Campiones del Món

La selecció espanyola femenina de futbol s’ha proclamat aquest diumenge campiona del món per primera vegada en la seua història després de superar a la final del Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda a Anglaterra (1-0), un partit decidit per un gol d’Olga Carmona abans de la mitja hora de joc. Les de Jorge Vilda van controlar de principi a final el duel celebrat a Sídney, en el fins i tot van tenir l’oportunitat d’incrementar la distància amb un penal errat per Jenni Hermoso, i van coronar una sensacional Copa del Món que les fa entrar a l’Olimp del futbol femení.

La Roja va assolir el cim del globus amb un golàs de la capitana encara en la primera meitat d’aquesta cita amb gust de revenja, en la qual Espanya va entregar una actuació irreprotxable que va combinar garra, determinació, concentració, seguretat i comunicació. Fidel al seu estil, Jorge Vilda va moure una vegada més el seu onze inicial i, aquesta vegada, va optar per portar Salma Paralluelo de tornada a la titularitat i deixar Alèxia Putellas de nou a la banqueta. Mentre esperaven al túnel per sortir al camp, les jugadores xarraven i lluïen somriures de les qui sabien, independent del resultat, el que havien conquerit dins i fora de les quatre línies de joc.

Els primers minuts van ser de molta intensitat, amb ambdós equips buscant la pilota i arribant constantment a la porteria. Davant de 76.000 espectadors, espanyoles i britàniques van provar que el futbol és de les dones. Una sòlida Aitana Bonmatí va exhibir una vegada més el seu lideratge i va ser l’encarregada de dictar el ritme des del mig del camp, guiant La Roja en els noranta minuts més important de les seues vides.

Pero Las Leonas, vigents campiones europees, no han facilitat les coses, sobretot gràcies a una Lauren Hemp que va lluir la seua millor forma. Va ser la responsable del primer tret a porteria del partit i gairebé va inaugurar el marcador en el minut 15 amb un tret que va assolir el pal. L’intens marcatge li va exigir creativitat a la selecció espanyola, que buscava alternatives per les bandes, pel centre, per l’alt, amb Jenni Hermoso, Alba Redondo, Salma Paralluelo, Tere Abelleira, Mariona Caldentey i Olga Carmona. I va ser precisament Olga, autora del gol de la victòria que va posar Espanya a la final, que va inaugurar el marcador en el minut 29, amb una anotació que va posar el fermall d’or a una jugada que va demostrar la versatilitat i particularitat d’aquest equip campió. Va començar amb Aitana robant la pilota, va tenir una precisa passada llarga de Tere, va comptar amb una veloç assistència de Mariona i va culminar amb l’eficaç tret d’Olga, que va posar els més de 75.000 aficionats a ballar sota el ritme de Farga. A la zona defensiva, Irene Paredes, Laia Codina i Ona Batlle es van assegurar de tancar les files, en tant que Cata Coll una vegada més va complir i es va emmurallar sota pals. Amb el gol sofert, Anglaterra es va desestabilitzar i pràcticament no va veure porteria, pel que La Roja va aprofitar per explorar tota la sincronia i connexió que impera entre les seues onze peces.

Les espanyoles van mantenir la mateixa gana i Paredes va estar a prop d’ampliar l’avantatge, no fos pels pocs centímetres que van separar la pilota de la xarxa. Així mateix, un rematada al pal de Salma va tancar l’últim minut del primer tram. Per a la segona part, la seleccionadora d’Anglaterra, Sarina Wiegman, va decidir canviar les coses en el terreny de joc i va optar per l’entrada de Lauren James i Chloe Kelly en relleu a Alessia Russo i Rachel Daly, respectivament. Les alteracions van funcionar i les angleses van adoptar una postura més agressiva. Però una irrefrenable Espanya, amb Mariona, Jenni, Aitana i Salma imparables, no van donar respir a la portera britànica, que es va alçar com una de les principals figures del conjunt en parar bona part de l’envestida roja.

Amb les espanyoles clarament dominants, el segon gol|punt s’anunciava. L’ocasió va venir amb una empenta del combinat britànic i la mà en l’àrea de la defensa Jess Carter, encara que Jenni va fallar el penal –el segon que perd en el torneig– i va malgastar l’oportunitat d’augmentar la superioritat al marcador. Les entrades d’Oihane Hernández, Ivana Andrés i Alèxia Putellas van donar nou ànim a Espanya, que va ser capaç de resistir a la pressió –i múltiples faltes amb elevada duresa– de Las Leonas, en una actuació en la qual va tenir especial rellevància la gran parada de Cata. El gol d’Olga Carmona i una impecable actuació d’una Espanya que a cada partit va anar renovant la seua millor versió van segellar la conquesta de la primera estrella mundialista per a una Roja que va traçar un consistent full de ruta i va entrar per a la història en el Mundial dels Mundials.

Fitxa tècnica: 1. Espanya: TCata Coll; Ona Batlle, Irene Paredes, Laia Codina (m.73, Ivana Andrés), Olga Carmona; Teresa Abelleira, Aitana Bonmatí; Jenni Hermoso, Alba Redondo (m.60, Oihane Hernández), Mariona Caldentey (m.90, Alexia Putellas), Salma Paralluelo. Seleccionador: Jorge Vilda. 0. Anglaterra: Mary Earps; Jess Carter, Alex Greenwood, Millie Bright; Lucy Bronze, Rachel Daly (m.46, Chloe Kelly), Ella Toone (m.87, Beth England), Georgia Stanway, Keira Walsh; Alessia Russo (m.46, Lauren James), Lauren Hemp. Seleccionadora: Sarina Wiegman. Gols: 1-0, m.29: Olga Carmona. Àrbitra: Tori Penso. Va amonestar amb targeta groga Lauren Hemp i Salma Paralluelo. Incidències: Partit per la final del Mundial femení d’Austràlia i Nova Zelanda, disputat entre Espanya i Anglaterra a l’Estadi Autralia de Sídney davant de 75.784 espectadors.