NATACIÓ CLUBS
Carles Mas, jubilat després de 42 anys d'entrenador
Va entrar el 1968 com a nadador al CN Lleida, fundat un any abans || Va ser delegat de la Catalana
Carles Mas ha estat vinculat a la piscina més de 50 anys.
Carles Mas, un dels grans referents de la natació lleidatana de les últimes quatre dècades, es jubila. El proper 4 de setembre serà el seu últim dia en actiu al Club Natació Lleida, l’entitat a la qual ha estat vinculat tota la seua vida, excepte en un parell d’anys a finals dels setanta quan va passar a la secció de natació del Sícoris Club i l’any del servei militar. En total, més de cinquanta anys vinculat a la natació, primer com a nadador i després com a entrenador i director esportiu del club de referència a Lleida.
“Mai no he escatimat esforços pel bé de la natació i he tingut la sort d’haver gaudit d’aquest esport. Em considero una persona afortunada”, reconeixia ahir Mas al repassar els 42 anys de carrera com a entrenador. Els seus inicis a la natació es remunten a l’any 1968, any en què va entrar al CN Lleida com a nadador, just un any després que es fundés el club.
Com a esportista no va arribar a trepitjar un podi del Campionat d’Espanya, però sí que va aconseguir que molts dels seus pupils ho aconseguissin, en especial Itziar Esparza. “Poder classificar una nadadora per a uns Jocs és un dels meus millors records. He tingut la sort de viure els dos grans moments de la natació lleidatana, el dels noranta i l’actual”, reconeix.L’any 1981 va començar a entrenar i a mitjans dels vuitanta va agafar el relleu de Jordi Cadens com a primer entrenador del CN Lleida.
Després va passar a ser el director tècnic i gestor de la piscina coberta, primer la dels Camps Elisis i fins al 2019 de la que té el club a les seues instal·lacions de Gualda. Els últims quatre anys els ha dedicat a la natació artística, que ha crescut exponencialment, sense oblidar els 13 anys, entre el 2009 i el 2022, quan va ser el delegat de la Catalana a Lleida. “Va ser una experiència brutal.
Va ser una sort poder treballar amb la resta de clubs de la província i poder donar, entre tots, un gir a la natació lleidatana, que en aquell moment no travessava un bon moment. Són les coses amb què et quedes”, assegura.
