Lesió física i laboral

“És el dolor més fort que he sentit en la meua vida, però el pitjor és que tinc un negoci en el qual soc l’únic treballador i no puc agafar la baixa perquè no em surt a compte. I no em puc operar, hauré de fer-ho l’any que ve.” El testimoni d’Antonio Pérez, futbolista de l’Alcoletge que va patir en pretemporada, un dimecres davant del Juneda, la ruptura del lligament encreuat i del menisc, una de les lesions més greus que pugui patir un esportista i que en el cas dels amateurs s’agreugi, ja que posa en risc fins i tot la seua vida laboral.

A l’Antonio li va caure el món al damunt quan en un amistós abans de començar la Lliga de Tercera Catalana, en un salt al disputar una pilota amb un rival, li va fallar el genoll. “Vaig notar un espetec i que el genoll se’m partia en dos peces. Vaig sentir que m’havia trencat”, explica. Propietari d’una botiga de roba a Lleida va estar un mes caminant amb crosses i durant dos setmanes va haver de recórrer a familiars i a la seua parella perquè li atenguessin el negoci. “Un treballador normal agafa la baixa, però si jo ho faig i em donen 600 euros al mes quan n’he de pagar 300 per ser autònom, doncs la veritat no em surt a compte”, assenyala.Encara que l’assegurança mèdica obligatòria que la Mutualitat de la Federació Catalana ofereix als seus afiliats garanteix la màxima cobertura per al tractament i la recuperació de qualsevol lesió produïda practicant futbol, per a Antonio Pérez és insuficient. La seua reflexió és que “els futbolistes amateurs hauríem de tenir una assegurança mèdica completa perquè poguéssim agafar la baixa en condicions. No som futbolistes professionals i si aquesta assegurança ens ajudés a pagar-ho el club o la mateixa federació, aconseguiríem tenir una certa estabilitat econòmica durant el període de baixa. No hi ha tantes lesions de creuats en una temporada, així que és una cosa que hauria d’explorar-se”, argumenta Pérez.Format al Pardinyes i després d’haver jugat a Atlètic Segre, Lleida, Sudanell i, fins i tot, a la base del Charlton anglès, ha dit adeu a la que era la seua segona temporada a l’Alcoletge. I qui sap si també a la seua carrera amb només 25 anys. “Potser em puc operar al febrer. La rehabilitació tardarà molt més que un professional i no sé si em valdrà la pena tornar a jugar”, conclou.