Victòria de líder del Lleida Esportiu

El Lleida esportiu va aconseguir ahir una treballada i merescuda victòria contra l’Atlètic Saguntí (1-0), gràcies a un gol de penal de Chuli, que col·loca el conjunt blau com a líder en solitari del grup 3 de Segona RFEF, després de la derrota de l’Hèrcules al camp del Sant Andreu i allarga encara més la millor arrancada de lliga de la història del club, amb quatre triomfs de quatre de possibles.

L’atacant va fer el seu segon gol en Lliga, els dos de penal, una situació que convé no errar El Lleida és l’únic equip del seu grup que compta tots els seus partits per victòria i lidera la taula

Tot i que el gol que va donar el triomf va arribar tard, els de Viadero haurien pogut inaugurar el marcador molt abans. Primer al minut 11 quan a Chuli li va caure un refús al punt de penal i va connectar un bon tret amb l’esquerra, abans de trobar-se amb el porter visitant. Poc després, l’ocasió més clara del partit va passar per les botes de Ton Ripoll al 17. El lateral va rebre a la frontal per, amb un tret creuat, superar al porter però no el pal.

El Lleida havia entrat bé en el partit però el Saguntí esperava sigil·losament el moment, que passava per les botes del seu jugador de més qualitat, Juanma Acevedo. El 10 del Saguntí va intentar connectar amb els davanters mitjançant centrades que van ser neutralitzades per la defensa ilerdenca. En el tram final de la primera part el Lleida combinava i avançava bé cap a la meta rival. Tanmateix, aquests intents abans del descans van ser avortats per la defensa rival, que no concedia ni un centímetre als blaus.La segona part va començar amb l’entrada de Montero per Musa Isah, que havia vist targeta, a la recerca de més profunditat ofensiva en lloc de contenció.

El Lleida, acompanyat per l’afició s’ho anava creient a poc a poc malgrat no crear gaire perill, però sí faltes laterals i córners.A diferència dels primers 45 minuts on no va funcionar l’estratègia, el Lleida va saber treure petroli de les jugades assajades creant més perill i, en una d’aquestes, traient el penal decisiu. En una falta llunyana penjada a l’àrea, al minut 75, la pilota va acabar colpejant a les mans d’un defensa després d’una disputa. El col·legiat en primera instància no va veure el penal que tot el camp ja demanava. Va ser uns segons després quan l’assistent va avisar l’àrbitre principal que hi havia hagut mans.

El davanter Chuli Vázquez va assumir, com contra el Terrassa, la responsabilitat i no va perdonar, enganyant a la perfecció el porter, que fàcilment es va tirar cap al costat oposat. El Lleida havia fet el més difícil però encara quedava un quart d’hora en què el Saguntí va cremar totes les seues naus, amb canvis i acumulació d’homes a l’àrea rival. Per la seua banda, el conjunt de Ángel Viadero seguia esperant l’oportunitat de fer el segon, però sempre solidari en defensa amb les recuperacions de Quadri Liameed, pulmó de l’equip durant tot el xoc.Davant de la impossibilitat de progressar per terra, el Saguntí va començar a penjar pilotes, i, si per terra no podien, encara menys per aire, a causa que totes les pilotes aèries anaven a les mans d’Iñaki Álvarez o als seus peus; és a dir, en servei de porta. Fruit de la desesperació saguntina, l’únic que els va donar per aferrar-se a l’empat va ser una caiguda forçada dins de l’àrea de Guille Andrés, però l’àrbitre no es va deixar influir per les protestes visitants i fins i tot va amonestar Fermín per la desmesurada protesta, fruit de la desesperació.

En els últims compassos, el conjunt blau es va centrar a avançar metres i allunyar la pilota tot el possible de la seua àrea, fent que el duel entrés en un tram fangós, on el seu rival veia impossible la tasca d’avançar metres fruit del bon posicionament local.

El col·legiat va afegir sis minuts i tot el que li va donar al Saguntí a l’agregat va fer servir un córner que va refusar Iñaki amb els punys. No hi va haver temps per a més, en un matx en què el Lleida va ser just mereixedor del partit, després de dominar tots els registres i marcadors possibles.