Adeu amb ràbia del Força Lleida

No haurà partit de desempat a Valladolid. L’ICG Força Lleida ho va tenir a prop, de fet va tenir ocasió de posar el 2-2 en l’eliminatòria quan dominava per nou punts ben entrat el tercer quart, però ahir li va sortir creu en un últim quart en el qual no va estar fi i en què els col·legiats, tan protagonistes en aquesta sèrie, van donar l’estocada definitiva per evitar un cinquè matx que, d’acord amb el viscut en aquesta eliminatòria, era si més no el més just. En un partit extremament igualat, amb intercanvi de cops i amb remuntades per a les dos bandes, al final la victòria va caure del costat val·lisoletà (83-90) gràcies a l’encert des de la línia de tir lliure, que van ser 31 ocasions, per les 17 dels lleidatans, una diferència que, unida a l’ofici dels val·lisoletans en els moments calents, va acabar decidint el tercer equip per a la Final Four.

El Valladolid va començar manant al lluminós gràcies al seu poder interior, amb Allen fent estralls a la pintura amb set punts gairebé seguits davant d’un López de la Torre impotent. En quatre minuts els de Paco García ja doblaven el rival (7-14). A la festa es va afegir Pantzar, que va començar tan endollat com va acabar el duel de dijous i va contribuir que les diferències es mantinguessin en sis punts contra un Força Lleida que sobrevivia a base d’accions puntuals de González i Lobo, que amb quatre punts finals va ajustar el marcador al final del quart (22-25).El segon període va ser una muntanya russa.

Els de Gerard Encuentra van entrar molt millor i a poc a poc van anar retallant el desavantatge liderats per un estel·lar Juani Marcos. El seu primer triple va permetre igualar el partit (29-29, m.14) i el segon, minut i mig després, va posar l’equip per primera vegada davant (32-31) superat l’equador del quart. En ple festival, Brito va completar una penetració per situar el 34-31 i obligar Paco García a demanar el primer temps mort.

D’entrada no li va sortir bé la jugada, ja que tot just reprendre’s el joc, de nou el portuguès, ara des de més enllà dels 6,75, va tornar a anotar per situar la màxima renda per als lleidatans en el partit, sis punts (37-31, m.16).A partir d’allà es va entrar en un intercanvi de triples –dos per als lleidatans i tres per als val·lisoletans– que va ajustar una mica el marcador (44-42), fins que una tècnica assenyalada sobre Urtasun per un flopping inexistent va descentrar els locals i va permetre als de Pucela anar-se’n al descans amb avantatge (44-47), amb l’afició cridant el “Federació corrupció” que ja es va deixar sentir dijous després de desestimar-se el recurs d’impugnació presentat pel club.De tornada dels vestidors l’ICG Lleida va tornar a sortir endollat i amb dos triples seguits de Lobo i Bakovic va capgirar el marcador (50-47). Encara que Kovacevic va empatar a 50 amb el tercer triple de la tarda –n’anotaria cinc sense error–, els lleidatans van exhibir tot el seu potencial i en quatre minuts van completar un parcial d’11-2 que els va donar la màxima renda de l’enfrontament, nou punts (61-52, m.26). Semblava que el partit tenia aparences de trencar-se, però no va ser així, com ja havia passat en els anteriors encontres, i el Valladolid li va donar la volta al marcador amb un parcial de final de quart de 4-15 (65-67).

En l’últim assalt la igualtat va persistir, amb avantatges molt curts, encara que sempre per als val·lisoletans, liderats per un Mike Torres estel·lar, autor de dotze punts en aquest període. Una tècnica sobre N’Guessan per protestar va semblar canviar la dinàmica, ja que es va passar del 65-69 al 70-69. Va ser a partir d’aquí que l’enfrontament es va travar i el concert de faltes dels col·legiats, que van atorgar 19 tirs lliures al Valladolid en els últims sis minuts, va acabar decidint davant d’un Força Lleida que va estar lluitant fins al final i que va ser acomiadat, com no podria ser de cap altra forma, amb l’afició dempeus

El Força Lleida va gaudir de nou punts de renda passat el tercer quart que no va saber aprofitar

Gerard Encuentra es va mostrar resignat per la derrota i la conseqüent eliminació, que no va dubtar a reconèixer que és del tot injusta per tot l’esdevingut en la sèrie. “El segon partit condiciona tota l’eliminatòria, perquè és un escàndol, i no la recordaré com a una cosa neta, sinó que en el segon partit ens van robar”, va assenyalar el tècnic, que es va queixar de la diferència de criteri a l’hora d’assenyalar les faltes. “En l’últim quart el criteri arbitral no ha estat igual per a tothom. Cada vegada que els tocàvem era falta, i en canvi a l’altre costat no.

Han llançat 22 tirs lliures en l’últim quart, que per ser un partit tan igualat em sembla una barbaritat. L’àrbitre protagonista ha estat el tercer, que normalment passa més desapercebut, però aquesta vegada ha estat protagonista total, xiulant una tècnica en un moment decisiu i molt rigorosa”, va comentar Encuentra, que va afegir: “Al final s’han emportat la victòria, que al còmput global hauria de ser un 2-2. Em quedo que els meus nois ho han donat tot, s’han buidat, i amb el fet de veure un pavelló entregat.

Ens fa ràbia acabar aquí perquè volíem arribar més lluny”, va afegir. Per la seua part, Paco García va dir que el seu equip va ser digne vencedor i va criticar els insults des de la grada, matisant que “aquesta gentussa no representa l’afició que té aquest club”.