Ángel Martín: “És l'hora dels joves”

“Si lluites pots perdre; si no lluites estàs perdut.” És la frase, al costat de la imatge d’un guerrer espartà, que figura en el perfil de WhatsApp d’Ángel Martín, que s’ha retirat com a jugador de voleibol als 42 anys i després de més de 30 de carrera en els quals ha aconseguit dos títols de campió d’Espanya juvenil amb l’Episcopal i diversos ascensos de categoria, el més recent a la Superlliga 2 amb el Balàfia Vòlei, del qual va ser cofundador el 2008. “M’hauria agradat seguir un any més, però cal ser realistes i és hora de donar-los l’oportunitat als joves”, diu Martín, que afegeix entre convençut i resignat que “era el moment de fer-me a un costat perquè sempre vaig dir que jugaria fins que el club em necessités”.L’Ángel va començar a jugar a voleibol al col·legi, l’Episcopal, de la mà de Simó Figueras, un professor del centre i gran impulsor d’aquest esport a Lleida. Des d’aleví va anar escalant categories fins a jugar a l’equip sènior col·legial i arribar a la Lliga FEV, avantsala de la màxima categoria com és ara la Superlliga 2.

Va marxar a Almacelles amb el tècnic Carlos Oca, a qui ja havia tingut a l’Episcopal. Després de dos temporades, l’equip va desaparèixer i va recalar en el Volley Lleida. Va ser l’última temporada (2006-07) de l’equip lleidatà a la Superlliga sota la batuta del tècnic argentí Ricardo Bollonine.

Després de descendir, va continuar un segon any, però al tercer el club va passar per greus problemes i va desaparèixer. “Com que tot va ocórrer a última hora, ja no vaig poder fitxar per cap equip i aquell any me’l vaig passar en blanc”, recorda Ángel Martín, que ha jugat tota la seua carrera com a central.Amb Juan Campillos i altres jugadors il·lustres del voleibol lleidatà van fer un equip i es van establir a Torrefarrera començant des de l’última categoria. I després de dos anys els membres de l’equip es van traslladar a l’actual pavelló Juanjo Garra, on Ángel Martín va fundar el Balàfia Vòlei amb Juan Campillos i David Soliva.

Campillos va ser el president, Soliva el vicepresident i Martín el tresorer. La seua ascensió va ser imparable en els primers anys. Però l’ascens a Primera Nacional no arribaria fins al tercer intent a Eivissa després de dos fases anteriors fallides a Elx i Mallorca.Però el 2022 encara arribaria el millor.

“Pujar a Superlliga 2, després de jugar bastant durant la temporada i a la meua edat, és una cosa que em va il·lusionar molt. És un dels millors records de la meua carrera juntament amb els dos títols d’Espanya amb l’Episcopal juvenil, ja que és una cosa a què li dono molt mèrit. I també tinc un gran record de quan vam pujar amb el Balàfia Vòlei a Primera Nacional perquè vaig sentir sensacions com quan vaig guanyar els campionats d’Espanya juvenils”, explica un Ángel Martín que va anar tres cops a Palència on es troba la concentració permanent de les millors promeses del voleibol espanyol, encara que no va arribar a quedar-se.

“Em vaig quedar a les portes, però sí que va entrar el meu company Rubén Antequera”, diu.Ángel Martín seguirà vinculat al voleibol perquè, com ell reconeix, “és la meua vida”. Li han ofert ser segon entrenador de l’equip infantil que dirigeix Miquel Àngel Jaray. “Sergi [Mirada, el tècnic del primer equip] també m’ha comentat que si vull el puc ajudar en els entrenaments.

El que tinc clar és que seguiré vinculat al club perquè em va bé per distreure’m. Tant de bo un dia pugem a la màxima categoria, però és complicat”, explica. Mentrestant, aquest il·lustre i històric jugador del voleibol lleidatà seguirà amb la seua feina de reparació de cafeteres en una empresa lleidatana de cafès.