DEPORTES
S'escapen dos punts més
El Finques Prats Llista encadena el tercer empat, el segon a casa, davant d'un Rivas molt físic que es va avançar en dos ocasions
Els llistats van fallar dos faltes directes i van enviar quatre boles als pals
El Finques Prats Lleida Llista va cedir ahir un nou empat a casa, aquesta vegada davant del Rivas madrileny (2-2), en un partit en el qual no va tenir una bona posada en escena i que va haver d’igualar en dos ocasions. Aquest és el tercer empat consecutiu dels homes d’Edu Amat, el segon a l’Onze de Setembre i davant d’un rival directe per la permanència. La igualtat va presidir bona part del duel, si bé els lleidatans van gaudir de millors ocasions, encara que sense encert. Fins a quatre vegades es van topar amb el pal, dos en cada període, una en una de les dos faltes directes que van desaprofitar.
Una bola va impactar al cap de Julián Martínez, que va requerir 7 punts de sutura per tancar la ferida
Al Finques Prats li va costar portar la batuta davant d’un Rivas molt defensiu que tenia clar al que havia vingut a jugar. Les primeres ocasions van ser locals, la més clara una de Paiva en el minut 10 que després de conduir des de la seua pròpia àrea va disparar i la bola es va estavellar contra el travesser. La rèplica madrilenya no es va fer esperar i segons després era l’exllistat Àlex Joseph qui posava a prova Javi Sánchez, ahir l’aposta d’Edu Amat a la porteria. El porter granadí tornaria a lluir-se tres minuts després en un altre mà a mà amb el mateix rival. Superat l’equador de la primera meitat, el pal tornaria a creuar-se en el camí del Llista, aquesta vegada en un tret de Jordi Badia després d’una assistència de Nico Ojeda.Al descans es va arribar en taules i als 40 segons de la represa Xavi Aragonès va enviar la tercera bola a la fusta d’un fort tret creuat que havia sorprès Castanyer. Als lleidatans els faltava definició, la que sí que va tenir Joseph per desviar subtilment un tret de Martín i fer pujar el 0-1 el 31, tota una gerra d’aigua freda per a un equip que li costava molt assentar-se a la pista. Un minut després, Fernández va tenir el segon, però en el contraatac posterior Folguera, en jugada personal, firmava la igualada.El xoc va entrar en un constant intercanvi de cops en el qual els porters van ser els grans protagonistes, en especial Castanyer, que va evitar el 2-1 en sengles arribades locals, la primera en un tret de primeres de Moncusí a passada de Nico Ojeda i la segona un xut d’habilitat de l’argentí que tampoc va aconseguir el seu objectiu. Però la més clara la va tornar a tenir Nuno Paiva, aquesta vegada en una de per la desena falta del Rivas. El portuguès no va estar fi i va ajustar massa la bola.Sánchez i Castanyer van seguir amb el seu recital, mantenint les taules al marcador fins que Cañadillas, en una jugada molt semblant al primer gol, va tornar a posar al davant el seu equip. Faltaven sis minuts i el Finques Prats es va bolcar davant de la meta rival, però sense gaire claredat ni encert, ja que Ojeda va tornar a enviar la bola al pal en una directa per l’exclusió de Joseph. Els llistats sí que van aprofitar la superioritat numèrica per empatar en un embolic que va resoldre Paiva per salvar un punt gairebé in extremis (2-2).
“La victòria no hauria estat justa, l’empat ha sigut el més just.” Així de clar s’expressava un Edu Amat visiblement contrariat al final del partit. “Estic enfadat perquè portàvem tota la setmana avisant on ens farien mal i on eren els nostres punts forts, però no ho hem aprofitat. Aquests tocs d’atenció també li aniran bé a l’equip”, va dir el tècnic, que va veure l’equip una mica fora del matx. “Amb la Champions tan a prop i venint d’un empat a Calafell semblava que fóssim els millors de l’OK Lliga, però hem de tenir molt clar que la nostra realitat és la Lliga, on no podem fallar; la Champions és un premi, ja ho vam dir”, va avisar.
Amat va lamentar que el seu equip no va seguir el pla per a l’enfrontament. “Sabíem que el partit seria molt dur perquè són un equip jove i físic. Ha estat el que ens esperàvem, no m’ha sorprès res, el que sí que m’ha sorprès és el meu equip. Teníem clar que les contres serien ser molt importants i totes les que hem tingut han estat molt mal gestionades. Sí que hem arribat a porteria, però mai amb la millor opció”, va assenyalar el tècnic gironí.
“Això dels pals no em serveix de res. L’equip hauria d’haver estat molt més sòlid en defensa, sobretot a la segona part, en la qual ha fet un pas enrere, no sé si per una davallada física, ho analitzarem, però crec que ha estat més per mentalitat”, va destacar.