Triomf amb coratge del Força Lleida

Que ningú doni per mort mai un equip de Gerard Encuentra perquè ho pagarà car, com ahir li va passar al Gipuzkoa (75-68). Malgrat les baixes de tres dels puntals de l’equip i amb dos nouvinguts que amb prou feines han pogut entrenar-se, l’ICG Força Lleida va donar ahir compte d’una de les revelacions de la temporada passada per estrenar-se amb victòria en l’arrancada de la LEB Or, una victòria basada en una gran defensa, la fe en el triomf i a un parcial de 18-2 en l’últim quart que va deixar fora de combat per complet el rival.

Gerard Encuentra va tenir pocs problemes a l’hora d’escollir el primer cinc inicial de temporada, i és que mirant la banqueta poques alternatives li quedaven. Només tenia set jugadors de la primera plantilla disponibles més els dos nouvinguts, així que va apostar per un quintet eminentment defensiu, amb els dos directors d’orquestra, Villar i Varela, Matulionis i Cuéllar alternant-se en el 3 i el 4, cosa que van fer durant tot el partit, i Kuath de cinc pur.

Les coses no van començar malament per al conjunt lleidatà. Malgrat evidenciar una lògica falta de cohesió –les lesions i la falta de jugadors no han permès fer una pretemporada idònia–, els locals van prendre el comandament des de l’inici gràcies, sobretot, a les penetracions de Rafa Villar, que imposava el físic sobre els seus marcadors. Sis punts va ser la renda que va obtenir l’ICG Lleida sobre l’equador del primer període (11-5), que el Gipuzkoa va poder remuntar al final (15-17).

En aquell moment Gerard Encuentra ja havia fet debutar Quintrell Thomas, que va passar desapercebut (el seu físic no li dona, ara per ara, per jugar gaires minuts), i entrat el segon quart va fer el mateix amb Simeunovic, que tampoc va millorar les prestacions del novaiorquès. Els tirs lliures i la irrupció de Jaume Lobo, amb sis punts gairebé seguits, van permetre al Força Lleida tornar a prendre el comandament amb el màxim avantatge fins aquell moment, set punts (31-24), cosa que va obligar Odriozola a parar el duel.

El temps els va anar de meravella als donostiarres, que amb dos triples de Martínez, ajudat per una defensa tova i dos mals atacs dels locals, van reduir de nou les diferències (31-30), que es van quedar en quatre punts al descans (36-32). A la represa, l’ICG Lleida es va mantenir amb avantatge durant més minuts, però sense arribar a desenganxar-se. Va tornar a tenir sis punts de renda sobre l’equador del tercer assalt (45-39), però un parcial de 0-9 va permetre als guipuscoans capgirar-lo (45-48, m.27). Va ser per poc temps, el que va tardar a activar-se un Diogo Brito que va començar la seua exhibició, i això que dimecres va rebre un fort cop al nas. El portuguès va fer aquest pas endavant –o dos– que se li reclama en la segona temporada a Lleida i amb dos triples va posar a ratlla el Gipuzkoa al final del període (55-51).

Però allà no va quedar la cosa. Després que un altre triple de Martínez, el tercer de la nit, posés una altra vegada per davant l’equip, Brito va tornar a prendre els galons i va dinamitar el xoc amb dos triples consecutius (60-58). Odriozola va haver de parar el matx, però aquesta vegada no va trobar solucions. Kur Kuath va agafar el relleu i amb tres cistelles seguides més una altra del lusità van situar la renda per sobre de la desena de punts (71-60), i va obligar de nou l’entrenador donostiarra a demanar temps (71-60, m.36). La sagnia encara es va fer més gran amb quatre tirs lliures seguits de Lobo que van elevar l’avantatge fins als 15 punts (75-60), completant un parcial de 18-2 en poc més de cinc minuts. El duel estava ja trencat i malgrat l’escomesa del Gipuzkoa, només va aconseguir maquillar el resultat, però no va poder evitar una victòria de gaires quirats d’un ICG Força Lleida que arribava gairebé desnonat per les lesions.

Fins a cinc jugadors van estar en dobles dígits d’anotació i un altre fregant la desena

Gerard Encuentra no va poder més que felicitar els jugadors per l’enorme esforç que van fer i que va tenir la recompensa de la victòria. “Només em queda felicitar els nois per aquesta treballada victòria, amb tots els inconvenients amb què afrontàvem l’enfrontament. Hem tingut molt clar el que havíem de fer, que era buidar-nos, donar-ho tot a la pista, i la major part del matx ha estat així. El partit ens requeria un esforç mental i físic, especialment en el treball defensiu, i en aquest aspecte durant gairebé tot el duel hem estat molt bé, i hem deixat el Gipuzkoa en només 68 punts”, va explicar el tècnic, per afegir: “Sí que és veritat que en alguns moments ens ha faltat anotació perquè el lluminós no estigués tan ajustat, però en el moment en què hem tingut aquest encert, aquesta inspiració de Diogo, hem aconseguit obrir una bretxa i hem pres el control sobre l’encontre.”

Preguntat per la tasca de Kur Kuath, va comentar: “Sabíem de la seua qualitat, del que ens podia donar, i ha fet un bon partit, n’hi haurà altres en els quals no ho estarà tant, però del que es tracta és d’ajudar i ara mateix amb la lesió de Marvin [Ogunsipe] era l’únic interior pur i està fent un esforç molt gran, adaptant-se al que l’equip li demana i estic content, no només amb ell, sinó amb tots, perquè això és un treball de tots.”

Encuentra va destacar que “té molt mèrit aquesta victòria, perquè estem parlant del Gipuzkoa, que té un gran equip. Cal donar-li valor. Al final ens ha costat per moments però guanyar dona molt valor. Els nois han entès que avui es tractava de buidar-se, de donar-ho tot a la pista, i quan el dones tot la gent ho veu, t’anima i quan anem junts de la mà amb el Barris Nord passa això, que tenim aquell moment de brillantor i l’aprofitem”.