94-89: Els Denver Nuggets conquereixen el seu primer anell de l'NBA

Els Denver Nuggets, guiats per Nikola Jokic i Jamal Murray, van conquerir aquest dilluns el primer anell de l’NBA de la seua història en vèncer per 4-1 a les Finals als Miami Heat de Jimmy Butler. Després de gairebé mig segle a la lliga, els Nuggets, que fins aquest any mai no havien jugat una sèrie pel títol, van tocar per fi el cel de l’NBA en una memorable nit en què van vèncer els Heat per 94-89 davant d’un públic del Ball Arena de Denver en èxtasi.

Jokic (28 punts i 16 rebots en el cinquè partit) va ser elegit MVP de les Finals i va culminar uns playoffs impressionants batent amb 10 el rècord de triples-dobles i convertint-se en el primer jugador que lidera en unes eliminatòries de l’NBA les estadístiques de punts, rebots i assistències. Amb el xampany refredant-se i tot preparat per a la festa a Denver després de guanyar dos partits seguits a Miami, el cinquè partit, no obstant, se li va ennuegar moltíssim als Nuggets en els tres primers quarts i només en l’últim van poder doblegar uns Heat inesgotables i que van morir amb les botes posades. 

Va ser un combat rabiós i asfixiant, d’atacs molt rovellats, de ritme pesat i sense espai perquè cap equip aconseguís marxar al marcador. Murray va aportar 14 punts, 8 rebots i 8 assistències i Michael Porter Jr. va sumar 16 punts i 13 rebots en uns Nuggets amb un espantós 5 de 28 en triples (17,9 %) i també pobres des del tir lliure (13 de 23) però absolutament dominants en el rebot (71 per 50). 

En aquests molt meritoris Heat, a un pas de l’anell malgrat ser vuitens a l’Est, Butler va ser molt a prop d’inventar una gesta al·lucinant de les seues amb 13 punts en l’últim quart (21 en total) però finalment la moneda va caure creu per als de Florida. Bam Adebayo va aconseguir 20 punts i 12 rebots per a uns Heat que tenien disponible el lesionat durant setmanes Tyler Herro però que finalment no va sortir a jugar.

NERVIS I MÉS NERVIS

Denver va acusar en l’arrencada els nervis comprensibles de qui està a punt de fer història. Amb quatre pilotes perdudes en els dos primers minuts i mig, els Nuggets van entrar al partit bastant tensos i els Heat ho van aprofitar amb un 0-5 de partida. Van tardar a deixar-se anar però, quan ho van fer, els de Mike Malone van brodar un parcial de 12-0 frenant en sec a l’atac dels Heat, que van fallar 10 tirs seguits.

En el primer moment de necessitat de la nit per a Miami va aparèixer Adebayo, fantàstic en el primer quart amb 14 punts i 6 rebots i que es va apropiar de la pintura davant un Jokic amb dos faltes en el primer període. L’obligada sortida del serbi va facilitar la sorprenent entrada a la pista de DeAndre Jordan, que no havia jugat des de la primera ronda de l’Oest davant dels Minnesota Timberwolves. 

Jordan va tenir un parell de bones accions davant d’Adebayo però, tot i així, els Nuggets se’n van anar al segon quart per sota i amb el canell de nou encongit (22-24). Espessos, tenallats, incòmodes. Els Nuggets no aconseguien imposar el seu ritme, sumaven faltes sense parar i a més l’ansietat dels seus jugadors s’estenia també entre els seus fans, bastant inquiets al veure el seu equip amb -10 en el segon període (29-39 a 7.17 del descans) i cada vegada més enfadats amb els àrbitres.

Tret d’alguns llampecs de Bruce Brown, els locals es van encallar enormement en atac i van arribar al descans amb un terrorífic 1 de 15 en triples i amb 9 pèrdues de pilota. En canvi, els Heat cada vegada semblaven més convençuts de les seues possibilitats, van comptar amb bones aportacions de Butler i Lowry en el segon període i se’n van anar al vestidor amb el partit sota control i una defensa en zona fent molt mal a Denver (44-51).

L’habitualment reduïda rotació dels Nuggets va començar a mostrar esquerdes amb tres faltes per a Aaron Gordon al descans i un parell per a Jokic i Murray. Segurament no va ser una conversa fàcil la de l’intermedi en els Nuggets, però Jokic va tornar a la pista com una piconadora. Amb 8 punts en cinc minuts, el balcànic va agafar el timó del seu equip i Denver, amb un triple de Murray cop de gràcia, va empatar el marcador amb encara un món per davant (60-60 amb 6.44 al rellotge).

Aquest impuls moral no es va traduir en focs artificials per als Nuggets ja que el duel seguia enfangat i amb trinxeres i trampes a cada cantonada. Amb més cor que encerto, Porter Jr. va treure punts de sota de les pedres i gràcies a un triple seu -celebrat a la grada com si valgués 10 punts- els Nuggets es van col·locar per davant per primera vegada des del període inicial.

Tanmateix, un triple providencial de Kyle Lowry va portar els visitants amb un avantatge mínim camí dels últims 12 minuts (70-71). Entre Jokic i Murray, els Nuggets van veure alguna cosa la llum en l’atac i van aconseguir un +5 que, tal com anava la vetllada, semblaven una bretxa enorme (81-76 amb 6.42 per al final). Butler semblava aleshores sense gasolina, però llavors 'va ressuscitar' donant un cop enorme a la taula amb 13 punts consecutius, incloent dos triples fabulosos que van col·locar els Heat al comandament amb dos minuts per jugar-se (88-89).

Brown va tornar el domini als Nuggets, Butler va perdre una pilota en mans de Kentavious Caldwell-Pope, i aquest es va encarregar de posar un +3 per a Denver des de la línia de personal (92-89 amb només 24.7 segons per disputar-se). La pissarra d’Erik Spoelstra va dissenyar un triple per a Butler però no va entrar i els Nuggets van segellar una jornada que ja ningú no oblidarà a Denver.