Abril Rodrigo, jugadora de l'AEM de 17 anys, compleix un any apartada dels terrenys de joc per lesió

El 20 de novembre del 2022. Aquesta va ser la data de l’últim partit que ha pogut disputar la lleidatana Abril Rodrigo (10-11-2006), la jove promesa de l’AEM i internacional espanyola sub-17, la prometedora carrera de la qual s’ha vist truncada per una lesió de genoll. Aquell 20 de novembre va ser titular, per primera vegada en la temporada, a l’AEM - Athletic Club B (2-0) i no va tenir l’oportunitat de repetir, perquè aquella mateixa setmana es va lesionar.

“Va ser sola, en un entrenament. Vaig trepitjar la pilota, se me’n va anar la cama i ja de seguida vaig notar que alguna cosa fallava”, relata la lleidatana a SEGRE. Sabia que s’havia fet mal, però va tardar molt a saber realment què li passava. “Vaig anar a l’hospital i no em van veure res. Em van fer una ressonància i tampoc, i no va ser fins quatre mesos després que van veure que tenia un cartílag del genoll afectat i l’arrel del menisc arrancada, i em van operar”, detalla la jove, que ja compleix un any sense jugar.“Porto jugant a futbol des dels tres anys i és dur estar tant fora per primera vegada a la meua vida. El més important és saber gestionar les emocions i tenir paciència”, reflexiona. El mes de febrer és la data que té planificada per tornar, encara que lamenta que “si fos un noi segurament haurien fet el possible perquè estigués llesta més aviat, almenys per veure abans el que tenia”, constatant en primera persona una de les queixes del món del futbol femení (vegeu més informació a la pàgina següent). La jove jugadora no perd l’optimisme i considera que “ser tan jove en part és un avantatge, perquè em permet tornar a ple rendiment abans dels 18 anys. L’important és saber afrontar-ho”. 

La seua trajectòria fins ara ha estat meteòrica. Va debutar amb el primer equip de l’AEM una setmana després de complir 15 anys, el novembre del 2021 i, malgrat la lesió, ja ha jugat 22 partits amb l’equip lleidatà, la qual cosa li va valer per anar a la selecció espanyola sub-17. Malgrat les dificultats, té clar que “em vull dedicar al futbol”, també com una manera d’honrar el seu pare, Dani Rodrigo, entrenador de l’equip femení de l’AEM que va guanyar una Lliga de nois el 2017 i que va morir el 2019. “És el meu referent, el tinc molt present i vull seguir el que li vaig prometre que faria, que és dedicar-me al futbol”, recorda Abril, que també destaca que “ell em va acompanyar i em va recolzar en els inicis, quan vaig jugar amb nois i vaig viure moltes situacions amb comentaris masclistes i insults, també per part dels pares. Quan ets petita impacta, però aprens a no escoltar.” Va passar pel Balàfia i la Bordeta, fins que va arribar a l’AEM, quan, per primera vegada, va jugar amb un equip de noies, encara que el primer any jugava contra nois. “Ells et veuen inferiors i si els guanyes s’enfaden més del normal, també els pares, però jugar contra nois et fa aprendre molt i tenir més instint, perquè són més forts i ràpids”, detalla.

L’AEM i el seu gran infortuni amb les lesions de genoll aquest últim any

La d’Abril Rodrigo va ser la primera d’una llarga llista de lesions de genoll que han sotjat l’AEM l’últim any. Jeni es va trencar el menisc en el tram final de la passada campanya i està ultimant la seua recuperació; Gema Arrabal i Sarah Gorham es van trencar els lligaments encreuats tot just arrancar aquest curs i ambdós van deixar el club; Laura Fernández també ha passat pel quiròfan per una ruptura de menisc i s’afegeix a Lara Martínez, que militava l’any passat a l’equip i es va lesionar greument el genoll a l’estiu, que li va impedir renovar.