Mor Bahamontes, vencedor del Tour i millor escalador de la història

L’exciclista Federico Martín Bahamontes, anomenat El Águila de Toledo, va morir ahir als 95 anys. Se’n va el millor escalador de la història i el primer espanyol que va inscriure el seu nom com a guanyador del Tour de França, el 1959. Nascut el 9 de juliol del 1928 a la localitat toledana de Santo Domingo-Caudilla com Alejandro, va ser un dels seus oncles, anomenat Federico, qui va decidir que passaria a la història amb el seu nom.

Es va formar com a aprenent de fusteria, però el seu amor per les dos rodes va començar a forjar-se al taller de bicicletes del ciclista Moisés Alonso. Sobre la bicicleta completava els seus ingressos, en una època de penúries econòmiques, amb l’estraperlo, i aquelles llargues distàncies de més de 30 quilòmetres d’anada i altres tants de tornada van començar a modelar el ciclista que anys més tard arrasaria a la muntanya. Els seus primers èxits van arribar a finals dels 40 amb la Vuelta a Àvila.

A poc a poc va anar fent passos fins a convertir-se en professional el 1954, any en què va debutar en la ronda que el faria passar a la història: el Tour. Allà es va guanyar fama d’excèntric per als mitjans internacionals quan durant la 17a etapa, després de patir una avaria a la bicicleta i amb més de dos minuts d’avantatge sobre els seus rivals al cim de La Romèyre, es va permetre demanar-se un gelat mentre esperava assistència. “Amb dos boles”, li va dir al botiguer mentre subjectava el cucurutxo.Es va coronar com a rei de la muntanya i els seus guanys li van permetre obrir una botiga de bicicletes a la seua ciutat, l’escut de la qual, amb una àguila bicèfala, serviria a un periodista esportiu estranger per dotar Bahamontes del seu llegendari sobrenom: El Águila de Toledo.

La seua carrera va fer un gir radical després que el llegendari Fausto Coppi el fitxés per a l’equip Tricofilina i el convencés perquè pensés en alguna cosa més que la muntanya. Una confiança que Bahamontes va plasmar en la victòria del 1959 que significaria un abans i un després per al ciclisme espanyol, una línia que van seguir després Luis Ocaña, Pedro Delgado, Miguel Indurain, Óscar Pereiro, Alberto Contador i Carlos Sastre, també guanyadors del Tour.Després d’aquell gran èxit, va ser segon en l’edició del Tour del 1963, al darrere d’Anquetil, i tercer en la del 1964, també guanyada pel Maître Jacques i amb Raymond Poulidor segon. Es va retirar el 1965, amb un balanç d’11 victòries d’etapa en grans voltes –set al Tour, tres a la Vuelta i una al Giro– i amb nou grans premis de la muntanya, sis a la Grande Boucle.