Què se n'ha fet dels jugadors del Lleida que van fregar l'ascens a Segona divisió l'any 2016 a Sevilla?

El juny del 2016, ara fa set anys, el Lleida Esportiu es quedava a les portes, de forma dramàtica, del somniat ascens a Segona divisió. Aquella tanta fatídica de penals, amb el xut d’Óscar Rubio que va picar al travesser i no va entrar per centímetres, va significar el moment de la historia recent en què el Lleida ha sigut més a prop de les portes de la divisió de plata.

Ara, set anys després d’aquella fita, volem saber quina trajectòria han tingut aquells jugadors.

Iván Crespo. Porter. Després d’aquella temporada el porter va anar al Racing de Santander, on hi va jugar quatre anys, on era titular i on era el porter menys golejat de la categoria. Enguany, després de jugar una temporada al Sestao, Crespo, de 38 anys, és un jugador lliure.

Óscar Rubio. Defensa. Va seguir un any més al Lleida, i va canviar Lleida per Sabadell el 2017. L’any passat va tornar. Té 39 anys i és un dels més veterans de la plantilla actual. Va arribar a jugar la Primera divisió de Romania, i a casa ho va fer a l’Alabès, el Cadis i el Nàstic.

Molo. Defensa. El partit a Sevilla va ser el darrer d’un dels jugadors que més petjada han deixat al Camp d’Esports, no en va una penya porta el seu nom. Va passar per Lorca, Múrcia, i el Ejido abans de retirar-se l’any 2019. Actualment, amb 38 anys, és entrenador. I la seva primera experiència va ser precisament al Lleida, on va liderar el projecte esportiu des de les banquetes durant dues temporades. Actualment entrena al Tarazona, equip que demà juga contra el Lleida en un partit amistós de pretemporada. 

Pau Bosch. Defensa. El de Fondarella, amb 35 anys, és jugador de l’Escaldes d’Andorra, equip amb el que ha aconseguit cinc títols estatals. La seva etapa al Lleida va finalitzar al fatídic partit de Sevilla. Després va jugar a la Primera divisió de Hong Kong, amb el líder Kitchee, i va jugar en diversos equips de Segona B fins fer cap a Andorra.

Arnau Tobella. Defensa. Des de l’any 2019 Tobella no té equip, malgrat que actualment té només 31 anys. La seva carrera la va fer en equips de Segona B.

Marc Martínez. Centrecampista. El jugador de Navarcles, format a les categories inferiors del FC Barcelona, va jugar la temporada de la promoció de Sevilla. I va tornar al Camp d’Esports anys després, per complir tres temporades en què va deixar molt bones sensacions. Actualment, amb 38 anys, juga al Manresa, a Segona Federació.

Oscar Vega. Centrecampista. Des del 2019 que no trepitja un terreny de joc. Va acabar al Tudelano. Al Lleida hi va jugar només una temporada.

Albistegui. Centrecampista. Un d’aquells jugador que també van deixar empremta al Camp d’Esports. Hi va jugar en dues etapes. La primera, del 2014 al 16. I posteriorment del 2018 al 2019. L’any 2021 es va retirar amb 34 anys després de jugar en diversos equips de Segona B i també a Segona Divisió, amb el Reus. 

Carlos Rodríguez. Davanter. Es va retirar l’any 2018. És l’autor del gol de la final de Sevilla, que no va ser suficient per evitar la tanda de penals. Aquell 2016 va arribar al Lleida a la campanya d’hivern. Després de Sevilla va jugar a Mèrida i a Hong Kong.

Julen Colinas. Davanter. Fa un any que no juga en cap equip. Va arribar jugar només un any al Lleida, però va servir per deixar un bon record als seguidors. Des de llavors es va moure gairebé cada any. Va jugar a la Cultural Leonesa, on va ser una peça clau. I també a l’UCAM o al Portugalete, i fins i tot va provar sort a la Índia.

Urko Arroyo. Davanter. Com Colinas, Arroyo va jugar només un any a Lleida, però també es va fer estimar. Urko Urko, com cridaven els aficionats, va saltar de Lleida al Lorca, a l’UCAM de Múrcia, i actualment juga al Jaén. 

Raul Fuster. Defensa. No va jugar la final de Sevilla, però Fuster, defensa lateral, va marcar una època a Lleida. Hi va jugar tres temporades i després va passar per Ponferradina, Llagostera Ontinyent i Intercity. L'any 2019 es va retirar i des de principis d'any és director esportiu del Lleida Esportiu. 

___

Malgrat el trist final que va tenir aquella temporada, per a la gran majoria de jugadors va significar un aparador i un trampolí per a les seves carreres. Tal i com explicava SEGRE un any després, la majoria dels que van deixar Lleida triomfaven amb els seus nous equips. La majoria d'ells, a excepció d'Albistegui que va anar a Segona amb el Reus, van seguir a la lluita que és la Segona B.