El jutge imputa Joan Laporta pels seus pagaments a Negreira

El jutge del "cas Negreira" ha acordat imputar el president del Barça, Joan Laporta, en concloure que els pagaments a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) efectuats entre 2008 i 2010, durant el seu anterior mandat, no han prescrit perquè constitueixen un delicte de suborn continuat. En una interlocutòria, a què ha tingut accés l’agència EFE, el titular del jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre, acorda investigar Laporta i els membres de la seua junta directiva amb responsabilitat en els pagaments, que se sumen així els altres dos expresidents del club imputats, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu.

El magistrat discrepa així del criteri de la Fiscalia Anticorrupció, que va excloure Laporta de la denúncia que va presentar pels 7,3 milions d’euros que el Barça va pagar a José María Enríquez Negreira i al seu fill entre els anys 2001 i 2018, en entendre que la seua participació en els fets durant la seua primera presidència, entre 2003 i 2010, ja hauria prescrit.

PRESCRIPCIÓ DE DEU ANYS DES DE L’ÚLTIM PAGAMENT

No obstant, el jutge d’instrucció recorda en el seu escrit que els fets investigats poden constituir, entre altres, un delicte de suborn continuat, per la qual cosa, d’acord amb el Codi Penal, el termini de prescripció és de deu anys des del dia en què es va dur a terme l’última infracció penal o va cessar la conducta delictiva, en aquest cas juliol de 2018, data de l’últim pagament a Negreira i el seu fill.

D’aquesta forma, d’acord amb els càlculs del magistrat, als presidents i directius del Barça se’ls ha d’aplicar el termini de deu anys de prescripció a comptar des del 17 de juliol de 2018, tenint en compte que la pena a imposar és de sis a set anys i mig, a causa que es tracta d’un delicte continuat de suborn. Això inclouria els pagaments efectuats des del juliol de 2008 a 2010, etapa de la qual seria responsable la directiva encapçalada per Laporta que va precedir Sandro Rosell al capdavant del club.

En el cas de Negreira i el seu fill, precisa la interlocutòria, els fets imputables assolirien fins el mes de juny de 2003, ja que la pena a què s’exposen, per ser considerats funcionaris públics a efectes penals, supera els deu anys d’inhabilitació.

Malgrat que fins ara no s’han trobat indicis que els pagaments a Enríquez Negreira perseguissin afavorir al Barça a través de l’arbitratge, el jutge creu que pels seus actes "van tenir per força que beneficiar al FC Barcelona en detriment de la resta de clubs de la Lliga de Primera Divisió o dels seus rivals a la Copa del Rei". Aquests diferents pagaments, segons l’opinió del jutge, quedarien subsumits en el delicte de suborn continuat que, recorda, "afavoreix" l’investigat ja que la pena a què s’exposa és menor de la que es derivaria de la suma aritmètica de diferents delictes de suborn individuals.

EL SUBORN CONTINUAT, ATRIBUÏBLE A TOTS ELS PRESIDENTS

Així mateix, el jutge es basa en una sentència del Tribunal Suprem per defensar que el delicte de suborn continuat és atribuïble als diferents presidents que es van succeir en el Barça, ja que, segons la seua opinió, la part "pagadora" és sempre la mateixa, el FC Barcelona.

En aquest sentit, la interlocutòria aplica al suborn el concepte d’"autoria adhesiva", ja que segons la seua opinió "no hi hauria un delicte continuat separat per a cada junta directiva sinó un sol delicte continuat referent al FC Barcelona, en el qual es canvien alguns subjectes actius que representen la persona jurídica investigada però sempre roman el subjecte actiu del FC Barcelona". Aguirre va fer un gir a la instrucció del "cas Negreira" quan el passat 28 de setembre va acordar imputar un delicte de suborn als directius del FC Barcelona investigats en el cas, així com al propi club com a entitat jurídica, a més d’a l’exvicepresident del CTA i al seu fill.

Malgrat que Enrique Negreira no era funcionari, com exigeix el delicte de suborn, considera el jutge, basant-se en abundant jurisprudència en la matèria, que sí que tenia aquesta condició "a efectes penals", ja que exercia funcions públiques com a vicepresident de la CTA, entre altres de relatives a les qualificacions dels àrbitres i als ascensos i descensos. A diferència el delicte de corrupció en l’esport, el de suborn -que d’acord amb la legislació ha de ser jutjat per un tribunal popular- no exigeix que es demostri la contraprestació pels pagaments efectuats al funcionari públic. Les defenses del Barça i dels directius investigats han recorregut davant de l’Audiència de Barcelona la imputació per suborn, amb l’argument que Negreira no pot ser considerat funcionari ni si més no a efectes penals.

Per contra, el jutge defensa en escrit que una recent interlocutòria de l’Audiència Provincial de Madrid ha considerat que la Real Federación Española de Fútbol –de la qual depèn el CTA–, tenia caràcter d’entitat juridicopública, per la qual cosa els seus directius "exerceixen funcions públiques per delegació estatal", encara que aquest organisme ostenti la condició jurídica de caràcter privat. A més dels delictes suborn continuat, corrupció esportiva, administració deslleial i falsedat en document mercantil, el jutge atribueix als investigats un altre de falsedat comptable, per les factures suposadament mentideres sobre els pagaments a Negreira que el Barça va entregar a Hisenda per desgravar-se l’impost de societats.