Àlex Márquez aconsegueix a l'esprint de Silverstone una aclaparadora primera victòria a MotoGP

El lleidatà Àlex Márquez (Ducati Desmosedici GP22) va saber aprofitar l’oportunitat que li van oferir les condicions meteorològiques del circuit de Silverstone per aconseguir en la cursa esprint del Gran Premi de la Gran Bretanya una brillant i aclaparadora primera victòria a MotoGP. Àlex Márquez, tercer en la formació de sortida, va esperar el moment va propiciar per atacar els seus rivals, en la segona volta amb el circuit molt més net, i, encara que va perdre un parell de posicions en la primera volta, en la segona va recuperar tot el terreny perdut, es va enfilar a la primera posició, i la va defensar fins veure primer la bandera de quadres després de deu voltes. I això que en la volta final va haver d’anar a totes per frenar l’ímpetu de l’italià Marco Bezzecchi (Ducati Desmosedici GP22), que "va prémer" fins la línia d’arribada, amb un altre espanyol, Maverick Viñales (Aprilia RS-GP), en la tercera posició.

La cursa esprint va començar amb unes condicions certament més benèvoles, ja que la pluja va deixar de caure durant alguns minuts, la qual cosa millorava les condicions de l’asfalt, ja que en alguns moments els pilots es van arribar a qüestionar que es pogués competir si continuava plovent amb la mateixa intensitat. Tot just donar-se la sortida, Bezzecchi va exercir de líder, per davant de Jack Miller (KTM RC 16), encara que no va tardar més que un parell de corbes a superar-lo amb Jorge Martín enganxat a ells i Augusto Fernández (Gas Gas RC 16) protagonitzant un inici de cursa espectacular.

Àlex Márquez (Ducati Desmosedici GP22), que sortia tercer, va perdre un parell de posicions en la primera volta, com també el líder del mundial i vigent campió, l’italià Francesco "Pecco" Bagnaia (Ducati Desmosedici GP23), que va acabar el gir inicial dotzè.

La cursa no havia fet més que començar però les tot just deu voltes de durada que tenia van fer que des del primer segon resultés molt intensa i el lideratge de Miller i de Martín el va succeir, en la segona volta, el d’Àlex Márquez. La solvència que va mostrar Márquez en el moment en què va accedir al lideratge li va permetre començar a agafar cert avantatge respecte als seus immediats perseguidors, que no eren d’altres que Marco Bezzecchi i Jack Miller, que encapçalava el grup perseguidor. A poc a poc Àlex Márquez va anar guanyant avantatge camí de la seua primera victòria en MotoGP, encara que fos en una cursa esprint, amb Bezzecchi intentant aguantar els atacs de Jack Miller, Maverick Viñales, Aleix Espargaró, Jorge Martín i Johann Zarco, que anaven al capdavant del grup perseguidor.

Per darrere, cap dels pilots d’Honda no semblava ser en disposició de lluitar en el grup de cap, amb Marc Márquez en una divuitena posició que deixa clar que el "vaixell Honda" s’enfonsa a poc a poc. El vuit vegades campió del món, Marc Márquez, es va haver de conformar amb la dinovena plaça en la cursa esprint. Ningú no va poder doblegar Alex Márquez, que va rodar "ferm" cap a la seua primera victòria en MotoGP.