Atleta per superació

Després de dos operacions de genoll els metges li van dir que s’oblidés de l’atletisme i busqués altres esports menys invasius, però Josep Ramon Sanahuja, de 51 anys, natural de Tàrrega i mosso d’esquadra de professió, no va fer cas de les recomanacions i va continuar amb la seua passió, de la qual pensa continuar gaudint “mentre el genoll aguanti”, assegura. De les dos intervencions es va recuperar per seguir ampliant la seua vitrina de trofeus, en la qual recentment va penjar tres medalles més, totes d’or al Campionat d’Europa de policies i bombers.

Aquesta passió, no obstant, li va venir de gran, ja que de jove mai no va arribar a competir a nivell federat. “Era molt actiu, però no em vaig definir mai per cap esport perquè tampoc destacava en cap”, afirma Sanahuja, que el 2002 va rebre el primer cop. Va haver de passar pel quiròfan per un desgast del cartílag del genoll dret, al qual li van implantar dos cargols de titani. “Va ser molt dur perquè em van dir que m’oblidés de córrer, que podia fer natació o bicicleta, però atletisme no. En aquell moment em va caure el món a sobre perquè no m’agradaven ni la natació ni la bicicleta; córrer, en canvi, se’m donava bé, tot i que llavors només era com un hobby, sense competir”, explica. 

A més, la intervenció va ser més important que no s’esperava. “M’havien de fer una artroscòpia, però quan van posar la càmera van veure que el dany era més gran i em van haver d’obrir pels dos costats del genoll”, assenyala.En els primers anys va fer cas a les recomanacions dels metges i va deixar l’atletisme, però set anys després, el 2009, el va reprendre perquè havia guanyat molt pes. “Vaig arribar a pesar 92 quilos, i un dia vaig dir prou i vaig tornar a córrer. Llavors m’hi vaig enganxar molt, va ser com una droga per a mi. Aquell any vaig participar en una carrera popular a Tàrrega i em va agradar l’ambient, i com que el genoll no em feia mal vaig decidir seguir”, relata l’atleta targarí, que no va arribar a federar-se fins al 2015. “Sempre dic que la meua perdició va ser mirar el crono, perquè veia que anava baixant la marca i cada vegada en volia més”, apunta. 

Però el 2022, just després de la pandèmia, el quiròfan es va tornar a creuar en el seu camí, ara per la ruptura del menisc del mateix genoll. El diagnòstic va ser el mateix. “Em van tornar a dir que deixés de córrer, però després de recuperar-me vaig tornar el 2022. Soc molt caparrut”, reconeix. És conscient que es troba sobre la corda fluixa. “Mentre el genoll aguanti i pugui allargar aquesta satisfacció que em dona córrer ho continuaré fent, malgrat que soc conscient que qualsevol dia es pot acabar, però ho tinc assumit. Gaudeixo de cada carrera com si fos l’última”, assegura.Sanahuja és mosso des de fa 27 anys, i reconeix que estar en bona forma l’ha ajudat alguna vegada en el seu ofici quan ha hagut de fer alguna persecució a peu. “M’ha servit un parell de vegades que he hagut de perseguir algú corrent i l’he agafat”, explica el targarí, que en el passat Europeu de Policies i Bombers de Torrevella va aconseguir l’or en 1.500, en 800 i en els relleus 4x400 de la categoria Màster 50.

Més de 500 podis en carreres populars

Josep Ramon Sanahuja, que forma part de l’equip de competició de l’Associació Atlètica Xafatolls de Mollerussa, no sap on col·locar els trofeus que ha anat guanyant des que va començar a competir el 2009, més de 500 en carreres populars, a més de 32 medalles en campionats de Catalunya, Espanya i Europeus, quinze de les quals en el darrer any i mig. La pròxima cita serà aquest diumenge a la prova de 5 quilòmetres de la Marató de Lleida.