L'efímer club dels burgesos de Lleida

El futbol va desembarcar amb especial força a la província de Lleida a partir del 1910. Va ser la dècada en què van sorgir els primers clubs, la majoria encara en actiu. Térmens (1910), Tremp (1914), Balaguer (1916), Guissona i Cervera (1916), Tàrrega (1917), Juneda (1918) i Bellpuig (1920) van ser alguns dels equips que van sorgir en aquells temps.

A Lleida capital no només van tardar una mica més a sorgir, sinó que ho van fer sota el patrocini de les diferents faccions polítiques. L’historiador Jaume Barrull, en una publicació de l’Ateneu Popular de Ponent (Ciutadania, espai urbà i memòria a la Lleida del segle XX), recorda que el primer a aparèixer va ser el Futbol Club Lleidatà, el 1917, sota el paraigua del Partit Radical d’Alejandro Lerroux. Un any més tard, va nàixer el Joventut, de la Joventut Republicana d’Humbert Torres i Alfred Perenya, que es va estrenar en un flamant Camp d’Esports.Les dretes burgeses de Lleida van tardar una mica més a pastar el seu propi equip.

El camp del FC Lleida. A Cappont, es cobria amb lones per evitar els intrusos.

El 1922 van fundar la Penya Esportiva Salvat, una organització simpatitzant de la Lliga Regionalista de Francesc Cambó, que en aquella època dominava l’escena política catalana. Aquesta penya s’anomenava així perquè va nàixer al bar Salvat, ubicat aleshores a la plaça Sant Joan. El seu primer president va ser l’arquitecte Francesc Bordalba i a la primavera del 1923 va crear el Futbol Club Lleyda, un equip que disputaria els seus partits a Cappont, en un camp nou situat al Camí Vell d’Albatàrrec i que va costar unes 50.000 pessetes.

Aleshores la penya ja comptava amb 1.500 socis i va dissenyar per al seu equip un uniforme de camisa blanca i coll roig.Un mes després de la formació de l’equip, amb motiu de la festa major, es van organitzar els primers amistosos contra el Wanderers Team de Barcelona (10 de maig), el Terrassa (12-13) i el Catalunya de les Corts (20-21). La revista Lleyda Deportiva va anunciar els partits amb entrades que costaven sis pessetes. En la convocatòria s’indicaven frases com “les senyores que vagin acompanyades dels socis, tenen l’entrada lliure al camp”.En la seua primera temporada (1923-24), l’equip de la Penya Salvat va començar amb bon peu, proclamant-se campió provincial i ascendint a la segona categoria del Campionat de Catalunya.

Allà es va mantenir pràcticament per a la resta de la seua curta existència.Segons les cròniques de l’època, la rivalitat entre els burgesos conservadors del FC Lleyda i els republicans de la Joventut anaven més enllà de l’àmbit esportiu. La radicalització dels seus ideals va provocar tensions entre les aficions tant dins com fora del terreny de joc i va acabar de vegades amb sancions econòmiques per part del comitè provincial.A partir de la temporada 1924-25 s’inicia una lenta decadència d’ambdós clubs. Els republicans havien destinat molts esforços econòmics al seu planter, mentre que el FC Lleyda es gastava els diners a fitxar jugadors estrangers. Ambdós van entrar en una crisi que van arrossegar (i van incrementar) any rere any, que els va portar fins i tot a negociar una possible fusió.La revista Lleida va arribar a parlar del naixement d’un nou equip en un article publicat el 1927: “La secció esportiva de Joventut Republicana i el FC Lleyda, clubs rivals en extrem, han entrat en negociacions serioses i oficials per pactar una fusió a base de crear la Unió Esportiva Lleida, que tindrà els terrenys de joc únicament al Camp d’Esports.” Però la Unió Esportiva tardaria uns anys més a aparèixer. Les diferències polítiques entre burgesos i republicans eren pràcticament insalvables.

Anunci. De l’amistós del FC Lleyda a la revista Lleyda Deportiva de maig del 1923.

El primer a caure va ser el Joventut. Ho va fer aquell mateix any i el FC Lleyda va aprofitar la seua desaparició per ocupar aleshores el Camp d’Esports. La notícia va ser publicada per la revista Lleida, que al final de la seua crònica resumia perfectament la situació general: “El futbol és car i Lleida no dona per a tant.” Però FC Lleida només va poder aguantar dos temporades més. El 1930, el secretari de la Penya Salvat, Joan Solé, va constituir un altre club (el Centre d’Esports Lleida), que va fer ús del Camp d’Esports amb el seu nou equip, el Club Esportiu Joventut, que va desaparèixer el 1935.Del bar Salvat va nàixer un conjunt més, el Lleida Sport Club, presidit per Jaime Pirla, que jugava a Pardinyes. Al Camp d’Esports es van quedar els antics socis conservadors dels Calaveras, que van fundar l’Associació Esportiva Lleida. Després de la Guerra Civil, d’ambdós clubs va nàixer el Club Lérida Balompié, després rebatejat com la Unió Esportiva Lleida. Però això ja és una altra història.