Trail amb accent lleidatà

Les dos proves de trail running que tradicionalment se celebren al Pirineu lleidatà cada estiu, l’Epic Trail Vall de Boí, que l’any que ve celebrarà el seu desè aniversari, i la Val d’Aran by UTMB, que en només tres anys s’ha convertit en la més freqüentada d’Espanya amb més de 5.000 inscrits, han tingut aquest any dos protagonistes amb accent lleidatà, Raul Butaci i Carmen Palacín. Ell, d’origen romanès però establert a Tornabous des dels 16 anys, va ser el guanyador de la distància de 110 quilòmetres, la Camins de Hèr (CDH), i ella, natural d’Altorricó i resident a Lleida des de fa 16 anys, va ser segona en la prova de 62 km pel Parc d’Aigüestortes. Els dos es declaren uns amants de la naturalesa, un hàbitat on es troben com a casa.

“La muntanya cura, la naturalesa et fa veure coses de tu mateix que són increïbles”, declara Carmen, que la seua incursió en les curses de muntanya li va canviar la vida, i gairebé per casualitat. “Un dia passejant vaig veure una botiga que es deia Ultra i vaig entrar-hi, i allà vaig veure que feien sortides i em vaig enganxar. Vaig començar a córrer amb el meu germà i a poc a poc em vaig anar motivant.

Abans era perruquera i vaig canviar radicalment de vida. Em vaig treure totes les titulacions possibles i vaig entrar a treballar a Zenkiu, i ara soc entrenadora personal”, explica.Des de fa una dècada posa al límit el seu cos i la seua ment en proves d’ultra trail. “Córrer per la naturalesa em fa sentir molt bé i ho plasmo després en la meua feina d’entrenadora personal.

Al meu client li aporto l’energia que la naturalesa tant em dona. La muntanya et dona pau”, apunta Palacín, de 42 anys, que sempre és conscient dels seus límits. “Sempre dic el mateix, que la teua ment sàpiga que el teu cos pot.

En ocasions arribes a una fatiga molt bèstia, però l’ésser humà és capaç de molt. Això és el que intento transmetre, perquè si jo no pogués fer alguna cosa, no ho faria, no soc gens heroica”, assegura.Raul Butaci, de 38 anys, va començar al món de l’atletisme de molt jove. A Cluj, la seua ciutat natal a Transsilvània, competia a nivell federat i quan es va traslladar a viure amb els seus pares a Tornabous els va posar una condició, que li busquessin un club on continuar corrent.

Va fitxar pel Dominiques, on va coincidir, entre d’altres, amb l’olímpic Ayad Lamdassem. La seua entrada al món laboral el va obligar a deixar-lo i, després d’un pas fugaç per l’equip de futbol de la seua localitat, va reprendre l’atletisme. Però va ser el 2012 quan va començar a introduir-se al món del trail, al qual ara dedica moltes hores d’entrenament.

“Aquest any m’he centrat més en el trail. Tinc una marca que em costeja totes les despeses de material, viatges, la nutrició i fisioteràpia, i em dona alguna prima, però estic competint contra gent que està vivint d’això i cobra molt”, comenta.Guanyar la prova de 110 km de la Val d’Aran ha estat l’assoliment més rellevant de la seua carrera, però no va estar exempt de sofriment, cosa que, segons el seu parer, acaba compensant. “Posem el cos al límit.

Moltes vegades ho dic, el que ens motiva a fer aquestes bogeries és simplement buscar on és el teu límit, veure fins on pot arribar el teu cos i el que pots ser capaç de fer, és un repte personal”, explica Butaci, que té clar que “el tema mental és molt important. Tot el que patim compensa, perquè si no, no ho faríem”, reconeix.Els dos, que es coneixen des de fa anys, ja tenen els seus pròxims reptes al cap. Butaci té previst repetir la mítica Mont-Blanc UTMB, que serà la final de les World Series i en la qual ja va participar l’any passat.

Llavors va córrer la de 100 km, i va acabar vuitè, i aquest any s’inscriurà a les 100 milles, on coincidirà amb Kilian Jornet, a qui admira. “Ha marcat una generació de corredors de muntanya, pel que feia i pels seus valors”, assenyala. Carmen Palacín, per la seua banda, prendrà part en la Gran Trail Aneto Posets, a Benasc, de 105 quilòmetres i gairebé 7.000 metres de desnivell positiu, en la qual l’any passat va fregar el podi a l’ésser quarta.