Ángel Viadero, entrenador del Lleida: “Vull quedar-me, només estic parlant amb el Lleida”

El tècnic càntabre Ángel Viadero es troba de vacances a la seua terra natal, però continua molt pendent de la planificació que du a terme el director esportiu del Lleida, Raúl Fuster. Viadero continua parlant amb Fuster, però encara no han assolit un acord per a la renovació. En principi, el Lleida li oferiria un any més un altre d’addicional en cas d’ascendir l’equip. De moment, el tècnic no ha escoltat altres ofertes. “Ja vaig dir en l’última roda de premsa que vaig fer que només volia parlar amb el Lleida i així és. Només estic parlant amb el Lleida i escoltaré”, va assenyalar ahir Viadero en declaracions a SEGRE.

El que ha estat entrenador blau en la recta final de la temporada després del cessament de Pere Martí i la posterior marxa al València de Toni Seligrat, va assegurar tenir “bona sintonia” amb Raúl Fuster que veu amb “idees molt clares” i la possibilitat que hi hagi a Lleida “un molt bon projecte. M’agrada el club, la ciutat i hi ha una molt bona afició, a la qual mai no li he demanat res sinó que m’he limitat a fer la meua feina, però no ha fet falta perquè s’ha portat de meravella amb nosaltres”, va dir el tècnic càntabre.

Va posar en relleu el treball fet en la recta final de la temporada que va donar lloc a la salvació de l’equip. “Hem estat el millor equip dels últims deu partits i em va quedar la sensació d’haver volgut jugar més partits. Estic segur que si haguéssim jugat el play-off, seríem un equip molt fort”, va assenyalar el tècnic. Viadero va confessar que va arribar en una situació a l’equip en què “era a vida o mort i cada partit era crucial”. Va haver de substituir Toni Seligrat i aconseguir la permanència d’un equip que havia donat símptomes de millora, però que arrossegava encara la rèmora del mal inici de temporada, per la qual cosa l’objectiu inicial de classificar-se per al play-off com la temporada passada, al final es va convertir en aconseguir la permanència.

El treball de la temporada va ser molt difícil perquè vaig agafar un equip en descens, amb una situació complicada després de dos canvis d’entrenador. Vaig haver de mesurar bé com anar introduint les meues idees perquè si no pots causar un gran embolic.