Una lleidatana de 9 anys s'ha iniciat aquest 2023 en les curses de muntanya i ha guanyat les sis en què ha participat

Aran Plens Benseny té 9 anys acabats de fer al maig i, després d’iniciar-se aquest 2023 en les curses de muntanya, ja pot presumir d’haver guanyat totes les que ha corregut de la categoria benjamina. Ha competit en l’Encamada, un circuit de curses de muntanya format per 7 proves (la Rialp Matxixics, el Cros de Sort, la UltraXics Valls d’Àneu, el Cros de Llessui, el Cros del Cardós, la Minimilla d’Àreu i Camins Xics d’Isil) de les quals n’ha guanyat sis perquè no va poder assistir a la d’Àreu al coincidir la data amb l’Aplec del Caragol, on la seua família pertany a una penya i el seu pare, Oriol Plens, és a més vocal de la junta de la Fecoll. “El tema d’iniciar-se en les curses de muntanya va ser una mica per casualitat, però és veritat que a tota la família ens agrada molt la muntanya i, a més, tenim casa a Rialp.

Va coincidir que sent allà es disputava la Matxicots i vam decidir apuntar-la a la cursa infantil, la Matxixics, i va guanyar”, explica. No només es va imposar sinó que, a més, va treure un avantatge de gairebé cinc minuts a la segona classificada. Els primers sorpresos van ser els seus pares, Oriol i Ares, tot i que ja sabien com se les gastava la seua filla petita quan amb 5 anys va pujar el Monteixo (2.905 m) o quan l’agost passat va ascendir el pic de Ventolau (2.840 m) gairebé esprintant.

L’Encamada es va reprendre al maig, un cop acabada la temporada d’esquí, i en aquesta ocasió no hi va haver dubtes i l’Aran es va inscriure en la segona prova del circuit, el Cros de Sort. Va tornar a guanyar i així en totes les curses de l’Encamada, excepte en la penúltima d’Àreu, en què no va poder participar. Com que es descompta el pitjor resultat, que va ser aquest, Aran Plens no només va guanyar 6 de les 7 curses, sinó que es va proclamar també guanyadora de la general del circuit en la seua categoria.

“La meua estratègia és sortir molt ràpida i si veig que alguna corredora ve al darrere encara esprinto més”, diu la petita atleta amb desimboltura. Alumna de tercer de primària del col·legi Maristes Montserrat de Lleida, l’Aran també juga a bàsquet a l’escola. “No sabria dir què m’agrada més si el bàsquet o córrer. Amb l’equip de bàsquet ens classifiquem per a la Final a 4. M’agraden les dos coses, però m’ho passo molt bé a la muntanya sent a l’aire lliure”, assegura. “Però em canso una mica quan corro”, afegeix amb innocència.

Explica el seu pare que “és una nena molt entregada a l’esport i des de molt petita li hem parlat de Núria Picas (l’atleta catalana que ha estat campiona del món d’Ultra Trails). Abans de les curses es posa molt nerviosa perquè és molt autoexigent”, afirma l’Oriol. Ni ella ni el seu germà gran, l’Oleguer, de 14 anys, no s’entrenen per córrer.

Ell juga a hoquei i també participa en alguna carrera de muntanya despuntant encara que sense arribar al nivell tan aclaparador de l’Aran. “El meu germà m’ajuda com si fos el meu entrenador”, diu la nena, que lluu orgullosa la seua samarreta de l’Esports Pifarré Team, el propietari de la botiga del mateix nom de la qual, Òscar Pifarré, guarda una gran amistat amb el pare de la jove atleta.

“Els he demanat als meus pares que vull pujar a la Pica d’Estats” El pròxim desafiament de l’Aran és ascendir la Pica d’Estats (3.143 metres), l’emblemàtic cim que és el sostre de Catalunya. “M’ho recorda a cada moment. De vegades, m’ho escriu en un paper”, assevera l’Oriol, el seu pare, que ja li ha promès que faran l’excursió durant aquest estiu.A més del Monteixo i del Ventolau, l’estiu passat la família va ascendir el Montsent del Pallars, un pic que supera els 2.800 metres i s’alça sobre el petit poble de Capdella, i al Campirme, una muntanya de 2.632 metres a prop de Tavascan.“Cada any pugem algun pic i fem excursions a llacs. És la manera d’entrenar-se de l’Aran”, assenyala Oriol de la seua filla, un autèntic prodigi que ha irromput en les curses de muntanya amb una autoritat en la seua categoria com si fos una petita Núria Picas.