Nikola Milinkovic: “La gent estava amb nosaltres i això ho recordes tota la vida”
Nikola Milinkovic recorda el seu pas “especial” pel Lleida
Visita a Lleida. Milinkovic va atendre SEGRE a casa de Vanja Milanovic, també exjugador de la UE Lleida i amic seu des de la seua etapa com a blau, que resideix just davant del Camp d’Esports. - M.P.P.
“El Lleida va ser el primer club en el qual vaig estar fora del meu país, vaig passar-hi un gran temps i el més important, el meu primer fill va nàixer aquí, per la qual cosa va ser una època molt agradable i especial.” Trenta anys després de la seua arribada a Lleida, just després de l’ascens a Primera, Nikola Milinkovic va atendre SEGRE en una visita a la capital del Segrià, un lloc on “torno sempre quan tinc l’oportunitat” i del qual guarda un record especial en la seua trajectòria.
Milinkovic recorda amb afecte que “vam guanyar Barça i Madrid i aquests són equips que no tens l’oportunitat de guanyar gaires vegades a la vida”. Encara que, passat el temps, revela que “vaig fer una gran pretemporada quan vaig arribar i em va semblar estrany no jugar des d’un inici, més encara perquè el primer o el segon dia en què vaig tenir minuts, davant del Logronyo, vaig marcar”. A més, també va reconèixer que, després del descens, “vaig tenir una oferta de la Reial Societat, però al Lleida em demanaven 3 o 4 milions de dòlars per sortir, quan jo en cobrava tres-cents mil. Llavors, em vaig quedar a Segona i vaig jugar bé”.
Malgrat tot, guarda un molt bon record dels seus dos anys a Lleida, tant dels seus companys, amb qui “continuo parlant quan sorgeix l’ocasió”, com de l’afició. “Recordo el Camp d’Esports ple i que ens rebien unes 5.000 persones quan arribàvem amb l’autobús.
Fins i tot quan baixàvem, la gent estava amb nosaltres i això és una cosa que recordes tota la vida”, destaca Milinkovic, que ara treballa al món de la representació i gaudeix de la carrera dels seus fills Sergej (nascut a Lleida) i Vanja Milinkovic-Savic, que militen a l’Al-Hilal saudita i al Torí, respectivament, a més de ser internacionals amb la selecció sèrbia.
Ells dos no són els únics esportistes de la família, ja que Jana, la germana petita, jugava a bàsquet i era internacional en categories inferiors però “ha hagut de deixar-ho perquè ha entrat a la Facultat de Medicina”, relata.
