El Lleida Esportiu, que perdia 1-2 al 87, remunta amb dos gols en l’afegit per mantenir-se líder

El Lleida Esportiu va aconseguir un triomf ple d’èpica amb dos gols en l’afegit que li van servir per mantenir-se líder i desfermar la bogeria entre els aficionats (3-2).

Els de Viadero van sortir al verd amb les idees molt clares. Pilotes ràpides a l’esquena dels laterals per acabar jugada pel centre. Lliçó perfectament apresa en la primera ocasió de perill, en la qual el migcamp lleidatà va salvar la pressió visitant abans de fer arribar a Cortijo una pilota a l’esquena del lateral Pereira. El carriler del Lleida va aixecar el cap i va servir una centrada rasa que va trobar Sergio Montero en el punt de penal que, amb fermesa, va col·locar la bimba amb l’interior a la cantonada inferior del pal fent impossible l’estirada del porter (1-0).

L’equip de Viadero creia tenir el partit sota control, o almenys això semblava, perquè el seu rival només podia incomodar-lo amb passades filtrades als davanters que no superaven l’esquena dels defenses. La insistència dels visitants va tenir premi a falta de cinc minuts per a l’intermedi, quan li va arribar una pilota en profunditat al capità Salinas que, trobant-se pressionat per Figueras en la carrera cap a porteria, va saber deixar assegut el central del Lleida amb una retallada i definir subtilment amb l’interior lluny de l’abast d’Iñaki Álvarez (1-1).

El Lleida havia estat lleugerament superior al seu rival en el primer acte del partit, però els detalls individuals reflectien l’empat al descans. Unes taules que el Lleida hauria pogut trencar just abans d’acabar el primer temps amb una rematada de cap de Montero a la sortida d’un córner. El mateix servei de cantonada va ser perillós a causa de l’astúcia d’un dels aplegapilotes que va advertir Cortijo de la badada de la defensa. Una acció que després de la rematada de cap de Sergio Montero va acabar en gol de Roger Figueras, encara que aquest va ser anul·lat per fora de joc. 

La segona part pintava a monòleg blau, i sobretot amb el canvi de peces de Viadero amb el relleu de Musa per Rubio, fent caure Ton Ripoll en punta. El Lleida sabia que havia entrat millor a la segona part, especialment amb un tret al pal de Cortijo des de fora de l’àrea. La Penya Esportiva es va prendre aquesta ocasió com una cosa personal i va començar a treure les dents, sobretot en el minut 55 de partit amb una rematada de Tovar, que després de veure’s sol en el punt de penal va definir lleugerament per sobre de la porteria d’Iñaki.

A partir d’aquesta ocasió i fins al final, el Lleida va continuar insistint amb canvis com el del debutant Antonio Romero. També van tenir importància els carrilers generant superioritat a les bandes, però quan semblava que el Lleida s’atansava al gol, una contra visitant conduïda per Fraile va acabar amb el mateix jugador entrant a l’àrea, retallant Òscar Rubio cap a dins i definint pel primer pal, posant en avantatge el seu equip (1-2) a tres minuts de complir-se el temps reglamentari.

El gol visitant va ser una gerra d’aigua freda per als jugadors del Lleida, que veien com se’ls estava escapant tres punts del seu feu malgrat ser millors que el rival. Però els de Viadero no havien dit l’última paraula i van treure profit dels set minuts que va concedir l’àrbitre de temps afegit. Montero va donar esperances amb el seu gol en el 91. El migcampista, reconvertit a davanter, va empènyer una centrada rasa lateral amb la punta de la bota (2-2).

Potser l’èpica es va forjar en el gol de l’empat, perquè ràpidament els jugadors del Lleida van agafar la pilota de la porteria per posar-la en joc. L’afició, al veure que encara restaven sis minuts, sentia que podia ser un matí especial. Finalment, el súmmum futbolístic va arribar en el 96, amb una pilota a l’esquena dels defenses visitants que va trobar Ton Ripoll. Montero, principal candidat la centrada de Ripoll, es va desmarcar al primer pal arrossegant dos defensors i deixant sol Juan Agüero, que arribava des de la segona línia, perquè rematés de cap al fons de la xarxa i certifiqués una de les victòries més èpiques del club (3-2), un resultat que li permet seguir líder.

L’últim triomf de lliga contra la Penya, el 2017

El Lleida Esportiu no guanyava el conjunt insular a la Lliga des del 2017. Aquella vegada va ser per 2-1 amb doblet de Marc Nierga. A partir de llavors, quatre empats i una derrota per als del Segrià, que sí que van aconseguir vèncer la Penya Esportiva el 2021 per 0-1, però a la Copa Federació. Ahir, el Lleida va trencar aquesta mala ratxa de la manera més èpica i fins i tot difícil pels minuts dels gols. Curiosament és el duel que ha acabat amb més gols entre ambdós equips sense comptar el 5-1 a favor del Lleida el 2008, llavors com la UE Lleida.

L’Hèrcules no falla i segueix colíder

L’Hèrcules també va remuntar el seu partit davant de la Penya Independent i segueix en la pugna pel liderat, empatat a punts amb el Lleida. Un partit que va ser rocós per al colíder, que es va veure per sota en el primer quart d’hora amb un gol local que va ser neutralitzat per l’Hèrcules a la mitja hora de partit. La segona part va ser molt ajustada però els visitants es van emportar el gat a l’aigua amb un gol de Juanmi García a falta d’un quart d’hora per al final. Lleida i Hèrcules no es veuran les cares fins A l’última jornada d’ambdós voltes.

Allargar la bona ratxa passa per Vic

El Badalona Futur, que té la seu a Vic, serà el pròxim rival que posarà a prova els de Viadero. L’equip d’Osona és el tercer classificat a la taula i, per tant, un dels rivals directes del Lleida, que haurà de fer un partit de molt ofici per treure un resultat positiu davant d’un dels equips que menys punts han concedit, fent-se fort a casa. Per això, els de Viadero hauran de preparar bé la setmana perquè diumenge vinent a les 18.30 hores el Lleida Esportiu pot donar un cop sobre la taula i allunyar-se dels seus perseguidors.