Aramís Álvarez, un Gran Mestre cubà a Lleida

Diuen que els escacs són tan populars a Cuba com el beisbol, que és l’esport nacional. No en va va ser assignatura obligatòria a l’escola des dels anys vuitanta fins al 2013. Actualment és opcional, però es juga amb la mateixa destresa a qualsevol racó de l’illa. I la seua escola gaudeix de gran prestigi des dels temps de José Raúl Capablanca (1888-1942), una llegenda del tauler que van anomenar el Mozart dels escacs.

En aquest context es forma Aramís Álvarez Pedraza, un Gran Mestre cubà que impartirà classes aquest mes al Club Escacs Lleida, amb el qual ha col·laborat durant més d’una dècada i amb què juga les competicions de clubs, sent un reforç d’autèntic luxe. “Soc d’una ciutat relativament petita de Cuba, Santa Clara (compta amb poc més de 220.000 habitants), però perquè s’adonin del que signifiquen els escacs vam nàixer allà una quinzena grans mestres que hi ha actualment.” “A Cuba hi ha una escola de l’esport, en la qual s’inclouen els escacs, on els matins es dediquen a l’estudi i les tardes a practicar hores i hores al tauler”, explica Álvarez, que acostuma a jugar uns vint tornejos a l’any a Espanya i que va arribar a assolir en el sistema de puntuació ELO els 2.565 punts. L’actual número u en el rànquing FIDE, el noruec Magnus Carlsen, té actualment un ELO de 2.853.

Aramís Álvarez, que és llicenciat en Educació Física i seleccionador cubà de l’equip olímpic femení (les Olimpíades d’escacs no tenen res a veure amb els Jocs Olímpics), va tenir el seu primer contacte amb el Club Escacs Lleida el 2008 en un torneig a Benasc, on va coincidir amb dos jugadors lleidatans, Alberto Aranzana i Jordi Bedoya. “L’any següent ja vaig jugar competicions amb el club. El nivell dels escacs a Espanya ha pujat molt els darrers anys”, diu Álvarez, que no veu cap problema en els programes informàtics d’escacs. “M’agraden més els escacs antics, però gràcies a les màquines han sorgit noves idees”, opina aquest professional dels escacs i admirador de les escoles xinesa i índia.