L'Inefc Lleida compleix quaranta anys formant professionals de l'esport

Quaranta anys formant professionals de l'esport són els que porta l'Inefc Lleida. Ahir es van reunir en aquest centre lleidatà centenars de llicenciats formats al llarg d'aquestes quatre dècades, durant les quals han passat per les seues aules uns 25.000 alumnes que han donat un gran impuls a l'esport lleidatà en tots els àmbits.

L’Inefc Lleida va reunir ahir centenars d’alumnes de diferents promocions que celebren un fet històric, el 40 aniversari d’una titulació que ha anat canviant i creixent al llarg d’aquestes quatre dècades. La primera classe, el primer dia de curs d’aquell 1983, la va fer el psicòleg esportiu Joan Palmi.

“Recordo aquella primera classe amb molta motivació, però també amb responsabilitat i por. Jo tenia 25 anys i hi havia alumnes de diferents llocs, perquè la gent que no podia entrar als centres de Barcelona o Madrid venia aquí. Hi havia alumnes més grans que jo...”, rememora.

Ara són ja 30 els centres existents a l’Estat on poden cursar-se els estudis de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport.“Ara han canviat els alumnes perquè han canviat les generacions. Llavors eren més més grans i també més implicats amb el curs”, afegeix Palmi. “Va ser un any molt bonic.

Vam obrir un camí, perquè el primer Inef va ser el de Madrid, Barcelona va tenir el segon i el de Lleida era el tercer, això era una responsabilitat i volíem fer-ho molt bé. Llavors, en aquestes instal·lacions, fèiem les classes teòriques i per a les pràctiques agafàvem autobusos i ens en anàvem a altres llocs perquè nosaltres no teníem instal·lacions esportives”. En aquells anys s’utilitzava la piscina dels Camps Elisis, les instal·lacions del Sícoris Club o el camp de futbol de la partida de Butsènit.Són 40 anys, 35 promocions i quatre dècades d’obrir un camí pel qual han passat uns 25.000 alumnes i d’on han sortit més de 6.000 llicenciats

La presència del centre universitari ha suposat aquests 40 anys un gran impuls a l’esport lleidatà

Xavier Peirau, actual director de l’Inefc Lleida, recorda que aquell primer curs hi va haver 36 alumnes, dels quals 12 eren dones.

En aquest passat 2022-23 hi ha hagut 914 estudiants. “En l’esport lleidatà hi ha un abans i un després des de l’aparició d’Inefc. Ha suposat un impacte brutal en l’esport de Lleida.  Han passat moltíssims titulats pels equips de primer nivell. N’hi ha i n’hi ha hagut en equips de futbol de Primera, en handbol, voleibol, hoquei, bàsquet i s’han generat molts esports a la ciutat que abans no existien i sempre hi ha hagut algú d’Inefc al voltant d’aquests”, assenyala Peirau. “El 1983 a Lleida només hi havia el futbol, el Llista que jugava al velòdrom, hi havia bàsquet amb l’Antorxa i el voleibol a Almacelles. Poca cosa més”, recorda.

Un altre professor veterà i també director en diverses etapes, Alfredo Joven, incideix que “tots els esports de Lleida han estat dirigits i impulsats per exalumnes d’Inefc. Hem estat impulsors d’esports que no hi havia abans de l’existència de l’Inefc. Actualment, als instituts i col·legis el 90% dels professors d’Educació Física han sortit d’Inefc.

També als gimnasos, que han proliferat, al medi natural, pistes d’esquí.. Inefc ha estat una influència molt important. I també hi ha presència en moltes comunitats autònomes, perquè aquí ha vingut gent de molts llocs”.

Joan Palmi també recorda una cosa que suposa més que una anècdota: “El 1982, anar en xandall pel carrer era com una vergonya. Després dels Jocs de Barcelona’92 hi va haver un canvi i ara és molt habitual veure gent pel carrer amb roba d’esport. Són tres moments en diferents èpoques, ara és com un orgull.

També ha canviat el fet que ara la gent fa esport al carrer, una cosa que en aquella època era impensable”, assenyala Palmi.Per la seua part, Joven afegeix que “és indubtable que des de l’Inefc s’ha estimulat la pràctica esportiva de forma lúdica. Hi ha hagut un canvi total. També ara es practica l’esport com a salut.

És una carrera amb un índex d’abandó molt baix, a tot estirar del 5%”. Sobre com ha evolucionat la llicenciatura, Xavier Peirau explica que “ara hi ha més demanda, al principi la carrera era de cinc anys i després, com totes les altres, va passar a ser de quatre. Han aparegut els dobles graus, el centre d’Inefc Pirineus.

Tot això ha permès obrir el ventall de possibilitats per trobar feina. El mercat laboral és ara molt més ampli que fa 40 anys, hi ha moltes més sortides laborals. Hi ha nous sectors, com el de la gent gran, gent amb discapacitat, que abans el portaven professionals d’altres especialitats.

I també el públic s’ha tornat més exigent, hi ha molta més gent que vol estar en forma i fer-ho dirigits per professionals formats”.Per aquest motiu, Peirau no té dubtes que aquesta carrera té un gran futur. “A tots els sectors les coses solen anar sempre a millor. Hi ha més reconeixement a aquests professionals, sortiran més especialitats i hi haurà més impuls de l’esport-salut, que ja n’hi ha aquests últims anys”, destaca.