Un mecànic de 29 anys de Vinaixa, a l'avantsala de l'F1

“Ha estat una experiència amb imatges molt dures al viure-les en primera persona, però també serveix per donar el millor d’un mateix quan ajudes altres persones.” És la reflexió del lleidatà Ivan Rodríguez, mecànic i encarregat de conduir el camió amb els cotxes de Fórmula 2 de l’equip italià Prema Racing, que es va veure sorprès per les inundacions que va implicar el cicló Minerva a la regió de l’Emília-Romanya i que, després de suspendre’s el Gran Premi que s’havia de disputar al circuit d’Imola, va ajudar durant dos dies els afectats per les riuades. L’Ivan és de Vinaixa, té 29 anys i en porta dos en el Prema Racing de F2. Va estudiar un grau mitjà d’Electromecànica de l’Automòbil a l’IES Caparrella de Lleida i després va fer un màster de Race Mechanic a l’Escola Monlau de Barcelona.

Després de començar en la competició a través del kàrting, ara passa més de 200 dies a l’any fora de casa en un dels equips més prestigiosos de l’avantsala de l’F1. És, en concret, el tercer mecànic del cotxe 7 que pilota el danès Frederik Vesti Camí de Mònaco, on recala aquest cap de setmana l’F2, el mecànic lleidatà va explicar a SEGRE l’odissea per la qual va passar des que el seu equip es va allotjar a l’hotel Rosa dei Venti, a la petita localitat de Cà di Lugo, al costat del riu Santerno.

“Després de sopar vam pujar a l’habitació perquè ja no podíem estar a la primera planta, però de seguida, passada la mitjanit, ens van dir que havíem de desallotjar l’hotel immediatament pel risc d’inundacions”, explica. Els van portar a un pavelló, però estava ple. Finalment, van recalar al Palazzetto dello Sport de Lugo, una altra de les poblacions afectades per les riuades.

“És una situació molt dura a nivell psicològic perquè penses que nosaltres estem de passada i ens ha agafat això, però hi havia qui ho havia perdut tot. Arribava gent que havien evacuat en helicòpter que van trobar a sobre del sostre del cotxe perquè no els atrapés l’aigua; gent gran, amb cadira de rodes.. La gent plorava, estava abatuda i nosaltres intentàvem animar-los però el veritable mèrit és el de la Creu Roja i els voluntaris que es van bolcar a ajudar els afectats”, assegura.Els mecànics, que són els herois anònims dels esports del motor, van haver de convertir-se aquesta vegada en els àngels de la guarda de persones que es van quedar sense llar. “Són coses que et canvien la vida perquè veus aquesta gent que de sobte ja no tenia casa. És una cosa molt dura d’acceptar”, assenyala l’Ivan. “S’hauria d’haver cancel·lat abans la carrera”, reflexiona el lleidatà, que vol donar visibilitat al cansament que han de suportar els mécanicos de F2 i F3. Tan a prop i tan lluny del gran circ de l’F1. “A l’equip som tres mecànics i dos enginyers i és com una família. El que no es veu és que conduïm els camions, arribem al lloc i hem de muntar-ho tot i preparar els cotxes, cosa que ens porta quatre o cinc hores. Ara estem a Mònaco i l’altra setmana a Barcelona. Fa més d’un mes que no parem. Si m’agradaria arribar un dia a l’F1? Esclar, a qui no, però he de dir que estic a gust on soc.”