Crònica del Rayo Vallecano - FC Barcelona, 1-1

El FC Barcelona va empatar (1-1) aquest dissabte en la seua visita al Rayo Vallecano durant la jornada 14 de LaLiga EA Sports, després de marcar Florian Lejeune un autogol en la recta final i que va evitar la derrota completa dels culers, en el seu retorn a l’activitat de lliga després d’una aturada per seleccions agitadíssima per la greu lesió de Gavi.

Amb l’anomenat 'virus FIFA' a sobre, el Barça va arribar a un Estadi de Vallecas amb totes les entrades venudes i disposat a animar als seus davant el gegant blaugrana. Jugar contra el Rayo, a més, s’ha convertit les últimes temporades en un mal de cap per a Xavi Hernández, encara 'verge' de triomfs en els seus duels contra el Rayo.

I en aquesta ocasió, la primera part ho va tornar a deixar clar. El Barça es va mostrar espès, sense trobar buits pel flanc esquerre a causa que Ferran Torres i Alejandro Balde no connectaven. Sí que ho feien per la dreta João Cancelo i Lamine Yamal, així que els pupils de Xavi van bolcar a poc a poc les seues escomeses cap aquest costat.

Yamal ho intentava i ho intentava, però estava ben defensat pel pla del doble lateral esquerrà que havia instaurat el Rayo en aquesta banda, gràcies al 'Pacha' i a Jorge de Frutos. Una tímida ocasió de Pedri González era un escàs bagatge per a tot el que el Barça acaparava la pilota, si bé Yamal va espantar després la parròquia local amb un eslàlom sense premi.

Les idees del tècnic del Rayo, Francisco Rodríguez, es complien davant d’un adversari fluix i que a sobre va encaixar l’1-0 tot just extingir-se el minut 38. Arran d’una falta lateral, un mal refús del darrere culer va servir a Óscar Trejo per enganxar un tret des de la corona de l’àrea; malgrat que va ser repel·lit, la pilota va seguir molt viva i Unai López ho va aprofitar.

El '17' del Rayo, sense pensar-s’ho, també va connectar un tir llunyà amb la destra; la seua pilota va entrar a la porteria visitant, ajustada al pal i sense que Iñaki Peña arribés a temps de desviar-la. L’habitual suplent de Marc-André ter Stegen va bregar amb poca feina en la primera meitat, però la que va tenir no la va resoldre amb encert.

MILLOR SEGONA PART DELS CULERS

A la tornada de vestidors, els de Xavi van millorar més per coratge que per qualitat. Van enllaçar llavors dos bones rematades de cap, primer de Ferran i després de Pedri, però que amb prou feines van inquietar el porter local, Stole Dimitrievski. Això sí, el fons de banqueta blaugrana va marcar un evident canvi de tendència quan el Rayo va acusar el cansament.

Al minut 76, un cop amb l’esquerra ras de Raphinha es va estavellar al pal de l’arc defensat per Dimitrievski. 

I João Félix i Fermín López saltaven a la gespa per ajudar Robert Lewandowski en la seua recerca de l’empat.

I dit i fet, el polonès va provocar que pugés l’1-1 al minut 82. A l’enèsima pilota llarga d’Iñigo Martínez amb destinació cap a un extrem, aquesta vegada Balde sí que va guanyar l’esquena al seu marcatge i va centrar al cor de l’àrea per a que el polonès intentés rematar de cap.

Encara que Lewandowski no va tocar la pilota, la seua sola amenaça va fer que Lejeune marqués a pròpia porta. En el llarguíssim temps de descompte, a raó d’una segona part travada i amb bastantes targetes grogues per part d’ambdós equips, Pathé Ciss va tenir a les seues botes l’oportunitat més clara. No obstant, el seu tret des de la frontal va marxar per sobre del travesser.

El Rayo va saber aguantar fins el xiulet final la seua collita, que per moments havia estat més gran, però que almenys li va servir per seguir a la zona noble de Primera Divisió amb 19 punts. Per la seua part, el Barça va deixar novament una sensació agredolça i, després d’igualar a Vallecas, va romandre al tercer lloc amb 31 punts.