si li haguessin dit quan va arribar l’estiu passat al club que acabarien a 12 punts del descens, què hauria pensat?

No m’ho hauria cregut. Parlant amb el president quan portàvem sis o set jornades li vaig dir que estaríem tota la temporada entrant i sortint del descens. Ningú no pensava que poguéssim aconseguir això, a més amb un equip amb una identitat pròpia, una manera de jugar molt determinada, sobretot aquí a casa. Cal donar molt valor al que s’ha aconseguit.

Quin va ser el canvi per trobar els resultats? Van començar amb dos victòries, però després van venir cinc partits sense guanyar.

Des del principi de la temporada vam començar amb molts dubtes. Hi havia quinze jugadores noves i jo com a staff, i l’AEM feia molts anys que jugava amb tres centrals amb molta comoditat. Vam provar aquest sistema perquè les jugadores que estaven abans aquí hi creien, però no ens va funcionar en pretemporada. No trobàvem un onze, ni un sistema ni un estil de joc ideals. Fins que vam anar al camp del Deportivo, on vam jugar més juntes amb el 4-2-3-1, transitant més ràpid i ens va anar molt bé. A partir d’aquí vam començar a jugar així, més replegades fora de casa, perquè al Recasens el camp et convida a pressionar més, i vam trobar la nostra línia.

Només tres jugadores, Andrea, Iris i Laura Martí eren a l’equip el curs anterior i han acabat aquesta campanya. Com es gestionen tants canvis, també en una mateixa temporada?

Igual que no mirava la classificació tampoc em fixava en això. Les coses passen, la gent se’n va i has de mirar el que tens. És veritat que a l’estiu se’n va anar gent molt important: Natalia, Pixu, Barbi, Jani.. Jugadores referència d’aquí. Però va venir gent que es va adaptar bé. A mitja temporada se’n van anar Astudillo, Nadia, Miró, però ho hem portat bé, amb un bon grup. Al final això passa, la gent se’n va i cal portar altres jugadores que s’adaptin.

Després de Còrdova va dir que no estaven preparades per jugar partits així. Per què?

És veritat que aleshores jo estava malament i dius coses que no has de dir, però és veritat que com a club hem d’avançar a poc a poc. No som un club per lluitar per l’ascens, és així. Si a una jugadora que no està acostumada a jugar partits així li poses la pressió que ha de guanyar tant sí com no, a més en un equip descendit, et crea ansietat. I quan arribes al vestidor al descans, mires el mòbil i veus que el Càceres està guanyant, a tot se li suma que l’equip que havia de perdre, està guanyant. Això es va notar, però l’any que ve, si ens trobem en una situació com aquesta, tindrem 10-12 jugadores que l’han viscut i ho gestionaran diferent.

El president va expressar que la intenció era renovar gran part del bloc. És optimista a donar continuïtat al projecte?

Algun canvi hi haurà, és evident. Som l’AEM i tornarem a ser un dels pressupostos més baixos de la Lliga i amb això no es pot competir. Intentarem mantenir el bloc, perquè ho ha fet molt bé, coneixen el cos tècnic i la forma de jugar. Però segur que caldrà moure algunes peces.

L’objectiu ha de ser el mateix amb el que es va arrancar aquesta temporada, és a dir, la permanència?

Sí. Quan has fet una temporada tan bona, la gent es pensa que l’any que ve has de lluitar per estar a Primera. Tant de bo, però hem de ser realistes. Hem de millorar, a mi sempre m’agrada fer-ho any a any, en limitacions que tenim en general, no només a nivell de plantilla. Cal fer passos per anar millorant com a club i quan estiguem molt bé, ja parlarem d’altres objectius. De moment, cal pensar a establir-se en la categoria i per a mi, l’objectiu de l’any que ve serà aquest.

Com a club i com a equip, què es pot millorar?

El club està fent esforços per millorar. Cal fer passos endavant en moltes coses perquè la categoria és professional i els rivals també. Som l’AEM i tenim unes limitacions, però cal avançar per anar igualant-se amb els nostres competidors. I a nivell de plantilla passa una cosa similar. Cal intentar millorar coses. Per exemple, fora de casa cal fer un pas més, ser més atrevides, tenir més pilota i caldrà portar jugadores que ens donin això i ens permetin mantenir el que hem fet a casa.

Ho comentava al començament, l’AEM ha guanyat catorze partits, un més que l’Eibar, que ha ascendit directament. Ha faltat una mica de durícia competitiva per poder aconseguir més punts?

Em diran defensiu, però els equips que han estat per ascendir han rebut molt pocs gols. Escoltes la gent i diuen que ens ha faltat gol i crec que no, perquè n’hem fet trenta-cinc i l’Eibar trenta-un. Ens han faltat empats, perquè hem empatat molt poc i perdut molt, i també encaixar encara menys. Només l’Osasuna ens ha marcat vuit gols. Hem de millorar ofensivament, però la categoria requereix encaixar encara menys i empatar més.

És el seu primer projecte fora de les Canàries, on té la família. Com ha estat aquest any a nivell personal?

Increïble. Molt bo. Per això he renovat. Si no soc cent per cent a gust en un lloc, me’n vaig. No hi soc per ser-hi i prou i aquí m’he trobat un cos tècnic increïble i he après molt de tots ells, de Carles Ruiz, de Xavi Ricart, de Miquel Seuma. Hem generat un ambient boníssim. I després una plantilla que he sentit que estava amb mi, amb la meua idea, encara que a algunes jugadores els agradi més un altre estil de joc. Això per a un entrenador és boníssim. Després també he sentit el suport de la directiva. Evidentment, al principi quan no sortien els resultats estaven preocupats, però estic molt content perquè m’he sentit molt a gust amb tothom al club. Si estàs bé en un lloc i confien en tu, cal seguir.

Abans ha nomenat l’Osasuna. Es va veure fora quan van perdre 1-5 contra elles en la jornada set?

No. Em vaig veure fora amb el partit davant de l’Athletic Club B (dos jornades després). Crec que si no haguéssim guanyat aquell partit hauria estat fora. Arribàvem amb set punts, cinc partits sense guanyar i rebíem el cuer. Tenia assumit que si no guanyàvem aquest partit em feien fora, però vam guanyar i després vam estar nou partits sense perdre.

Quan va firmar el contracte, esperava viure una temporada així?

M’esperava patir, com va passar al principi de temporada. Però ho hem donat tot i no és casualitat, perquè en trenta jornades no hi ha casualitat. L’any que han fet les jugadores té un mèrit importantíssim. Ara toca gaudir-ne, però això no para aquí. Cal ser ambicioses i fer un projecte com Déu mana per al futur.

tracking