De l'Inef al Carcassona

A França, sobretot al sud, el rugbi és l’esport preferit per excel·lència. A cada poble, per petit que sigui, veure un camp de rugbi és l’habitual i tan bàsic com l’edifici de l’ajuntament i l’església. Per això el lleidatà Martí Cabré-Verdiell Picas, de 16 anys, va voler experimentar al país veí, concretament al US Carcassona, aquesta passió per la pilota ovalada. El seu pla era continuar amb els estudis de batxillerat a França i, alhora, poder progressar en l’esport al qual el van aficionar el seu pare, de nom també Martí com ell, i la seua mare, Anna, ja que ambdós van jugar a l’Inef. “No vaig dubtar a anar-me’n a jugar a França, ja que millora el nivell de rugbi, a més de conèixer més persones, llocs i un nou idioma”, explica aquest jove establert a Alcoletge, que des dels 5 anys ha passat per les diferents categories d’edats de l’Inef Lleida Rugby Club.

“Vaig començar quan els més petits ni tan sols jugàvem al camp de rugbi de l’Inefc, sinó que practicàvem a les pistes de les Basses. Després vaig anar passant etapes i he arribat a estar a la selecció catalana de la meua categoria”, assenyala Martí Cabré. L’oportunitat d’anar a França li va sorgir a començaments d’aquest any quan uns companys de Barcelona, els pares dels quals són amics dels seus, li van comentar la possibilitat de fer unes proves pel Carcassona. “Ens vam presentar a les 9 del matí d’un dia de març a fer les proves. N’hi va haver de tot tipus, des d’exercicis de força, melés i placatges fins a comprensió del joc. I ens van agafar”, somriu amb satisfacció.El US Carcassona, un club històric de França, té com a màxim èxit en el seu palmarès haver estat campió de la Segona divisió francesa, però al seu estadi sol reunir fins a 10.000 espectadors cada encontre, una xifra a tenir en consideració per a una població que no supera els 50.000 habitants.

Martí Cabré forma part de l’equip que disputa la competició Crabos, destinada a joves menors de 18 anys i denominada així en honor de René Crabos, un mític jugador de rugbi francès. “Aquí el rugbi és a un altre nivell, molt desenvolupat, però no em veig dedicant-me a aquest esport. Només vull aprendre l’idioma, viure l’experiència i millorar el meu joc”, conclou.