Una gesta històrica d'un lleidatà a l'Ultra Trail Chartreuse Terminorum

“Experiències com la Terminorum ens ajuden a conèixer-nos millor”, admetia l’ultrafondista lleidatà i especialista en carreres de muntanya Albert Herrero, després de ser un dels cinc corredors que aconseguien el passat 19 de juny acabar per primera vegada l’Ultra Trail Chartreuse Terminorum, una infernal cursa que se celebra des del 2017 en terres franceses, després de 300 km, gairebé 25.000 metres de desnivell positiu i tres nits completes. Ningú havia aconseguit superar en les edicions anteriors aquest desafiament extrem que fixa el temps límit per completar el recorregut en 80 hores. La Chartreuse Terminorum és la rèplica europea de la Barkley Marathons que se celebra als Estats Units, on els corredors s’enfronten a una prova de supervivència de 160 km i 20.000 metres de desnivell positiu –l’equivalent a escalar dos vegades l’Everest– que cal fer en un màxim de 60 hores.

Aquí, al massís muntanyós de la Chartreuse, a Isère, són també cinc voltes. Cada volta de 60 km s’ha de completar en un temps límit de 16 hores per poder seguir en competició i els corredors no saben el recorregut per endavant ni tampoc a quina hora començaran la cursa. Un toc de corneta, quan estan intentant recarregar forces en un campament improvisat, informa els corredors que en una hora han de sortir per a la primera volta.La Chartreuse Terminorum, com la Barkley Marathons, és extremament selectiva quant a participació.

Només 40 corredors. “A l’abril, a la Barkley, vaig aguantar quatre de les cinc voltes i a la Chartreuse vaig poder completar les cinc i finalitzar la prova, així que ha estat una cosa extraordinària”, explica Albert Herrero, que va entrar tercer a la meta, darrere de Sébastien Raichon i Mickaël Berthon, primer i segon classificats, i davant de Benoit Bachelet i Nicolas Moyroud. Cinc autèntics supervivents que han fet història en la carrera.

No va ser l’únic rècord en aquesta edició sense parió, ja que Alice Juramy es va convertir en la primera dona a completar dos voltes. “El pitjor d’aquesta carrera és el tema del descans i poder dormir prou. Aquí no hi ha recorregut marcat, no hi ha assistències i la distància exacta no se sap abans de sortir.

Només comptes amb un mapa i una brúixola i cada vegada que vas completant una volta has d’arrancar la pàgina d’un llibre que han amagat en un lloc estratègic en la qual apareix el teu dorsal per donar fe que has passat per allà”, assenyala Herrero. Aquest enginyer de 41 anys especialitzat en el camp de l’enginyeria hidràulica va començar a participar en carreres d’orientació el 2010. L’any passat es va proclamar campió del món en el Mundial disputat a la República Txeca.

I el 2017 es va proclamar campió d’Europa a Itàlia. Malgrat ser un esportista totalment amateur, Albert Herrero ha firmat diversos assoliments. Així, va aconseguir la victòria en la Ronda dels Cims el 2018 i va finalitzar en tercera posició a la Swiss Peak, una prova de 360 quilòmetres.

El 2014 va iniciar el repte de córrer 7 ultramaratons per tot el món. Ha participat també en reptes solidaris.