El Reial Madrid guanya el FC Barcelona en el Clàssic (1-2) d’aquest dissabte

El Reial Madrid ha guanyat al FC Barcelona en el Clàssic (1-2) d’aquest dissabte en el Estadi Olímpic Lluís Companys, en la jornada 11 de LaLiga EA Sports, amb una remuntada firmada per la seua gran estrella Jude Bellingham en dos de les poques ocasions clares que va tenir l’equip d’Ancelotti, que torna a ser líder gràcies a saber patir i a remuntar. 

Va tenir el Barça el Clàssic a les seues mans, amb una primera part d’una superioritat plasmant en la qual el lament va ser veure una única vegada porta. Va marcar el Barça i va tenir dos claríssimes ocasions que se’n van anar al pal. Allà, en la falta d’encert, va deixar escapar l’equip de Xavi aquest Clàssic davant d’un Reial Madrid que el seu diamant Bellingham, tocat per una vareta daurada, va rescatar amb dos urpades. Va remuntar el Reial Madrid en un Clàssic de dos parts ben diferents. I si el Barça va ser millor durant més minuts, el Madrid va ser més efectiu.

Primer, amb un golàs de bandera de Jude Bellingham des de fora de l’àrea, amb una potència imparable i precisió de cirurgià. I, després, amb aquesta 'flor' que té en aquest moment el britànic, marcant a pler després d’un toc imprecís de Modric que, sense voler-ho, va assistir al seu company ja en el descompte perquè comencés, sense marge de reacció, la festa blanca. L’any passat el ja no blaugrana Franck Kessié li va donar el Clàssic al Barça (2-1). Aquesta vegada, el guió va ser semblant però amb el protagonista vestit d’antagonista i viceversa. I Bellingham, que s’ha guanyat el cel blanc amb aquesta actuació, va rescatar el seu equip, el va salvar de la crema i va permetre als seus companys anar-se’n al vestidor sabent-se líders, empatats encara amb un Girona FC que continua imparable.

No hi va haver final feliç per al concert que el Barça va preparar en la visita de ses falses majestats dels Rolling Stontes. I això que el Barça va ser superior, però molt, en una primera part en la qual va tenir la pilota, amb contenció i fermesa per jugar sempre una passada curta de més i no arriscar tret d’en possibles clares ocasions, que les va tenir. El Reial Madrid, empresonat, no va tenir ocasió aquesta vegada de sortir a la contra amb Vinícius o Rodrygo i a Jude Bellingham, molt ben marcat per Gavi malgrat la diferència física, li costava tocar pilota en zona de perill. Però el pas del temps, i fent-se notablement visible l’enfonsament físic d’un Barça minvat per les lesions, va fer que el Madrid tingués més pilota, tanqués al Barça i li cosís|escometés amb poques però contundents i encertades ocasions.

Abans de la desfeta, més enllà del gol de Gündogan, el jove del planter Fermín López --brillant en el joc de posició en el seu primer Clàssic-- va enviar una pilota al pal, João Félix i Alejandro Balde van explotar la banda esquerra i van obligar Dani Carvajal a doblar esforços. El Reial Madrid amb prou feines va tenir un tret del propi Carvajal al lateral de la xarxa i un tir llunyà del central Antonio Rüdiger. Tot semblava controlat i encarrilat per al Barça. La batalla tàctica inicial la va guanyar Xavi Hernández, que va saber manejar bé la sorpresa que va oferir el sistema de Carlo Ancelotti. El Barça va sortir amb el seu habitual 4-3-3 però en atac Balde pujava la banda esquerra a pler i es quedava l’equip amb 3 centrals. El Reial Madrid, per contra, va posar Dani Carvajal com a ombra de João Félix, en marcatge individual, i es va convertir en un tercer central amb Valverde com a lateral dret. Amb aquests dibuixos, el Barça es va imposar. I ho va fer a través de la possessió, de buscar João Cancelo des de la seua posició d’extrem, de veure Ilkay Gündogan convertit en el millor dels jugadors de Xavi. Tot just començar la segona part, després d’un tir alt de Rodrygo, el central blaugrana Iñigo Martínez va enviar un xut de cap al pal després d’un córner botat per Fermín López.

Segona fusta per a un Barça que dominava, que estava millor assentat en el verd però que veia al marcador un ajustat i perillós 1-0, incapaç de posar més terra pel mig respecte al Reial Madrid. Era el gran 'però' del Barça; no marcar-ne més. El Reial Madrid, que sol estar còmode en aquests escenaris, va esperar i va esperar i va aprofitar el seu físic més gran per acabar imposant-se. Això sí, va respirar amb el cop de cap d’Iñigo Martínez al pal a la sortida d’un córner el 50'. Una ocasió que bé va poder ser el 2-0, però el gol inicial d’Ilkay Gündogan en el minut 6, aprofitant dos errors defensius dels blancs per superar a Kepa, es va convertir en l’únic gol 'culer'. El Reial Madrid estava sent més perillós en la segona part, sempre des de lluny. Però el FC Barcelona, que estava ben posicionat, es va confiar i se’n va anar una mica enrere. Toni Kroos, Tchouaméni i finalment Jude Bellingham van provar el tir llunyà i, l’anglès, ho va fer a les mil meravelles per afusellar a Ter Stegen i empatar el Clàssic en el minut 69.

Va ser tot justo el tir entre els tres pals, però imparable. Ara, els blancs i el Girona tenen 4 punts de marge sobre un Barça que podria pagar car, a nivell mental, aquest Clàssic. Veure’s superiors i millors i acabar derrotats, a casa, en un duel igualat únicament al final quant a poder i ocasions, ha de ser dur. Però el Barça va notar la davallada física que va portar a Fermín López a ser canviat, o a veure Robert Lewandowski amb l’alta mèdica acabada de rebre entrar però sense poder aportar res, igual que Raphinha. Aquest Clàssic va arribar massa aviat als tocats i el Madrid ho va aprofitar per anar a més i sentenciar.

UN CLÀSSIC NET I DE ROCK AND ROLL

La mitja hora de joc es va escalfar una mica en coincidir una possible falta no xiulada sobre João Félix amb una sobreactuació de Vini Jr, que es va encarar al quart àrbitre i a un Xavi que li va tocar la cara amb ambdues mans demanant-lo que es calmés. Més enllà d’aquesta acció puntual, el Clàssic va ser un concert de 'rock and roll’ a la gespa, amb una acció creixent i deixant els hits pel final. Primera part totalment blaugrana, segona part més blanca que 'culer'. I tot això sota l’atenta mirada de Roonie Wood, Matt Clifford i Mick Jagger, tres dels Rolling Stones que van gaudir d’un 'concert’ amb la seua famosa llengua fora i el nou àlbum 'Hackney Diamonds' publicitats a Montjuïc.

Xavi Hernández: "Ha estat un partit desgraciat perquè mereixíem guanyar"

L’entrenador del FC Barcelona, Xavi Hernández, ha qualificat de "partit desgraciat" per als seus interessos el Clàssic d’aquest dissabte a Montjuïc (1-2), ja que creu que va ser un resultat "injust" i que vmereixíen guanyar pels seus 60 minuts de domini i, això sí, falta d’encert i efectivitat, la "clau" d’un xoc definit pel doblet de Jude Bellingham. "Hem dominat, hem tingut ocasions, la clau és l’efectivitat. Amb el 2-0 canvia tot el partit. I ens emportem una derrota que és totalment injusta. Si algú mereixia guanyar, érem nosaltres", va manifestar el tècnic blaugrana en la roda de premsa."Des del minut 60 no ha sortit bé, perquè fins allà sortim bé en la segona part. El cansament, no portar bé l'alta pressió, ens ha costat. I el Madrid té les seues fortaleses. És una pena, perquè el que estava plantejat ha sortit molt bé," es va defensar.