El lleidatà Jastin García, de 19 anys, és la sensació de la pretemporada del Girona

El jove lleidatà Jastin García (15-1-2004) s’ha erigit en una de les grans revelacions de la pretemporada del Girona. Després de disputar 13 partits amb l’equip filial la passada campanya –encara en edat juvenil–, l’extrem es va posar a les ordres de Míchel des del primer entrenament aquesta pretemporada i ha tingut minuts en els quatre amistosos de l’equip. Tanmateix, l’últim encontre contra el Blackburn Rovers a Inglarreta, que el Girona va guanyar per 2-3, va ser la seua carta de presentació davant del món.

L’extrem, de 19 anys, va substituir Pablo Torre als 13 minuts i va culminar la seua gran actuació amb una brillant assistència de taló a Daley Blind després d’una gran conducció individual. “Té una cosa innata que és molt difícil d’ensenyar. Se li nota el futbol de carrer, d’haver-ho après al pati de l’escola, i això es percep tot just veure’l.” Així definia Jastin Joan Franqué, qui va captar el jugador per al FiF Lleida –entitat en la qual és ara directiu– quan tenia vuit anys.“Va arribar a través d’un amic seu, li vam fer una prova i, malgrat que no havia jugat mai abans a cap altre equip, ja se’l veia que ho feia molt bé”, recorda Franqué sobre els inicis del jugador, que va militar al FiF fins al 2018, quan va iniciar una curta estada al Lleida Esportiu abans d’anar-se’n cap a Girona el 2019.Segons Franqué, una de les seues virtuts més grans és la “barra”, que l’ajuda a potenciar les seues característiques com a extrem regatejador.

“Parles amb gent de Girona i et diuen que si li ha de fer una túnel a un veterà com Stuani en un entrenament ho fa i no té cap problema a fer-ho en un partit tampoc”, remarca qui va ser el seu entrenador en la seua etapa primerenca.Durant tota la seua formació a Lleida, Jastin sempre jugava en una categoria superior a la que li tocava per l’edat, perquè “volíem que tingués minuts de qualitat i que pogués competir contra nens que tenien un nivell similar a ell”, revela Franqué, que reconeix que “cada any se’l volien emportar altres clubs, però va seguir aquí molts anys perquè també vam apostar per ell i vam intentar formar-lo més enllà de l’aspecte futbolístic, també en el personal, i això la família ho va tenir en compte perquè seguís més anys en el club”.Anys després, la seua trajectòria passa per Girona, on, davant la falta de reforços en atac, està aprofitant per buscar-se un espai en l’elit.