SEGRE

ESNOTICIA

Les fitxes de futbol femení a Lleida creixen un 70% en 4 anys i ja són 1.070

Lleida no és una excepció en l'expansió global del futbol femení, impulsada pels recents triomfs tant del Barça com de la selecció espanyola i les tres últimes Pilotes d'Or a Alèxia Putellas i Aitana Bonmatí. En 4 temporades, les llicències han passat de les 633 la 2019-20 a les 1.070 actuals, amb 10 equips més (73) que el curs anterior.

El primer equip de l’AEM compleix l’onzena temporada a la categoria de plata estatal i el filial és a Tercera RFEF.

El primer equip de l’AEM compleix l’onzena temporada a la categoria de plata estatal i el filial és a Tercera RFEF. - GRANADA FC

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El futbol femení continua creixent a passos gegantescos, impulsat pels continus èxits del Barça femení, amb la consecució de la seua segona Champions el juny passat, amb el posterior triomf de la selecció espanyola al Mundial i el guardó, per tercer any consecutiu, de la Pilota d’Or per a una futbolista catalana: Aitana Bonmatí, agafant el relleu d’Alèxia Putellas, guanyadora dels dos anteriors.

Amb aquests èxits, les jugadores s’estan convertint en referents i estan impulsant una gran expansió, que també és clarament palpable a Lleida. En només quatre temporades i amb una pandèmia entremig, les llicències femenines a la demarcació han passat de 633 la temporada 2019-20 a les 1.070 amb les quals es va arrancar aquesta campanya, cosa que representa un augment de gairebé el 70% (concretament, el 69%).

Això es tradueix també en un gran creixement del nombre d’equips. Actualment, n’hi ha 73 de femenins a la província, deu més que la temporada passada. Quatre són en categoria sènior, però la resta són al futbol base, en què la Federació Catalana de Futbol ha posat el focus. El seu delegat provincial a Lleida, Josep Maria Espasa, recalca que “com més àmplia sigui la piràmide de la base, més positiu serà. El nostre objectiu és ajudar els clubs a potenciar les categories de promoció perquè continuïn creixent a poc a poc i els equips capdavanters puguin gaudir de millors jugadores en un futur”.

Ara mateix, la punta de llança del futbol femení lleidatà és l’AEM, ja que és l’únic representant en les categories estatals, amb el primer equip, que compleix l’onzena temporada en la categoria de plata del futbol espanyol, i amb el filial, acabat d’ascendir a Tercera RFEF. Al darrere queden 19 equips alevins, 15 d’infantils, 2 cadets, 12 de juvenils i 23 més de sèniors, distribuïts entre futbol-11 (9) i futbol-7, (14).

De fet, aquesta última modalitat és exclusiva del futbol femení i ofereix “una oportunitat perquè moltes noies puguin continuar gaudint de l’esport i que es creïn equips en municipis més petits”, conclou Espasa.

Andrea Gómez, la primera lleidatana professional de l’esport rei

Andrea Gómez (14-5-2003) ha complert el somni de moltes nenes al convertir-se en la primera jugadora lleidatana a ser oficialment professional. Malgrat que el 2005 Dolors Ribalta, d’Agramunt, va jugar la Champions amb l’Espanyol i les joves Ona Baradad i Alba Caño, de Rosselló i Puiggròs, respectivament, han debutat al Barça, que ho està guanyant tot, Gómez és la primera lleidatana que té fitxa en un equip de la Lliga F, competició professional des de fa dos anys.Andrea Gómez va deixar l’AEM aquest estiu per firmar pel Granada, després del seu ascens a la màxima categoria amb el també lleidatà Roger Lamesa a la banqueta, i ella mateixa se sorprenia de la seua condició com a única professional. “La veritat és que no ho sabia, però és un orgull”, reconeix Gómez, autora del primer gol del Granada en el seu retorn a l’elit. La lleidatana, de 20 anys, afronta aquesta nova etapa “amb ganes de disfrutar i de moment ho estic fent molt”. Precisament, això marcarà la seua trajectòria en el futbol professional. “Evidentment que somio viure d’això molts anys, però el meu objectiu és continuar passant-m’ho bé sobre el camp. Si no, res no té sentit”, apunta.Gómez ha aconseguit una cosa a la qual moltes d’altres s’han vist obligades a renunciar. Una d’elles és Iris Aixalà, que es va haver de retirar a l’estiu amb 25 anys per incompatibilitat amb la feina quan era la capitana de l’AEM. “Hi havia dies en què me n’anava a entrenar gairebé sense dinar, directa des del treball, fins que vaig canviar d’empresa i no podia ni anar als entrenaments. Era un esforç inassumible”, relata Aixalà, que explica que ara “torno a gaudir jugant amb les meues amigues al Borges de futbol sala” i ho combina amb aparicions a la Queens League.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking