Jenni Hermoso: "He arribat a rebre amenaces"

La davantera del Pachuca i de la selecció espanyola Jenni Hermoso va confessar aquest dilluns que ha arribat "a rebre amenaces", després del petó als llavis que li va fer l’expresident de la Real Federación Española de Fútbol (RFEF) Luis Rubiales, com a "conseqüència" d’un acte que "no" provoco i "que no havia triat ni premeditat". "Fa tres mesos ni era campiona del món, que és el màxim a què podia aspirar, i sens dubte no m’imaginava estant en el punt de mira. Per a mi, són coses que et passen perquè tu les has treballat. No sé si la vida em tenia preparat això o no, però m’ha fet veure-ho tot d’una altra manera i adonar-se que encara que hagi arribat a dalt de tot en la meua carrera esportiva, hi ha molt més. M’he de posar nous objectius per tornar a superar-me a mi mateixa", va dir la jugadora en declaracions a GQ Espanya.

En la primera entrevista des que Espanya brodés la seua primera estrella al Mundial d’Austràlia i Nova Zelanda i Rubiales la besés als llavis en la cerimònia de lliurament de medalles, Hermoso va reconèixer que ha viscut unes setmanes "molt difícils". "L’haver d’explicar-ho una vegada i una altra m’estava fent molt mal. Però sé que l’havia de deixar anar d’alguna manera", va comentar.

La de Carabanchel va confessar el sofriment de les últimes setmanes, encara que va destacar el poder del moviment feminista arran del petó de Rubiales. "Crec que per això s’ha generat tant enrenou i, en concret, s’ha causat tant mal cap a la meua persona. He hagut d’assumir les conseqüències d’un acte que no vaig provocar, que no havia triat ni premeditat. He arribat a rebre amenaces, i això és una cosa a què no t’acostumes mai", va ressaltar la davantera.

"Moltes de nosaltres hem estat més conscients del que realment significa la paraula 'feminisme'. Al futbol, hem viscut en primera persona la lluita per la igualtat. Ens han dit capritxoses. Sempre s’ha dit que volíem cobrar igual que els nois i no era veritat. Simplement, volíem el més bàsic: tenir un salari mínim, que se’ns respectés i se’ns donés l’oportunitat de poder fer alguna cosa molt gran," va explicar, al mateix temps que va recalcar que hi ha coses "que no han estat normals mai".

Així, la futbolista, de 33 anys, va insistir que vol que se la recordi com "una persona que ha volgut deixar Espanya a dalt de tot" i, sobretot, com a algú que ha intentat que moltes mentalitats canviïn". "Aprendré a aprofitar aquesta història positivament per lluitar pel que crec que és bo per a la societat. El moviment #SeAcabó ha de portar una nova era. Aquests mesos, amb tot l’ocorregut, la ment se me n’ha anat una mica del camí del futbol", va agregar sobre el suport rebut després de l’episodi en el Stadium Australia. "A mi també m’encantaria poder centrar-me només en el meu esport, però quan veus situacions injustes, has d’estar d’un costat o d’un altre. La gent m’odiarà o m’estimarà, però tinc la meua manera de pensar i no m’importa dir-ho obertament: el suport d’ells no sé si hagués fet tot més senzill, però sens dubte ens hauria ajudat molt", va dir sobre l’actitud de la selecció masculina després de l’ocorregut.

Així, va mostrar gratitud als futbolistes Borja Iglesias, Héctor Bellerín, Óscar Trejo i Isco, que van ser els primers en posicionar-se a favor d’Hermoso. "Nosaltres tenim la filosofia d’estar unides i fer el que sentim, i així hem aconseguit tot el que hem aconseguit fins ara", va afegir sobre la falta d’unanimitat.

Finalment, sobre la seua tornada a la selecció en l’última convocatòria a finals d’octubre, Hermoso va reconèixer que va ser "un dia bastant dur", després de "tot l’ocorregut" i de ser absent en la primera llista de Montse Tomé per "protegir-la". "Tampoc no havia vist les meues companyes, ni m’havia posat la roba de la selecció, ni la samarreta amb l’estrella. Vaig tenir alguna davallada, però en general tracto d’estar contenta. Per a una futbolista, no hi ha res més bonic que poder jugar per al seu país", va expressar. "A mi sempre m’ha agradat estar amb la selecció, representar al meu país, però hi havia una cosa que mai no em deixava gaudir-lo del tot i si no hagués passat això, tot hauria seguit igual", va concloure.