Llista Blava, el club lleidatà més premiat de la història segueix creixent

El Llista Blava, que supera ja els 70 anys de vida, té l’honor de ser l’únic club de tota la província de Lleida que ha conquerit un títol europeu, que en el seu cas són tres i tots de forma consecutiva (2018, 2019 i 2021), una cosa que ningú havia aconseguit fins a la data, compartint palmarès amb clubs històrics de l’hoquei continental com el Liceo, el Novara italià i el Barcelos portuguès. L’entitat llistada, que ha viscut moments crítics, que fins i tot van posar seriosament perill la seua continuïtat, viu la seua millor etapa esportiva i també de formació, fregant ja la vintena d’equips –xifra que superarà la temporada que ve amb la creació de dos nous conjunts benjamins– i amb més d’un centenar llarg de jugadors i jugadores, ja que des de fa uns sis anys ja compta amb la seua secció femenina, formada fins ara amb tres equips.“Estem en un bon moment perquè el gruix de joves que pugen són de categories petites. Tenim quatre equips prebenjamins i cinc benjamins, que confirma la bona salut de la nostra pedrera.

Hi ha molta matèria primera amb què treballar i que es pot formar des de molt petits, i això és molt important”, assenyala Jordi Badia, que compagina ser jugador de l’equip d’OK Lliga amb la coordinació de la base. No obstant, apunta, “és veritat que hem d’incrementar el nivell a la part final de la formació, que és on anem una mica coixos. L’altre hàndicap que tenim és la falta d’entrenadors i entrenadores qualificats per dur a terme la feina, ja que moltes vegades ho acostumen a fer els jugadors joves del club que en tenen ganes, perquè és una feina que sincerament no està ben pagada”, reconeix.

Un altre problema afegit, que en aquest cas és generalitzat per a tots els clubs de la ciutat, és la manca d’instal·lacions i que les que hi ha, estan col·lapsades. Actualment els seus equips es troben repartits entre els pavellons de l’Onze de Setembre i la Bordeta i la pista exterior annexa, que torna a estar en unes condicions lamentables malgrat que es va arreglar l’hivern passat (també van patir el robatori de les porteries el mes de gener passat). “Ens falten hores de pista.

Haver de compartir pavelló amb altres esports et limita molt les hores i t’obliga a entrenar amb molts jugadors a la pista, la qual cosa impossibilita poder estar pendent de cada jugador”, afirma. La secció femenina, que va nàixer fa uns sis anys, és la que està creixent més, encara que amb limitacions. “El problema que hi ha és que les jugadores que tenim vinculades d’altres clubs de fora de Lleida, que no tenen equips femenins, a mesura que es fan més grans els surten altres opcions i al final, com que Lleida està lluny de tot, quan els venen ofertes d’altres clubs que tenen més pròxims solen anar-se’n al no haver-hi al club cap equip de categoria superior, ja que el més elevat que tenim ara és el Fem15.

Per això la intenció és treballar molt per mantenir el màxim de jugadores possibles per d’aquí un parell o tres d’anys fer un equip sènior femení”, explica Badia.